Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > El desenvolupament de nous indicadors de pobresa a partir de l’experiència dels microcrèdits
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
El desenvolupament de nous indicadors de pobresa a partir de l’experiència dels microcrèdits
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

Al llarg de gairebé tres dècades d’existència la concessió de microcrèdits ha pretès arribar als més pobres. I això ha posat al descobert una problemàtica que abans no s’havia tingut en compte: la necessitat de buscar indicadors de pobresa efectius capaços de reflectir i mesurar d’una manera qualitativa el grau de pobresa. La necessitat d’accedir als més pobres i l’impuls d’avaluar el veritable impacte del microcrèdit sobre la pobresa ha obligat els experts a invertir temps, diners i esforços en la recerca d’indicadors i el desenvolupament creatiu d’eines de mesurament capaces d’oferir xifres definitives a costos reduïts.

Quan es va fundar el primer banc de microcrèdits, el Grameen Bank, fa 25 anys, es van establir els objectius dels microcrèdits, accedir als més pobres i socialment exclosos. No obstant això, com es podien identificar? i com es podia mesurar la pobresa? Davant d’aquestes preguntes el Grameen Bank va desenvolupar un sistema de mesurament segons el grau d’exclusió social i poder adquisitiu basat en les possessions materials. Amb aquest fi, el Grameen va valorar la falta de mobles, l’estat de l’habitatge o fins i tot la manca de roba d’abric per a l’hivern. Aquests elements, des d’una senzillesa i una concreció molt poc extensible fora del seu principal àmbit d’aplicació (Bangla Desh), conformen un indicador molt primitiu de la pobresa. El microcrèdit, amb la seva metodologia de selecció, ha estat el factor que ha demostrat la necessitat de buscar indicadors de pobresa efectius que reflecteixin el grau de misèria dels pobles i les seves famílies.

Actualment, davant de la positiva expansió del microcrèdit, que compta amb 68 milions de beneficiaris repartits en més de 10.000 institucions distribuïdores o canalitzadores de serveis microfinancers, es fa imprescindible trobar indicadors i eines de mesurament de pobresa més complexos i elaborats.

Ecilia Denis de Women Together resumeix en quatre regles el mesurament de l’impacte; "definició de l’objecte a mesurar, identificació d’indicadors, objectiu del mesurament i destinatari del mesurament". A partir d’aquests aspectes, molt generals, el mesurament defineix les bases necessàries per a desenvolupar la metodologia.

El microcrèdit ha estat doncs un impulsor, potser l’impulsor de noves línies d’actuació pel que fa a l’anàlisi de la problemàtica. Com assenyalava Sayeeda Rahman, no es pot compartimentar la pobresa i per això hem d’entendre la persona en la seva integritat, en la seva globalitat. Treballar en aquest repte és l’obligació de governs i organismes internacionals, no només de les entitats microfinanceres.

Problemàtica:
El desenvolupament de les microfinances ha tret a la llum un nou problema: la terrible dificultat a l’hora de mesurar la pobresa, perquè els crèdits siguin concedits als més pobres. Els sistemes d’indicadors de pobresa són excessivament cars i les entitats que promouen el microcrèdit no tenen els mitjans per a aplicar-los. Anteriorment als microcrèdits, no s’havia analitzat la problemàtica del mesurament de la pobresa, i ara, després de gairebé tres dècades de desenvolupament de les microfinances, no hi ha mètodes efectius de mesurament de l’impacte. No es pot garantir en quasi cap cas que el mesurament sigui veraç, atesa la complexitat de les àrees pobres i, en molts casos, el complicat accés a aquestes.

Proposta:
Crear sistemes econòmicament viables de mesurament d’impacte. Que aquests sistemes siguin realment efectius, analitzant les característiques de cada zona geogràfica afectada per la pobresa.

Postures:
Mª Cruz Lacalle, doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid. John Hatch, fundador de FINCA, EUA. Cecilia Denis, de Women Together. Rafael Cascante, AECI. Verónica López, Mª Carmen Díaz Amador, Mèxic. Sayeeda Rahman, Cap del Departament de Microcrèdits de la UNESCO, Bangla Desh. Muhammad Yunus, Grameen Bank.

Bones pràctiques:
Els indicadors que fa servir el Grameen Bank a Bangla Desh i l’Índia, basats en deu característiques que la potencial beneficiària ha de complir per ser qualificada com a pobra i per tant rebre un préstec. Els esforços en l’anàlisi de la problemàtica i en la creació de metodologies de l’organització Women Together. Els sistemes de mesurament de FINCA, que enquesta les beneficiàries i les seves veïnes per mirar d’obtenir una informació contrastada de l’impacte del microcrèdit en la vida de les comunitats on es concedeixen.

Conclusions:
El microfinançament ha posat en evidència una problemàtica que fins al seu desenvolupament no s’havia tingut en compte: Els indicadors de pobresa són encara una eina que necessita molta investigació; i per avaluar l’efectivitat real dels microcrèdits com a instrument contra la pobresa, cal crear sistemes de mesurament de l’impacte.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
 
IF El microcrèdit: eix de desenvolupament social i econòmic, de la lluita contra la desigualtat i contra la pobresa.
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS L’objectiu de desenvolupament del mil·lenni i el microcrèdit. Com pot el microcrèdit participar en l’objectiu de reduir en un 50% el nombre de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia per a l’any 2015