Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Pau duradora
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Pau duradora
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

La pau duradora és possible mitjançant una reconstrucció basada en els drets humans.

Una pau duradora ha d'anar acompanyada d'una reconstrucció basada en una economia pro pau i pro drets humans. Cal replantejar els models d'ajuda occidentals i crear una cultura de pau lluny de l'imperialisme neoliberal. Les institucions internacionals i altres actors externs han d'examinar amb atenció les seves funcions i activitats. La reconciliació és un concepte polèmic sotmès a diferents interpretacions que depenen de factors culturals, religiosos i polítics.

Hi ha consens en això: que es tracta d'un procés a llarg termini i transgeneracional. El gran repte consisteix a superar les greus deficiències en els processos de negociació pacífica i de construcció de la pau a fi de crear una veritable pau duradora.

Problemàtica:
- Hi ha una gran competència entre les distintes agències de l'ONU en les situacions de postconflicte, tant a l'hora d'abordar el trauma de la guerra com en els processos de reconstrucció.

- El Banc Mundial és summament important en les reconstruccions de postconflicte, però té una visió del creixement des de la lògica del mercat i no es regeix per la prioritat dels drets humans.

- No hi ha cap agència de l'ONU que tingui capacitat de competència amb la visió del Banc Mundial.

- Cal crear una nova lògica de reconstrucció econòmica pro pau en què els drets humans gaudeixin de la centralitat que mereixen.

Proposta:
La subcontractació de serveis que puguin implicar l'exercici de violència incontrolada ha de ser absolutament condemnada i el Tribunal Penal Internacional s'hauria d'implicar activament en l'eliminació d'aquests mètodes. La comunitat internacional hauria de supervisar l'impacte de les companyies multinacionals en les activitats econòmiques dels països en conflicte i postconflicte. Osman Brka (Parlament de Bòsnia i Hercegovina) demana ajuda internacional per tal que Bòsnia i Hercegovina es converteixi en membre de la UE i així «poder crear un país normal». Astri Suhre (Institut Christian Michelsen, Noruega) proposa la creació d'una «agència de l'ONU forta que guiï les altres agències de Nacions Unides».

Postures:
Jenny Pearce (Departament d'Estudis per a la Pau, Universitat de Bradford, Regne Unit): «Són necessàries polítiques econòmiques pro pau enfront del neoliberalisme regnant.» David Marshall (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans a Ginebra, Suïssa) considera que l'ONU necessita «una estratègia a curt, mitjà i llarg termini pel que fa a la justícia en els estats en postconflicte; selecció de personal internacional molt més eficaç, que rebi formació abans d'intervenir; i el seguiment de les missions de pau». Virginia Gamba (directora de Safer Africa, Sud-àfrica) denuncia problemes de capacitat operativa de Nacions Unides. En aquest sentit considera que cal millorar el disseny dels mandats i de l'ús dels contingents, evitar l'actual manca de transparència i millorar la coordinació entre equips. Segons Gamba, «el postconflicte no és el final d'un procés, sinó l'inici i, per tant, una fase de prevenció més que de resolució». També denuncia l'economia de guerra que sorgeix en els conflictes i la dificultat de trencar el cercle de dependència econòmica. D'altra banda, «les operacions de pau porten clients als països en guerra, que després se'n van i llavors l'economia de supervivència mor». Per afrontar aquesta situació la ponent proposa que Nacions Unides s'esforci a crear una «economia de pau» sostenible a llarg termini i que pugui generar una cultura de pau. Miloon Kothari (relator especial per als Drets Humans i l'Habitatge a l'Afganistan) afirma: «La seu de l'ONU a Nova York ens deixa sols i es regeix per un sistema de paranoia, per estar fortament influïda pels EUA.» D'altra banda, Kothari, en comptes de «l'economia de pau», es declara a favor de polítiques «pro drets humans».

La senyora Lima (representant d'ACNUR durant quatre anys a Colòmbia) planteja que «l'ONU reprodueix al seu interior les dificultats del nostre món». I afegeix: «L'agenda neoliberal del Banc Mundial tendeix a crear conflictes i no a solucionar-los.» Carl Tham (ambaixador de Suècia a Alemanya) planteja la necessitat de crear un servei d'informació de l'ONU independent dels altres països. Segons el ponent, «tots els països s'amaguen darrere Nacions Unides i, alhora, la critiquen deliberadament i obliden la seva pròpia responsabilitat». Karen AbuZayd (comissionada general adjunta d'NRWA, Palestina) denuncia la violació dels drets humans i de les lleis internacionals per part de la política del govern d'Israel a Gaza. Pel que fa a l'ajuda que Nacions Unides i altres organitzacions proporcionen als refugiats palestins, AbuZayd considera que «aquesta ajuda a Israel li permet de continuar les seves actuacions sense complir les obligacions de respecte a les normes ni proporcionar assistència a la població palestina». La ponent fa una crida a la comunitat internacional perquè Israel compleixi la legalitat internacional. Segons Di Martino, «la suposada guerra contra el terrorisme impedeix que Nacions Unides pugui acomplir la seva funció». Mariano Aguirre (expert en relacions internacionals, Espanya) considera que en les situacions de postconflicte se sol deixar de banda la dimensió econòmica de la reconstrucció per tal d'afavorir la reconciliació. Generalment aquesta realitat es posa a les mans d'institucions internacionals i el resultat solen ser polítiques macroeconòmiques. Segons Aguirre, «durant les fases de conflicte i postconflicte la guerra esdevé una forma de vida, hi ha una economia de guerra».

Conclusions:
L'educació per a la pau i els drets humans és un vehicle indispensable si volem construir un consens social que sigui representatiu de tots els sectors socials. Cal subratllar la importància de la cooperació multilateral, evitar la recent tendència a l'acció unilateral i actuar d'acord amb el principi de cooperació a l'hora de resoldre problemes internacionals de caire econòmic, social, cultural i humanitari que consagra l'article 1, paràgraf 3 de la Carta. Les agències de Nacions Unides han de redefinir els seus mandats per abordar d'una manera col·lectiva els desafiaments contemporanis relacionats amb la resolució de conflictes i la construcció de la pau, tenint en compte la incertesa i el perill de l'escenari actual. Les societats en postconflicte assenyalen la importància de la presència de Nacions Unides com a garant del funcionament de les seves institucions, generalment fràgils. S'ha remarcat el paper dels relators especials per als Drets Humans i es recomana que se n'enforteixi la funció. Les organitzacions regionals constitueixen la instància òptima de mediació en les situacions de conflicte i postconflicte. En alguns casos, la intervenció de tercers estats pot ser perjudicial per als processos de pau a causa de l'existència d'interessos econòmics i geopolítics amagats. La comunitat internacional hauria d'emprar tots els mitjans a la seva disposició a fi d'evitar les repercussions negatives d'aquest fenomen. La presència creixent de milícies privades a les zones de conflicte significa un factor de perill que promou la impunitat, difumina la responsabilitat i crea situacions que poden donar lloc a greus violacions del dret internacional humanitari.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Diàleg amb Marguerite Barankitse
 
RS Conseqüències psicològiques del conflicte
 
RS VI Conferència de Solidaritat amb el Poble Sahrauí
 
RS Diàleg Més enllà dels models
 
RS Actors internacionals: Nacions Unides i altres