Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Podem educar per ser solidaris? Processos d'aprenentatge dels valors socials - Taula rodona. Matí
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Podem educar per ser solidaris? Processos d'aprenentatge dels valors socials - Taula rodona. Matí
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

Aquesta sessió ha consistit en l'exposició de quatre panelistes:

Daniel Dennett Catedràtic de psicologia de l’Emory University (USA)

Lawrence Barsalou Catedràtic de filosofia del Center for Cognitive Studies de la Tufts University (USA)

Eric Bredo Catedràtic de filosofia de la University of Virginia (USA)

Álvaro Pascual-Leone. Professor de neurologia de la University of Harvard (USA)

Daniel Dennet ha començat la seva intervenció plantejant dues preguntes: - Necessitem ensenyar a no ser egoistes? - Necessitem aprendre a no ser egoistes?

Aprenem molt no per instrucció sinó imitant models. No aprenem gràcies als gens sinó per la imitació de models, mitjançant la interacció amb l'entorn. Cal dissenyar mètodes de pensament.

Dennet ens ha parlat de Darwin, el qual diferenciava entre la selecció natural, la selecció inconscient i la selecció metòdica, que consisteix a la reelaboració conscient per part de tots els éssers vius.

Aquestes tres seleccions ens permeten parlar de la cultura humana que evoluciona molt sovint de manera inconscient, sense que hi hagi una persona concreta al darrere que hagi provocat canvis.

Els canvis culturals són més ràpids que els canvis biològics.

Segons Denett, hi ha idees com la justícia, la veritat, la llibertat, etc. que són infeccioses perquè intenten convèncer els altres. Cal evitar que els nostres cervells es vegin envaïts per aquestes idees, però alhora és humà que aquestes idees ens contaminin.

Finalment, Dennet ens ha donat la clau de la felicitat: «Troba una cosa més important que tu i dedica-li la vida».

Lawrence Barselou ha reflexionat sobre la relació entre el conflicte i l’egoisme. Creu que podem parlar de dos tipus de certesa: una amb perspectiva i una altra sense perspectiva i que això té relació amb la construcció psicològica per la qual cosa cal adonar-nos des d'on veiem les coses.

Tot allò que nosaltres percebem no depèn del coneixement sinó dels sistemes biològics que tenim des del naixement. No obstant això, hi pot haver una influència cultural sobre aquestes percepcions.

En una percepció bàsica, les persones intuïtivament se n'adonen de si tenen perspectiva o no. Aquesta també es pot influir pel nostre sistema de percepció i del context. El coneixement depèn de la nostra història personal, familiar, del nostre gènere, etc i cal ser-ne conscients.

Una certesa sense perspectiva ens podria portar a pensar, per exemple, que la nostra religió és la millor i l’única possible i això pot provocar el conflicte amb algú que no pensi igual. Sense perspectiva hi pot haver més agressivitat. Al contrari, si algú té una certesa amb perspectiva serà capaç de veure que hi ha molts punts de vista i que es pot evitar el conflicte.

Barselau també ha parlat de la cohesió de grup. Quan entrem dins un grup tendim a pensar que els punts de vista d'aquell grup són absoluts i tendim a perdre perspectiva, fet que afavoreix la cohesió del grup.

Les tècniques que proposa Barselou consisteixen a analitzar les creences sociopolítiques de les persones i esbrinar fins a quin punt són creences absolutes o relatives.

També proposa aplicar intervencions en els conflictes sociopolítics per augmentar la consciència dels individus en els quals les seves creences depenen del lloc on han nascut i del seu entorn.

Eric Bredo ha començat la seva intervenció fent dues preguntes: - Quan es produeix l'aprenentatge ètic? - Es pot ensenyar a tenir un comportament ètic? Bredo afirma que hi ha un conflicte en la naturalesa humana entre emoció i raó i es pregunta: pot ser bo l'ésser humà?

Cal plantejar-se com crear una vida social adequada, què és la naturalesa humana, quins límits tenim i quina és la concepció d'una societat bona. La biologia ens pot ajudar a respondre aquestes qüestions, perquè ara ens parla d'ètica gràcies a tractats que s’ocupen de l'ésser humà des del punt de vista molecular. La biologia molecular ha revolucionat algunes visions, per la qual cosa l’altruisme es pot entendre des d'un punt de vista genètic.

Segons la nostra naturalesa, la biologia pot dir-nos quins ideals hem de tenir tot i que poden sorgir problemes ja que no queda clar que els gens determinin accions socials correctes.

Per tant, Bredo proposa que ens centrem en les necessitats i els objectius socials i que estudiem els grups socials, descentralitzant la visió des de l'individu i observant les dependències entre els éssers humans. «La biologia no ens pot dir com ha de ser l'ètica però ens ajuda a entendre alguns comportaments».

Finalment, Bredo ens apunta que cal tenir perspectiva de les conseqüències de les nostres accions per percebre com cal comportar-nos en cada situació concreta; d'aquesta manera sí que hi hauria un aprenentatge sobre ètica. Amb l’aplicació d’aquests tipus d’anàlisis desapareixerien moltes dicotonomies.

Álvaro Pascual-Leone ha plantejat dues qüestions en començar el seu discurs : Podem ensenyar a ser solidaris? Podem aprendre a ser solidaris?

Segons les seves paraules, la genètica ens dóna una base diferent a cadascú i les diferents situacions personals són les que construeixen la nostra manera de ser. Podem modificar les experiències però també podem modificar el cervell. Algunes modificacions les fa el cervell sol. La plasticitat del cervell és intrínseca: cada experiència, pensament... canvia el nostre sistema nerviós.

Aquesta plasticitat és la que permet l'adaptació als canvis i es pot modificar, tot i que també es poden produir aprenentatges inadequats.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS És ètic el nostre cervell?
 
RS Ètica de les ciències, quina ciència per a quina societat?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.