Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Construir el pluralisme cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Construir el pluralisme cultural
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Joëlle Farchy ha exposat en aquesta sessió que fins ara moltes polítiques econòmiques i socials han exclòs la cultura del mercat i les relacions internacionals. En efecte, durant moltes dècades, el sector cultural no s'ha tingut en compte en la perspectiva econòmica.

Malgrat això, en els últims temps i durant el desenvolupament del capitalisme, la cultura s'ha anat integrant al sector econòmic. La cultura, però, mostra una especificitat que fa que no es pugui tractar com una mercaderia clàssica, ja que és més fràgil i, per tant, les economies de mercat poden esdevenir una amenaça per al mercat cultural.

Precisament per aquesta raó, en el mercat cultural es dóna un desequilibri de fluxos. S’homogeneïtza la cultura, perquè no pot lluitar contra la força de les multinacionals que imposen uns referents principals. Existeix una amenaça a la diversitat cultural, perquè grans organitzacions monopolitzen determinats sectors. Aquesta homogeneïtzació s’alimenta gràcies a la dificultat de trobar noves formes de finançament: els gran grups instrumentalitzen i exploten els drets de la propietat intel·lectual.

Davant aquesta situació, alguns països han adoptat mesures, com ara la política d’excepció cultural que duia a terme França fins al 1999. A partir d’aquell any, la Unió Europea va emprendre les anomenades polítiques de diversitat cultural. Tanmateix, segons Farchy, aquest concepte (diversitat cultural) no és tractat de forma pràctica i moltes vegades tan sols es queda en els discursos.

Així doncs, tenint en compte la situació, Farchy ha manifestat la necessitat de crear un instrument jurídic internacional per lluitar contra els efectes perversos de la globalització imperant en l’àmbit de la cultura. Cal construir una instància mundial que garanteixi el pluralisme cultural: cal sortir de la liberalització i, alhora, de les exclusivitats nacionals, que queden indefenses davant les forces econòmiques. La cultura no pot emancipar-se de l’economia sense l’ajut d’organismes de regulació internacional. Per la seva banda, Sílvia Balea ha ofert una ponència titulada «Actors independents i espais geoculturals». Segons la ponent, «els béns culturals no són purament mercaderies, ja que representen referents clau de la humanitat». La mercantilització de la cultura va provocant l'homogeneïtzació i, precisament per evitar-ho, cal crear un contrapoder davant els industrials que garanteixi el pluralisme cultural. La realitat és que hi ha una dominació enorme per part de les indústries dels EUA en el sector cultural.

Segons Balea, «el món hauria de ser un espai de trobada de diferents models geoculturals en igualtat de condicions».Ara bé, com fer que els actors de la diversitat cultural siguin el contrapunt de la monopolització? Com aconseguir que els governs donin suport a la diversitat cultural? Com buscar aliats en els mitjans de comunicació que creïn vincles amb la indústria menor? Avui dia, segons Balea, aquestes preguntes encara no tenen resposta.

En darrer lloc, Jesús Prieto de Pedro s'ha mostrat convençut que la situació del món contemporani és conseqüència del model de desenvolupament de l’estat nació. En efecte, l’estat nació es va convertir en màquina de construcció d’identitats i de creació simbòlica, fet que comporta el monopoli de la cultura legítima i l’eliminació de la diversitat.

Amb l’arribada de la mundialització se sacseja el model d'estat nació. La tecnologia i la comunicació fan que la cultura se sotmeti a la lògica del mercat i, per tant, l’intercanvi cultural es mercantilitza. D’aquesta manera, apareixen les indústries culturals d’abast internacional.

Davant aquesta situació, Prieto ha manifestat la necessitat de garantir la construcció d’un sistema de pluralisme cultural a escala mundial. És per aquesta raó que ha afirmat que caldria crear una institució jurídica global que reguli el mercat de la cultura. I és que avui dia no hi ha regles jurídiques en l'àmbit de la cultura.

Finalment, Prieto ha destacat que aquest ordre jurídic de la cultura hauria de ser transversal. En paraules del ponent, «la comunitat ha de tenir en compte les altres polítiques que desenvolupin l’aspecte cultural».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Taller. Desenvolupament de la diversitat. El rol de les polítiques culturals
 
IF Xarxes culturals per fer front a la mundialització cultural
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.