Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El valor de la paraula > Literatura i ecologia
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Literatura i ecologia
Diàleg de referencia: El valor de la paraula

LA MORT DELS DÉUS DE LA NATURA

Un cop ha matat el Déu monoteista, la modernitat vol matar els déus biològics de la natura i esborrar les creences animistes, és a dir, la noció que cada element de l’ecosistema global té ànima i, per tant, valor per ell mateix. La modernitat posa el progrés com a únic déu al qual es poden sacrificar les persones, les comunitats i els ecosistemes. Com deia Aridjis, citant Mircea Eliade, «L’apocalipsi no serà obra d’un déu creador totpoderós, serà obra de l’home».

L’ESCRIPTOR I LA NATURA

La relació de l’escriptor amb la natura és una connexió primordial i tel·lúrica amb el paisatge de la comunitat on viu. Aquesta connexió permet conjugar el món exterior, mític i sagrat de la natura amb el món interior intel·lectual, on l’escriptor desenvolupa la seva tasca. Aridjis afirma que no hi pot haver creació artística sense contacte amb el món natural.

El paisatge exterior cerca els pensaments del diàleg interior de l’escriptor (Dorion). D’aquesta manera, s’interioritza una imatge del món on cada element del paisatge té un significat religiós, perquè té un valor en ell mateix. La força evocatriu (force evocatrice) dels elements de la natura fan que el paisatge exterior esdevingui part de la geografia sentimental de l’escriptor.

Un exemple d’aquest procés d’interiorització del paisatge és el poema d’Antonio Machado: «A un olmo seco», Campos de Castilla (1907-1917), on la visió d’un om vell i esquarterat, al qual ha nascut un rebrot, per a poeta és un mirall de la seva tristesa per la mort de Leonor i l’esforç per rebrotar, ell també, cap a la llum i la vida.

ECOLOGISME I LITERATURA

Les lluites ecologistes sorgeixen com a moviment de base en contra de les actuacions depredadores de la natura, amb la implicació directa o indirecta del poder polític. Per tant, la lluita ecologista, en bona part, és una mobilització política. Suso de Toro esmenta els fonaments ecologistes del galleguisme com a exemple de convergència entre la recuperació de la identitat nacional i la defensa del patrimoni natural.

Els intel·lectuals i escriptors, com a creadors d’opinió, poden ser aliats importants del moviment ecologista, per la seva capacitat de pressió davant del poder polític i per donar visibilitat mediàtica a les reivindicacions en defensa de la natura. Cal entendre, doncs, que hi ha una sinèrgia entre un moviment de base, que cerca reconeixement i visibilitat, i els intel·lectuals, que cerquen la integració en la comunitat per trencar «l’aïllament» del seu món interior de pensament. La relació entre l’escriptor i la societat no és unidireccional, és un intercanvi.

EL COMPROMÍS DELS ESCRIPTORS

Sembla que la idea recurrent de tot aquest diàleg és el compromís o la responsabilitat (engagement, commitment) dels escriptors amb la realitat que els envolta. Tant en el tema de la memòria com en el de l’ecologia i la guerra, sorgeix la necessitat de reafirmar el paper dels escriptors d’esdevenir la veu crítica i la consciència de la societat. Ara bé, és aquest el paper que han de tenir els escriptors? L’expressió artística ha de tenir sempre un compromís? Quin sentit té reclamar als escriptors posicionaments públics sobre qüestions d’actualitat?

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Seminari especial del PNUMA
 
RS Literatura i Guerra
 
IF Externalització dels costos ecològics
 
RS Sessió inaugural Diàleg "Energia i desenvolupament sostenible"
 
AS El Quixot i el pensament modern
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.