Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món del voluntariat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món del voluntariat
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La primera sessió plenària de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb una breu introducció a càrrec d'Assumpció Vilà, presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social, en la qual va reflexionar sobre el paper dels voluntaris en la promoció de la igualtat d’oportunitats. A continuació, Llorenç Vallès, membre de l’equip de Delibera, va exposar les conclusions del fòrum sobre diversitat cultural i igualtat d’oportunitats, que va començar el mes d'abril. Tot seguit els tres ponents convidats, el lingüista iraquià Pius Alibeck, el president i coordinador general de l’associació Chrysalis del Canadà, Stan Fisher, i l’escriptora nicaragüenca Aurora Sánchez van reflexionar, respectivament, sobre la realitat de la immigració, la integració social i laboral del discapacitats i la importància de la tolerància com a condició per a la supervivència.

Aquesta primera plenària va començar amb la intervenció d’Assumpció Vilà. En el seu discurs va recordar la necessitat de la intervenció dels voluntaris sobre el terreny per fer possible la igualtat d’oportunitats. «Inclusió; igualtat de gènere; igualtat d’oportunitats; accessibilitat; equilibri territorial; respecte pel medi ambient; promoció i defensa de les cultures vulnerables; accés i ús generalitzat de les noves tecnologies... són conceptes estretament lligats a les línies de treball que duen a terme a tot el món persones voluntàries emmarcades en organitzacions de tots tipus i mida». Els voluntaris van col·laborar en tasques com ara millorar l'entorn immediat d'associacions veïnals; l’aportació de les entitats voluntàries en la promoció i supervivència de llengües no oficials; la defensa de la igualtat d’oportunitats laboral entre homes i dones; el suport a la integració social i laboral de discapacitats; l’activisme a favor de millorar l’accessibilitat a medicaments necessaris per combatre epidèmies com la sida o la malària; o la millora de l’accés a les noves tecnologies per part d’una part molt important de la població mundial.

A continuació va intervenir Llorenç Vallès, membre de l’equip Delibera, que va exposar les conclusions a les quals va arribar el fòrum que va iniciar-se el mes d’abril amb l’objectiu de col·laborar en la preparació de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat, i va recollir les principals inquietuds de les associacions de voluntaris d’arreu del món.

En el fòrum virtual de Delibera es proposaven quatre sentències referides al tema «Voluntaris i igualtat d’oportunitats» que els participants havien de valorar. El resultat d’aquestes valoracions van ser els següents: - Sentència «Una de les tasques del voluntariat és la formació dels voluntaris/voluntàries en la transmissió del respecte a les diferències, i potenciar d’aquesta manera la capacitat de conviure en diversitat». Hi va estar d’acord un 90% dels participants i mitjanament d’acord, un 10%. Per als participants que es van mostrar mitjanament d’acord, aquesta tasca ha de ser compartida amb institucions públiques, escoles i familiars. - Sentència «El voluntariat és una eina fonamental per a la formació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i en la seva implantació general com a eina per al desenvolupament sostenible al món». Hi va estar d’acord un 75% dels participants i en desacord, un 25%. Per als participants que es van mostrar en desacord, aquesta tesi és certa en països desenvolupats, però no en els països subdesenvolupats amb greus carències infraestructurals. - Sentència «La discriminació per raons d’opció sexual, nivell cultural, adscripció política, nivell adquisitiu es manté dins d’algunes estructures de voluntariat». Hi va estar d’acord un 50% dels participants, i entre el 50% restant es troben opinions mitjanament d’acord i totalment en desacord. Per als participants mitjanament d’acord això passa perquè no existeix una autèntica cultura del voluntariat; no tothom té clar que el que importa és fer el bé, no les diferències. - Sentència «El pensament religiós pesa massa en una majoria d’organitzacions de voluntariat, i dificulta l’accés real a la igualtat d’oportunitats de gran part dels habitants del planeta». Hi va estar d’acord un 50% dels participants, i entre el 50% restant es troben opinions mitjanament d’acord i totalment en desacord. Per als participants totalment en desacord és important distingir entre l’autèntic esperit religiós no discriminatori i els dogmatismes religiosos.

El lingüista iraquià Pius Alibeck va parlar de la seva experiència vital, tant en la seva infantesa i adolescència a l’Iraq com a la ciutat de Barcelona, on viu des de l’any 1981. «No he tingut mai la sensació d’immigrant, tot i que de petit vaig haver d’abandonar el meu poble. La sensació de ciutadà de segona sí que l’he tingut, quan feia cua per a la renovació del permís de residència a Espanya».

Nascut en un poble cristià on es parla arameu, al nord de l’Iraq, en territori kurd de religió majoritàriament musulmana, amb 13 anys es va traslladar a Bàssora, ciutat del sud de l’Iraq, en un entorn àrab. «Em vaig sentir diferent al meu propi país. Si això és ser immigrant jo ho vaig ser al meu país». D’aquesta experiència vital i l’educació familiar rebuda va aprendre que les situacions s’han d’acceptar tal com són, responsabilitzar-se’n i buscar solucions per un mateix.

Alibeck va deixar l’Iraq a la dècada de 1970 amb l’objectiu de tornar i col·laborar en el canvi social del seu país, on hi havia una lluita per democratitzar la societat i millorar les condicions de vida. A finals d'aquesta dècada va començar, en aquesta regió, un procés d’islamització del pensament polític que ha aïllat progressivament la zona i ha dificultat la seva tornada. «El nou ordre social i mundial és el causant que la immigració s’hagi convertit en quelcom crític, perillós i difícil de resoldre». Per tractar la temàtica de la immigració, va afirmar Pius Alibeck, és important no fer-ho des del sensacionalisme (jutjant a partir de sensacions), sinó a partir de coneixements objectius. Els voluntaris no poden caure en el sensacionalisme i han de complir la missió de donar eines als immigrants perquè puguin resoldre els seus problemes per ells mateixos. I tot això tenint en compte que l’immigrant no ve d’un estat de dret, ve d’un estat desestructurat. No coneix la relació dret-deure. Per tant, cal incidir tant en l’un com en l’altre. L’èmfasi excessiu en els seus drets dificulta la integració.

