Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El Quixot i el pensament modern > Dia 3:El Quixot en el pensament modern
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dia 3:El Quixot en el pensament modern
Diàleg de referencia: El Quixot i el pensament modern

SESSIÓ A MATÍ

George Güntert

Afirma que per als semiòtics el text transmet al lector els valors. La veritat admesa és la fàctica. Segons ell en El Quixot les interpretacions del text tenen lloc sempre des de la versemblança. En llegir-lo volem submergir-nos en la seva imaginació. Hi ha una interpretació versemblant que l'ens persuasiu de Cervantes ha sabut construir. Per exemple, en l'episodi del curiós impertinent, la situació exposada normalment ens resultaria difícil per entrar en la creença de la història. El curiós prova la destrucció de l'amistat però no del conte. Güntert esmenta que Cervantes utilitza la ficció només com un altre recurs i que les seves perspectives són canviants, i que el fet de posseir una cultura més àmplia no immunitza quan es cau en l'embruix de la literatura. Veu l'autor com un manipulador que desenvolupa diversos plans de ficció; ficció dins de la ficció. La veritat de Cervantes no és la versemblança d'Aristòtil.

Javier Gómez-Montero

La subjectivitat en el context d'El Quixot. Parla de la pèrdua de les certeses metafísiques en l'home i que el Quixot marca l'inici d'aquest conflicte en la novel·la; d'aquesta manera, es descobreix la subjectivitat. La imaginació és una instància d'interiorització de l'experiència.

James A. Parr

Classifica en romàntic, admonitori i perspectivista les diverses menes d'aproximacions metodològiques que s'han fet en l'anàlisi d'El Quixot. El romàntic analitza la novel·la segons els valors del personatge, com ara l'altruisme i la noblesa. S'explica que, per exemple, existeixin determinades facetes negatives en el Quixot perquè a vegades el personatge s'emporta alguna pallissa. Els romàntics diuen que importen més les intencions del personatge que no pas les accions.

Els perspectivistes es concentren en els reflexos de la novel·la en la realitat contemporània. Els admonitoris es fixen en el que és negatiu i contraproduent del Quixot. Menciona la polèmica entre cervantistes i quixotistes, en què es pondera el valor del personatge i de l'autor. En parlar del personatge del Quixot, esmenta que en la realitat del Quixot no importa el testimoni dels sentits més que com una cosa fal·laç, perquè hi ha encantadors que tot ho canvien i baraten.

Parr comenta que s'han intentat fer interpretacions fins i tot de caire psicoanalític i posa l'exemple d'una versió que diu que Alonso Quijano deixa la «venta» per evitar l'atracció per la seva neboda, però Parr considera que és impossible psicoanalitzar el Quixot perquè no té antecedents, neix als cinquanta. I es pregunta si poden tenir subconscient els personatges de ficció.

Parr posa l'accent en els sentits de la vista i de l'oïda en el personatge del Quixot recordant els episodis en què arriba de nit i la vista és substituïda per l'oïda.

Maria Catherina Ruta

Afirma que la semiòtica italiana s'ha centrat tradicionalment en el context. Reconeix que el New criticism nord-americà va ser el que va començar a considerar el text en ell mateix. Creu que en l'ens semiòtic es proposa trobar el sentit del conjunt. Comenta que un analista italià proposa una estructura espiral per manejar l'esquema infinit d'El Quixot.

Diu que Cervantes crea una obra nova, que ja no era una refosa d'altres obres com solia passar. Li sembla que el riure, la paròdia en El Quixot trenquen la monotonia i condueixen l'obra cap a formes polifòniques. A Ruta li interessa veure com una obra del passat intervé amb els seus elements en les obres del present; li interessa també obrir pistes cap a lectures no explorades en èpoques passades.

Agustín Andreu

Planteja la possible imatge d'Ignasi de Loyola vist com el Quixot i la Contrareforma vista com el quixotisme. En temps de la Contrareforma i les fantasies d'un imperi catòlic europeu de Carles V, es veu de Loyola com el poder jesuític, com quixotesc.

Eustaquio Barjau

Se centra en la reflexió sobre el so, específicament en l'episodi dels batans en la novel·la d'El Quixot. Afirma que a Occident la música va néixer al mateix temps que la lletra i reflexiona sobre la semanticitat de la música. La música sol considerar-se com una llengua superior a les altres. La música sol habitar en el temps, obre espais de la paraula. La música ens porta a un quasireferent sense cap lletra, d'aquesta manera té el mateix camí que logos.

