Resum sessió Manifest de Barcelona i clausura
Diàleg de referencia: Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació

El comitè organitzador ha presentat una proposta de manifest per promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació, que reuneix totes les aportacions realitzades pels participants en aquest diàleg i pretén ser “ un element de referència que vagi millorant amb el temps “, explica Jordi Pardo , secretari general del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya .

Segons el que es desenvolupa al manifest, la seguretat és un bé comú i un factor de llibertat, de progrés i de desenvolupament sostenible. És un dret i un deure de tots els ciutadans per fer possible la convivència. La convivència i la seguretat tenen com a bases el respecte als drets de l’home i el respecte a la identitat a la societat de la informació.

Les polítiques públiques en matèria de seguretat no han de limitar-se a una gestió policíaca o judicial. Cal anar per davant i reforçar la capacitat de prevenció des d’un punt de vista interdisciplinari. El conjunt de la societat i, principalment, les administracions han de donar els instruments per defensar i compartir la diversitat cultural i lingüística.

La societat de la informació ha de proporcionar la tecnologia necessària per promoure la capacitat de diàleg entre els agents socials, és a dir, una convivència segura en una societat diversa i complexa. La tecnologia ha de deixar de ser una amenaça per a les llibertats, convertir-se en una garantia d’aquestes i en cap cas limitar-les. Les tecnologies han d’ajudar a construir valors compartits i a enfortir la cohesió social. És important invertir en tecnologia per permetre que sigui un espai comú al servei del bé de tothom.

Aquest manifest dibuixa una agenda i un pla d’acció que són un compromís de treball. Les propostes que es recullen són les següents: - Desenvolupar una Carta dels Drets dels Ciutadans en matèria de seguretat i diversitat cultural. - Promoure les tecnologies de la informació, que permeten el desenvolupament de la convivència mitjançant nous models i metodologies i eliminar les barreres geogràfiques, culturals, lingüístiques i econòmiques. En conseqüència, promoure els programes de normalització, d’investigació i desenvolupament, i de formació en els camps que reforcen la idea d’un espai compartit: l’ús de la interfície, els tractaments lingüístics, la biometria… - Promoure l’aplicació d’una ètica i de bones pràctiques per a tots els actors de la seguretat. - Impulsar les polítiques de seguretat preventives, sostenibles i multisectorials, definides i dirigides amb la participació del conjunt de la societat, i no exclusivament per les administracions públiques. - Promoure l’ús de les tecnologies per prevenir els riscs sanitaris i mediambientals a tot el món. - Garantir el dret dels ciutadans a una identitat numèrica com a mitjà per reforçar una societat de la informació democràtica. - Garantir l’accés de tots els ciutadans a la informació disponible a Internet i a altres nous espais públics digitals.

Les primeres observacions al manifest han estat realitzades pels participants de la sessió, que destaquen la importància d’instar les administracions públiques a millorar els recursos operatius amb perspectives pluridisciplinàries i amb l’aplicació de polítiques transversals de seguretat. Així mateix, es parla de la importància de la reducció de la pobresa per aconseguir seguretat i convivència.

Per a Mariana Bru , presidenta del comitè de Nacions Unides, “ la seguretat ciutadana passa per una sèrie de convencions i drets internacionals que han de tenir com a marc legal i legislatiu les Nacions Unides “, en referència a la Declaració dels Drets Humans i als objectius del mil·leni.

També s’ha assenyalat la importància d’involucrar els mitjans de comunicació per aconseguir més seguretat i més convivència a les societats. Nelsa Curbelo , presidenta de Ser Paz, d’ Equador , ha assenyalat que hauria d’existir un annex per tal que les organitzacions que tenen poder d’execució concretessin com executar les propostes del manifest.

Xavier Guitart , director general de Joc i Espectacles del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya , ha destacat la importància de la participació ciutadana. Des del seu departament es potencia el “ què puc fer jo per la seguretat “. Segons Guitart , el desenvolupament de l’estat del benestar va generar actituds passives per part de les poblacions que creuen que “ l’estat ho ha d’arreglar tot: ha de garantir la seguretat, les pensions, etc. “.“ La seguretat no va només de dalt a baix, sinó també de baix a dalt “, comenta Guitart , que al seu torn ha destacat la importància de les polítiques preventives de seguretat.

Per això, son fonamentals dos aspectes destacats per Jordi Pardo : la importància de l’educació i el disseny de polítiques públiques de seguretat millors i més efectives. Per al secretari general del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya , cal “ inculcar els valors compartits a través d’instruments d’educació públics i privats “ i també “ generar nous valors des d’una realitat comuna “. En definitiva, “ construir nous imaginaris, nous valors de caràcter comú “. L’acte de clausura de les jornades de diàleg per promoure la convivència i la seguretat ha comptat amb la participació de Mamado Diop , ministre de Noves Tecnologies de Senegal , i de Montserrat Tura , consellera del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya . Tots dos han comentat com la diversitat no ha de ser mai la negació de les identitats per viure en convivència i amb seguretat. “ El nou món té l’oportunitat de poder adoptar la diversitat cultural i les noves tecnologies. Poden ser dues institucions d’integració i de cohesió social “, suggereix Diop . Per a Montserrat Tura cal tenir el “ compromís d’aplicar al nostre dia a dia tot el que s’ha debatut per tal que la discrepància de la convivència no arribi mai a la violència “.