Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Drets civils, drets polítics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Drets civils, drets polítics
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Un dels debats simultanis que es van organitzar en el Fòrum Mundial de les Dones va ser «Drets civils, drets polítics». Totes les assistents van estar d’acord que és necessària una política de gènere per poder arribar a una paritat efectiva. A banda d’això, s’han de fomentar els mecanismes necessaris per construir un lideratge fort i durador de la dona.

En aquest debat hi van participar dones de gran prestigi com ara Marcela Lagarde, diputada federal del Parlament de Mèxic i investigadora sobre estudis de gènere. En el primer debat, del 29 de juliol, Rosa M. Fernández, representant del Lobby Dones de Catalunya, va plantejar diverses preguntes i, d’aquesta manera, va canalitzar la discussió. Bàsicament la qüestió va girar al voltant de les dones polítiques i el seu problema més gran per poder consolidar el seu càrrec electe, el seu lideratge, com també què s’entenia per «paritat», quina era la seva estratègia, els seus criteris, etc. Marcela Lagarde va exposar la causa originària d’aquest problema: l’existència d’un estat patriarcal i excloent. Per tant, va afirmar que calia eliminar aquesta exclusió, com sustenta el paradigma del feminisme, que es basa a construir una igualtat entre diferents i no entre homogenis. La fórmula per a ella és clara: paritat i igualtat entre dones i homes amb equitat. En aquest sentit, va parlar del concepte de «sororitat», que fa referència a la creació d’aliances amb dones, pactes entre dones per poder participar políticament i eliminar la misogínia.

D’acord amb el segon problema, la paritat, Ana Mª Ruiz-Tagle, presidenta de CELEM, va apostar per una democràcia paritària. Destacava que s’havia aconseguit l’aspecte quantitatiu amb la defensa de la quota, però que ara s’havia de fer un salt qualitatiu, ja que normalment aquest reconeixement no va seguit d’un instrument legal eficaç.

Com ella va dir, «la paritat no és un dret de quotes sinó un dret fonamental», ja que «la democràcia paritària de resultats és el que es demana, i no pas una democràcia paritària com a mitjà». També apuntava a la necessitat d’un pacte de gènere de mínims, juntament amb un moviment feminista fort i unit. Una altra persona de gran rellevància va ser Laura Nuño, professora de la Universitat Rey Don Juan Carlos, que va concloure que, sens dubte, «la primera globalització va ser el patriarcat». La falta de paritat produeix en la dona un sentiment d’estranyament en la política. Aquest sentiment pot anar acompanyat d’una submissió o bé de vindicació. En el primer cas, protagonitzat per dones que naturalitzen aquesta submissió, tenen menys recursos i les relacions que estableixen no les legitimen. En canvi, el sentiment d’estranyament amb vindicació es concentra en les feministes, les quals va denominar «franctiradores», que intenten activament eradicar el patriarcat i que dins dels partits polítics són les que no seran mai promogudes perquè són més difícils de controlar. Per això, va dir que «la igualtat entre desiguals produeix i garanteix la desigualtat» i que «necessitem l’impuls normatiu perquè l’evolució social és lenta».

Roser Romero, de COCEMFE, va aportar un nou punt de vista: la discapacitat en la dona com a doble discriminació. I així ho demostren les estadístiques, ja que entre el 60 i el 80 % de persones discapacitades en atur són dones. Fins i tot va recordar que elles «encara estan lluitant per tenir el dret a ser mares». Fins i tot, quan es parla de quotes, «no es té en compte establir quotes amb discapacitat». Marcela Rodríguez, diputada al Parlament a Argentina, va demanar que s’invalidés tota llista que incompleixi les quotes en comptes d’imposar una mera sanció econòmica.

A la segona sessió, del 30 de juliol, cal destacar Pia Locatelli, presidenta de la ISM, que va apostar per una qualitat de la democràcia, cosa que passava per la reforma i la definició dels partits polítics perquè hi poguessin participar les dones. Un altre punt que cal destacar va ser el convenciment que les dones havien de votar dones polítiques, ja que són molt més sensibles a la demanda de la dona, com també als grups més desprotegits de la societat. En aquest sentit, Enriqueta Chicano, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, va afirmar que «el poder democràtic discrimina sempre que fon el pacte interclassista de gènere en un sistema de relleu on ells es perpetuen i ells elegeixen les dones». A banda d’això, creu que no hi ha un reconeixement general de la dona, fins i tot, «la mateixa dona no valora el treball de l’altra dona».

Mercè Piquera, de la associació Ciberdones, va recordar la importància d’Internet per connectar les dones. Anna Bernet, del Consell de Dones de Sant Martí, va defensar la creació d’un espai de dones per parlar de dones, com és el cas de la revista que es publica a Sant Martí, Dones. Per la seva banda, Carme Mayugo, periodista, va posar l’accent en el fet que, en feminitzar-se, algunes feines s’han precaritzat directament. A banda d’això, va denunciar que els grans mitjans de comunicació tendeixen a manipular i qüestionar l’activitat professional periodística en general, ja que afirma que «cal intervenir i no tan sols transmetre».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
RS Drets polítics, drets civils
 
RS Agenda de les dones, cap a Monterrey 2007
 
RS Avenç dels drets polítics i socials de la dona.
 
RS Salutació de benvinguda
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.