SESSIÓ B TARDA

Carlos Mellizo

Reprèn Veblen en la seva teoria de la classe ociosa. Les armes i el sacerdoci hi estan incloses. El cavaller bàrbar està concentrat en el govern, les armes, la religió i l'esport. Aquest cavaller està interessat en la caça, en els duels i en els desafiaments. Per Veblen bàrbar i salvatge no és el mateix. En la cultura bàrbara la mentalitat és capturar la feminitat, que farà tasques inferiors. bárbaro y salvaje no es lo mismo. Mellizo opina que hi ha moltes semblances entres la vida de Cervantes i la de Veblen, com, per exemple, que tots dos són crítics, que critiquen una institució, a més del fet que tots dos escriuen un llibre que els donarà fama mundial.

Per Veblen Alonso Quijano és d'una classe bàrbara, és industrialment inútil, les seves dues mascotes són un gos i un cavall. Veblen pensa que Cervantes escull els dos animals de la classe ociosa; un gat seria per a ell un animal productiu, ja que neteja la casa de ratolins. Mellizo diu que Cervantes era conscient de la inutilitat del quixotisme.

Ramón Tamames

Fa èmfasi en la vida complicada de Cervantes, que va ser excomunicat dues vegades i que va voler viatjar a les Índies però Felip II li va negar la sortida. Tamames creu que en l'Espanya del segle d'or hi ha una mena d'intent per aturar el temps. Cervantes fa el mapa de la picaresca i El Quixot és un llibre de camins.

Javier Echeverría Ezponda

Aquest ponent es concentra en el retorn de la virtualitat, en la translació del Quixot en un món multimèdia. Diu que a través de pàgines o de pel·lícules es podrien explorar tecnologies per reconfigurar l'obra. Afirma que els lectors de la novel·la ja són morts; quedem nosaltres, però nosaltres també morirem; El Quixot, però té molt més futur. Fins i tot els molins de vent podrien equivaler als satèl·lits actuals. Proposa que el Quixot viu en el món virtual per excel·lència: la ment humana. Reflexiona que si, per exemple, es canviessin elements com el llibre per la televisió, es crearien mons virtuals diferents.

Creu que El Quixot es va passar de virtualitat i que els seus personatges (dels llibres de cavalleries) van saltar a la realitat. Des del seu món virtual, el Quixot té suspicàcies respecte a l'autor. O bé els personatges dels ducs, que es passen de lectors de la primera part a personatges de ficció. Echeverría creu que els ducs són els únics lectors del segle XVII que han sobreviscut. Cap ésser humà pot saber si els personatges són reals o imaginaris.

Ignacio Díez Fernández

Es va centrar en la revisió d'algunes parts de la novel·la on es presenten casos de transvestisme. Relaciona el transvestisme amb un problema de la postmodernitat: el de la identitat. En el teatre s'ha fet servir molt aquest recurs a través de la història i Díez Fernández ho relaciona amb una finalitat eròtica.

El primer cas de transvestisme en la novel·la és el d'Alonso Quijano, que es disfressa de cavaller errant però en canvi no ho és. Tot i que en alguns casos també correspon a una funció social; per exemple, una dona vestida d'home és socialment un home, i quan un home es vesteix de dona baixa un grau, segons Díez Fernández. Esmenta com a dones fortes, masculines, els personatges d'Ana Félix, Dorotea i Claudia Jerónima. També esmenta els jocs que realitzen tant el llicenciat com el capellà. El llicenciat que té un títol de Sigüenza, per exemple, prové d'una universitat sense cap tradició educativa, però es presenta com una autoritat docta. Hi ha un episodi en què el capellà es disfressa de dona. Però el transvestisme de gènere en la novel·la només dura mentre aconsegueix el seu objectiu.

Díez Fernández també destaca l'episodi en què Sancho, en revisar la seva illa, descobreix dos joves germans que en la seva roba han mudat els sexes. Ens insta a reflexionar sobre aquest transvestisme i considera que potser és una acció política el fet que Sancho vulgui netejar la illa i s'hi trobi espècimens ben variats. Creu que la novel·la no pot ser llegida sense conèixer les altres novel·les de Cervantes, per tal d'anar-hi descobrint característiques.

Nicolás Rosa

Ens parla sobre el que es podria anomenar plagi i en fa una revisió. Pren com a exemple El Quixot de Pierre Menard en el conte de Borges i El Quixot d'Avellaneda. Els relaciona tots i estipula que tots són legítims en el sentit que són lectures i apropiacions que inspira l'obra original.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El Quixot i el pensament modern
 
RS Dia 2: El Quixot en el pensament modern
 
RS Els llenguatges de la diversitat cultural
 
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
IF Ètica universal i transferencial d'El Quixot
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.