Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Informació. Poder i ètica al segle XXI > Informació contra espectacle informatiu.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Informació contra espectacle informatiu.
Diàleg de referencia: Informació. Poder i ètica al segle XXI

Els mitjans de comunicació, en especial la televisió, tendeixen a fer un tractament de la informació com a mer espectacle. Els mitjans han d’estar alerta a aquest fet, i és imprescindible una revisió dels continguts i, al seu torn, exercitar un ensenyament en l’àmbit escolar perquè els infants aprenguin a distingir el contingut de les informacions més enllà de les trivialitzacions.

Actualment, els periodistes estan perdent la capacitat de mediació entre societat i poder, i això es deu en gran manera al tractament que es dóna a la informació.

El sociòleg Josep Mòdol va subratllar que els informatius tracten les notícies com un espectacle i produeixen una fragmentació de la informació, i va fer una crida a favor de l’aplicació de les normes que regulen els mitjans. Des de diversos sectors que involucren els mitjans s’ha abordat aquesta problemàtica i s’ha conclòs que cal una autocrítica dels professionals i els directors dels mitjans per poder separar el caràcter espectacular dels continguts informatius o, si més no, trobar un equilibri que no desvirtuï l’objectiu principal, que és informar.

Problemàtica:
Els continguts de les informacions tendeixen a convertir-se en un espectacle d’entreteniment, la qual cosa les priva el caràcter real de la notícia. Els infants passen 1.400 hores l’any mirant la televisió i 900 hores estudiant.

Proposta:
Eliminar el contingut espectacular que tendeix a la banalització dels continguts informatius o, si més no, trobar un equilibri que no menyspreï el valor de la informació. Aplicar les normes vigents perquè hi hagi un control en el contingut. Ensenyar els infants, a través d’una assignatura escolar, a mirar la televisió i a informar-se.

Postures:
Miguel Ángel Liso, director d’editorial i comunicació del Grupo Zeta, va afirmar: «La trivialització de la informació és la resposta a una indústria que està en crisi.» Per aquest motiu va recomanar una autocrítica de tots els actors involucrats en el procés informatiu.

Josep Mòdol, professor de sociologia de la Universitat de Lleida, va ressaltar que, malgrat que la societat té una gran quantitat de mitjans, es produeix un procés de desinformació del que passa al nostre entorn. «Els mitjans tendeixen a l’espectacle i els infants són el target preferit de les cadenes de televisió. Per això és important aplicar una assignatura escolar que els ensenyi a veure els continguts de les informacions», va afirmar.

En la mateixa línia, el director de Mediachannel, Danny Schechter, va afirmar que actualment com més coses veus més poques en saps, i va ressaltar que als Estats Units es produeix una espectacularització de les notícies informatives, en especial les relacionades amb els conflictes bèl·lics com la guerra de l’Iraq. En aquest sentit, va exigir que els mitjans es converteixin en eines de la veritat, i va afegir que avui dia només responen als interessos comercials o polítics de les empreses.

Iñaki Gabilondo, director d’Hoy por Hoy, de la Cadena SER, va fer una crítica a la «premsa rosa», i va afirmar: «no admeto que anomenin periodistes» els que es dediquen a aquests programes del cor, i va demanar als joves que no serveixin d’instrument per fer famosos personatges que només viuen de l’audiència que ells mateixos generen.

La periodista Margarita Rivière va fer una comparació entre el cinema i els mitjans informatius, i va dir que actualment els mitjans són els «farsants globals» que barregen la informació amb l’espectacle, i va posar com a exemple el tractament informatiu de TVE en el cas Prestige, el qual va presentar com una epopeia. Va fer referència, també, al fet que l’espectacle s’ha convertit en el gran negoci dels mitjans, i fins i tot molts diaris han arribat a publicar històries que després han guanyat el premi Pulitzer, però que més tard s’ha comprovat que eren falses.

El director de publicacions del grup Edipresse, Daniel Elies, va ser menys crític amb el tractament espectacular de les notícies i va afirmar que «els mitjans han d’entretenir alhora que informen» i que és un greu error descartar l’espectacle.

L’escriptor i periodista Juan José Millás va ressaltar que, tot i que en el periodisme es pot fer literatura, la gran diferència és que el periodisme es basa en la realitat i que per tant aquesta realitat no s’ha d’inventar.

Bones pràctiques:
Mediachannel: pàgina web dels Estats Units que s’ocupa de controlar els continguts dels mitjans i denunciar les informacions que responen a interessos polítics o comercials. http://www.mediachannel.org

Conclusions:
En aquests moments, els mitjans són dominats per l’espectacle i la banalització. D’aquesta manera, els continguts informatius cauen al parany de la trivialització i estan mancats de veracitat i profunditat. Cal fer una autocrítica professional que involucri tots els agents que intervenen en el procés informatiu, i també aplicar les normes que regulen la qualitat de la informació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
RS Mitjans de comunicació, conflicte i construcció de la pau
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat