Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutat i ciutadans del segle XXI > La intervenció dels poders polítics per a la construcció de ciutats més humanes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La intervenció dels poders polítics per a la construcció de ciutats més humanes
Diàleg de referencia: Ciutat i ciutadans del segle XXI

La intervenció dels poders polítics és necessària per tal que les ciutats puguin ser més solidàries, igualitàries i sostenibles. La política d'urbanisme només es pot canviar des del poder públic, i és necessari que es faci amb vista a la millor construcció de les ciutats del segle XXI.

La intervenció política en l'àmbit arquitectònic i urbanístic és crucial a l'hora de poder planificar les noves ciutats del segle XXI. Com afirma Saskia Sassen en la seva ponència, "el repte el trobem en com construir ponts analítics entre les grans transformacions polítiques i l'espai urbà". També Nuno Portas denuncia manca d'adaptació dels poders polítics a les noves necessitats de les ciutats: "Les institucions s'han mantingut amb les habituals inadequacions." El problema que s'ha generat al llarg d'aquest segle són les ciutats poc sostenibles, aglomerades i no ecològiques, i reclama la necessitat d'un compromís ferm entre els actors incipients i els poders polítics.

També Oriol Bohigas corrobora que l'objectiu polític és clau per millorar les condicions de desenvolupament de les ciutats.

En referència als poder fàctics i al repartiment de pressupostos, Michel Cohen afirma que el finançament, i el lloc d'on aquest ha de sortir, són bàsics per poder experimentar canvis a la ciutat. És necessari centrar-se també en els sectors més desafavorits de la societat, que acostumen a estar presents als espais més suburbials de la ciutat. Neil Smith remarca que l'economia neoliberal i capitalista ha convertit les ciutats en centres de producció i control social, que la nova ciutat del futur no ha de ser aquesta i que només el poder polític hi pot fer alguna cosa.

El que és imprescindible per poder construir un nou tipus de ciutat és que la política entri en conflicte, ja que per molt que aquesta intenti evitar-ho, per dur a terme aquest objectiu és des d’on s’ha de fer. Així Jaime Lerner posa l'exemple de Curitiba, on s’ha aconseguit crear una xarxa de transports i, així, una ciutat on es pot conciliar treball i vida. Afirma que "s'ha d'organitzar una equació de corresponsabilitat entre els poders polítics i els financers" i que "són necessàries voluntats i capacitat de permetre anar cap a les ciutats del futur, i a través dels poders polítics es pot aconseguir conciliar en una ciutat la solidaritat, el treball, la sostenibilitat i la mobilitat".

Problemàtica:
- Manca d'adaptació dels poders polítics a les noves necessitats de les ciutats.

- El domini capitalista i el neoliberalisme econòmic actual han convertit les ciutats en centres de producció i control social.

- Les ciutats s'estan dispersant i descentralitzant i es creen àrees metropolitanes sense massa sentit ni excessiva funcionalitat urbanística, i insolidaritat arquitectònica (Bohigas).

Proposta:
- Visió solidària entre els polítics a l'hora de reconstruir les ciutats.

- Integració de l'economia submergida al sector formal.

Bones pràctiques:
Curitiba: nova xarxa de transport basada sobretot en autobusos, ja que actualment construir metros és excessivament car pel rendiment que se'n pot treure

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local