Per a Pius Alibeck és important diferenciar el problema institucional dels immigrants com a grup de població, dels problemes individuals de convivència i veïnatge. Les institucions han d’incidir sobre els problemes institucionals, mentre que cada immigrant ha de buscar una solució individual al segon tipus de problemes.

A continuació, Stan Fisher va iniciar la seva intervenció aportant una dada important: entre el 17% i el 20% de la població mundial pateix algun tipus de discapacitat, mentre que gran part dels governs mundials no tenen en compte aquesta realitat. L’associació Chrysalis fomenta la integració social i laboral dels discapacitats. Amb aquest objectiu, una de les principals tasques que desenvolupa és la integració de discapacitats com a voluntaris en diferents associacions. Concretament, durant el darrer any 700 socis de Chrysalis han desenvolupat tasques de voluntariat. «El desenvolupament de tasques com a voluntaris els permet un aprenentatge que en facilita la inserció social i laboral».

Stan Fisher va afirmar que falten oportunitats de feina per a les persones discapacitades i, segons ell, una de les possibles causes de la manca d’entesa entre treballadors i empresaris són les grans inversions necessàries per adaptar els llocs de treball a les característiques d’aquests treballadors, sobretot si es requereix la utilització de noves tecnologies. Segons Stan Fisher, «hem de veure cada persona com un individu», independentment del seu grau de discapacitat.

Finalment, l’escriptora Aurora Sánchez Nadal va presentar una ponència titulada «Un segle per a aquest món», en la qual va utilitzar la seva història familiar com a fil conductor per fer un breu recorregut pels esdeveniments històrics més destacats a Europa i Amèrica Llatina durant el segle XX i reflexionar sobre la dificultat de viure a cavall de diferents cultures. Va començar la seva història familiar remuntant-se als avis, espanyols refugiats polítics a França. La condició de refugiats polítics dels avis va afavorir que els seus pares es coneguessin a França l’any 1943, on van néixer ella i el seu germà Roberto. Ambdós es van educar entre el rigor de l’ensenyament francès i l’esperit llibertari espanyol.

Aurora Sánchez va explicar que amb la mort de l’avi patern la família va decidir emigrar a l'Argentina a la recerca de noves oportunitats. A l’Argentina va deixar de ser «filla de refugiats per passar a ser filla de gallecs». Aquesta experiència li permet fer una primera reflexió sobre la integració en la societat d’acollida com una experiència en la qual la voluntat de l’immigrant és fonamental. Mentre ella va lluitar per integrar-se a la societat argentina i ho va aconseguir, el seu pare no va deixar mai d’enyorar la ciutat de València i sempre es va sentir un estrany en el país d’acollida. El cop d’estat del general Videla l’any 1976, i concretament la desaparició del seu germà Roberto i la seva cunyada, van provocar la fuga a França de tota la seva família, marit i fills. Aurora Sánchez va explicar que les condicions de la fugida i la rigidesa de la societat francesa van fer que, en aquella ocasió, l’adaptació al nou país d’acollida no fos possible, especialment per a la seva filla. Per aquest motiu, dos anys més tard es van traslladar a viure a Espanya, país en què entenien la llengua que es parlava i on, per tant, era molt més fàcil integrar-se. Quatre anys més tard de la seva desaparició, el seu germà va reaparèixer amb evidents signes d’haver estat torturat. La família en va reclamar l'extradició i va ser traslladat de la presó argentina a París, d’on es va escapar per marxar a Nicaragua a unir-se a la lluita del Frente Sandinista de Liberación Nacional. Aurora Sánchez va explicar que l’any 1980, convençuda pel seu germà i esperançada pel triomf dels sandinistes, la família es va traslladar d’Espanya a Nicaragua, un país en el qual s’estaven produint grans canvis: campanyes d’alfabetització massiva, col·laboració de voluntaris per incrementar la productivitat agrícola, nous espais de participació social i política per a les dones... Quan l’any 1984 el FSLN va perdre les eleccions i «va acabar el somni de la revolució sandinista», la família ja estava totalment integrada a la societat nicaragüenca, i per això va decidir quedar-s’hi.

El darrer esdeveniment que va destacar Aurora Sánchez en la seva ponència va ser l’intent de cop d’estat contra el govern de Raúl Alfonsín a l'Argentina l’any 1989. El seu germà i el seu fill van viatjar a l’Argentina per col·laborar amb la defensa de la democràcia. Com a conseqüència, el seu germà va desaparèixer i el seu fill va ser capturat, torturat i assassinat per la policia argentina, sense que a dia d’avui hagi estat possible portar el cas davant la justícia. Com a conclusió de la seva ponència i de la seva experiència vital, Aurora Sánchez va defensar que «la identitat personal és la suma de totes les vivències individuals. I la tolerància, una condició per a la supervivència».

Problemàtica:
La igualtat d'oportunitats dels immigrants.
La igualtat d'oportunitats dels discapacitats.

Proposta:
Cal avaluar el fenomen de la immigració des de la racionalitat i no des del sensacionalisme.

Bones pràctiques:
La integració de discapacitats en associacions de voluntaris, com a estratègia d'integració social i primer pas per a la seva integració laboral.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Igualtat d’oportunitats
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
IF Polissons dels sistemes de salut públics
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.