Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > L’aigua, font de conflicte?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’aigua, font de conflicte?
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Ricardo Petrella (President de la Universitat Europea del Medi Ambient) afirma: “Es fa necessari lluitar contra la mercantilització i la privatització que actualment pateix l’aigua, que cal considerar com a bé públic”.

Segons Petrella, durant els últims 50 anys hem utiltzat l’aigua de manera destructiva, reduint de forma perillosa les capes freàtiques. L’actual escassetat d’aigua és el fruit de les accions de l’home. La solució passa per canviar els nostres hàbits de consum.

L’argument d’una futura guerra de l’aigua és plausible. Si l’aigua escasseja, es convertirà en un problema de seguretat nacional i els estats entendran que és el seu deure protegir el patrimoni de l’aigua, que, un cop “patrimonialitzada”, es convertirà en objecte de lluita i causa de conflicte.

Per Petrella, la solució passa per intentar que la humanitat es reconegui com a subjecte jurídic i polític titular de drets propis, que el seu control no quedi en mans dels estats sinó d’un sistema transparent i participatiu.

Segons Ferran Izquierdo (UAB), “hi ha guerres per l’aigua, però no entesa com a element del benestar de la societat, sinó quan és necessària per elaborar un projecte polític”.

El professor Izquierdo ha estudiat en profunditat el conflicte palestino-israelià i, en aquest context, el paper de l’aigua. Segons ell, el conflicte de l’aigua a Palestina deriva directament del projecte sionista de construir l’estat d’Israel: és un projecte colonial i, com a tal, té un element fonamental en el domini dels recursos, entre ells l’aigua. Així, hi ha hagut dos moments en els quals s’ha produït una “conquesta de l’aigua”: un, el 1948, i l’altre, quan decideixen agafar l’aigua del Jordà per proveir l’exèrcit. Des d’aleshores, els països àrabs entenen l’autèntica dimensió del problema, que no és que arribi a suposar una escassetat d’aigua sinó que suposarà la consolidació d’un projecte polític d’assentament en noves zones: això és el que va desencadenar el conflicte armat.

Es poden plantejar diversos tipus de solució:

- Un dret internacional que permeti abordar el problema de l’aigua entenent la humanitat com a subjecte jurídic; declarar l’aigua com a bé comú. Actualment, no se’n reuneixen les condicions.
- Mitjançant l’ús de la tecnologia (dessalinització, potabilització), que és una solució econòmicament costosa.
- Canviant els hàbits de consum.

Segons Izquierdo, “la democràcia participativa, la gestió comuna de l’ús de l’aigua, és el camí per trobar la solució. A partir de l’aigua es pot construir la pau perquè pocs elements són tan presents en qualsevol àmbit com la necessitat de l’aigua. Només s’aconseguirà solucionar el problema si es fa des de les comunitats de base.”

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
RS Sessió inaugural: Aigua i solidaritat
 
IF Petrolització de l’aigua
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.