Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > L´aigua: vida i seguretat > La necessitat d’una nova cultura de l’aigua
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La necessitat d’una nova cultura de l’aigua
Diàleg de referencia: L´aigua: vida i seguretat

«Igual que un bosc no és només fusta, un riu no és només aigua, i només quan tots els sectors implicats comencin a entendre-ho, tindrem garantida l’aigua en el futur.» Així resumia la necessitat d’una nova mentalitat en la gestió dels recursos hídrics el director d’aquest simposi, Pedro Arrojo, president de la Fundación Nueva Cultura del Agua. El fracàs de les polítiques de gestió de l’aigua té la seva base en la visió monetarista de l’aigua, que l’assimila a un producte, en lloc d’entendre-la com a l’element vital de tot un ecosistema. D’altra banda, la manca de solidaritat en la seva distribució entre ciutadans i països és un altre dels elements clau del debat sobre l’aigua d’avui. Aquestes dues idees van ser els eixos principals sobre els quals va girar aquesta sessió.

«Hem fracassat en la gestió sostenible d’aquest recurs únic, per una visió utilitarista a curt termini que ni tan sols és econòmica», va afirmar Pedro Arrojo i, continuant amb l’analogia, va afegir: «Estem matant el bosc i correm el risc de quedar-nos sense fusta.»

Per al president de la Fundación Nueva Cultura del Agua, una de les plataformes ciutadanes que va lluitar més activament contra el Pla Hidrològic Nacional que preveia el transvasament de l’Ebre, fins ara hi ha hagut una mitificació dels grups de pressió que contaminaven l’opinió pública amb la idea que «és un desastre que les aigües del riu es perdin en el mar» quan, ara per ara, està demostrat que són imprescindibles per garantir pesca i per al cicle d’evaporació que alimenta les pluges que, al mateix temps, nodreixen els aqüífers.

L’aigua-vida (la quantitat necessària d’aigua mínima al dia, en concepte d’aigua potable i sanejament) s’estima en uns 40-50 litres. Garantir l’aigua-vida a tots els habitants del planeta no suposa ni l’1% del que traiem actualment dels rius, segons va apuntar Pedro Arrojo.

Aquest nou enfocament necessari per a la sostenibilitat del recurs aigua ha de passar per «una gestió ecosistèmica de l’aigua com a part d’un riu o un aqüífer» davant la «gestió utilitarista a curt termini de l’aigua com a producte. Els nous models de gestió han de donar prioritat màxima al dret humà de l’aigua-vida davant l’aigua-negoci, legal però il·legítim».

Pedro Arrojo va advocar per noves polítiques de participació ciutadana en les quals es promogui la gestió local amb la col·laboració de tots els agents afectes «de baix cap a dalt», juntament amb la formació mediambiental i la recuperació de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. «No hi ha dret que alguns es prenguin com un dret allò que qui contamina paga», i va afegir: «ni pagant, i a més que pagui el que ha contaminat ja».

Aquest canvi de mentalitat també va ser reclamat pel representant de l’associació nigeriana Eau Vive, Jean Bosco, qui va recordar com la colonització, que va acabar amb el caràcter sagrat dels rius, havia creat molts dels problemes de desproveïment que pateix el continent africà i va acusar els països occidentals d’oblidar la solidaritat que deuen als països més pobres colonitzats, en nom de la competitivitat neoliberal. L’expert nigerià va advocar per la inversió internacional en projectes d’àmbit local, consultant amb els agricultors i combinant tècniques tradicionals amb les noves tecnologies, per portar a terme una agricultura a petita escala no industrial.

Per part seva, la presidenta de l’Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente de España, Anna Barreira, va assenyalar que la participació ciutadana i la pressió de l’opinió pública són fonamentals per portar a terme aquesta nova cultura de l’aigua, per la qual cosa s’han de promoure espais com el Fòrum, la formació a les escoles i la sensibilització a través dels mitjans de comunicació per divulgar-ne els principis.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural: Aigua i solidaritat
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
RS Sessió plenària: Parlament
 
IF Una gestió ecosistèmica de l’aigua vs. la seva explotació com a producte.
 
IF Externalització dels costos ecològics
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.