Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > Dret a la il·legalitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Dret a la il·legalitat
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

L’urbanista barceloní Jordi Borja defensa aquesta idea en aquells casos en què cal “forçar els marcs polítics per convertir el que és legítim en legal” davant de la resistència institucional de la classe política a la innovació malgrat que aquesta sigui justa i necessària.

L’urbanista barceloní Jordi Borja defensa aquesta idea en aquells casos en què cal “forçar els marcs polítics per convertir el que és legítim en legal” davant de la resistència institucional de la classe política a la innovació malgrat que aquesta sigui justa i necessària.

Els poders polítics són reticents a adoptar noves lleis per reconèixer jurídicament fets o situacions que la pràctica quotidiana o el mer sentit comú indiquen clarament que són justes.

Davant d’aquesta realitat, Jordi Borja proposa obligar la classe política a promulgar lleis que legalitzin aquestes situacions il·legals però justes mitjançant accions pràctiques i directes regides per uns principis morals i unes pautes d’actuació que no suposin, malgrat tot, la vulneració de principis superiors com el respecte elemental als altres i als Drets Humans.

Aquest urbanista apunta, per exemple, alguns casos d’ocupació per part del moviment “okupa” d’habitatges ostensiblement abandonats.

Problemàtica:
Els poders polítics són reticents a adoptar noves lleis per reconèixer jurídicament fets o situacions que la pràctica quotidiana o el mer sentit comú indiquen clarament que són justes.

Proposta:
Convindria obligar la classe política a promulgar lleis que legalitzin aquestes situacions il·legals però justes mitjançant accions pràctiques i directes regides per uns principis morals i unes pautes d’actuació que no suposin, malgrat tot, la vulneració de principis superiors com el respecte elemental als altres i als Drets Humans.

Bones pràctiques:
Aquest urbanista apunta, per exemple, alguns casos d’ocupació per part del moviment “okupa” d’habitatges ostensiblement abandonats. Lluís Cabrera, president de la Fundació Tallers de Músics, de Barcelona va narrar como aquesta entitat cívica amb fins culturals i socials del barri barceloní de Nou Barris, en haver ocupat diversos locals pràcticament en estat d’abandonament, havia pogut defensar els veïns davant l’especulació immobiliària a aquest barri, antigament marginal, quan va començar a deixar de ser-ho.

Marc Le Glatin, coordinador de Attac-Culture va exposar com la seva entitat, ubicada en un barri conflictiu de l’extraradi parisenc, exerceix una important funció d’integració social a través de la cultura, a través de tallers de teatre o d’escriptura per a joves i famílies desestructurades, de tal manera que quan “el públic es situa en una acció activa la cultura es desplaça cap a la vida i esdevé democràcia participativa.”

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La participació en la vida cultural (Seminari 5)
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Sessió plenària sobre la pau. Diàleg `Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau´
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
RS Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.