Resum sessió Per un dret econòmic. Dones rurals: cooperatives i altres fórmules de treball de la comunitat
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Rosa Palomino, del centre cultural Aymara Pacha Aru (Perú), explica que tenen com a objectiu «enfortirment de la dona camperola i impulsar el seu desenvolupament», consolidar i difondre un model diferent de la dona cap a la llibertat. La seva metodologia de treball està enfocada cap a l’obertura d’espais per a la lliure participació de la població, especialment de la dona, ja que «el masclisme comença des de la formació de la llar».

Yamila Kaid Beiruk, de la Unió Nacional de Dones Saharianes, fa una exposició sobre els productes que tenen a la seva cooperativa i manifesta les adversitats que han de superar, començant per la situació geogràfica, que es converteix en una supervivència de les poblacions del desert. Després dels bombardeigs marroquins i el trasllat posterior dels campaments saharians a llocs més segurs, la dona sahariana assumeix la majoria de les tasques de la comunitat i s’organitza en cooperatives. Les noves generacions han acollit gratament aquesta nova forma d’organització col·lectiva.

Doreen Reddy, de la Fundació Vicent Ferrer, a l’Índia, relata que les intervencions de la Fundació a la qual representa són fonamentalment en el sistema educatiu —més concretament en les nenes, i en les dones Dalith, pertanyents a les castes més baixes, que són doblement discriminades: per ser Dalith i per ser dones. L’objectiu global és millorar l’estatus socioeconòmic de les dones sobre la base del respecte mutu i el foment de la participació. En aquest sentit, van crear associacions de dones, anomenades «sangham». Es tracta d’un fòrum on les dones debaten els seus problemes i les seves necessitats i actuen i busquen solucions en llibertat. L’impacte que han suposat les «sangham» ha estat en forma de solidaritat, unió i fortalesa entre les dones. Aconsegueixen coses que els homes no poden aconseguir.

Les dones no podien aconseguir recursos perquè no tenien avals; la Fundació va crear un fons per tal que les dones poguessin rebre crèdits i gestionar-se elles mateixes. A través dels crèdits que aconsegueixen, ja no són tan dependents econòmicament dels seus marits i poden millorar la seva capacitat de lideratge i de gestió: «Disposen d’una identitat, es respecten a sí mateixes, tenen dignitat.» «Són les dones que poden canviar el món perquè pensen i actuen amb el seu cor.»

Rejoice T. Mabudafhasi, ministra de Medi Ambient i Turisme de Sud-àfrica, opina que les dones rurals, davant dels nous reptes econòmics, no s’han quedat assegudes, sinó que s’han organitzat i el govern sud-africà els ha donat suport: «Si vols que es digui una cosa, encarrega-li a un home; si vols que es faci una cosa, encarrega-li a una dona.»

Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient d’Espanya, explica que la transformació social es fa treballant amb les organitzacions locals i que el govern espanyol aposta per un desenvolupament més sostenible. Fent referència als països de procedència de les seves contertulianes i als recursos que aquests països tenen, sosté que cal tenir en compte que «on malviuen aquestes persones hi ha el futur del nostre planeta», i afegeix: «Aquest és el gran repte en què Espanya ha d’exercir una posició de lideratge.»

Per part del públic, hi ha hagut diverses intervencions de dones saharianes que apostaven per la pau i l’entesa entre els pobles.