Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El valor de la paraula > L'activisme de la paraula
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
L'activisme de la paraula
Diàleg de referencia: El valor de la paraula

El PEN Club ha celebrat la seva trobada internacional a Barcelona. Escriptors d'arreu del món han participat en els treballs de les seves diferents comissions. A les conferències plenàries, s'ha destacat el paper de les lletres i dels seus professionals en la lluita contra l'oblit i la defensa de la llibertat d'expressió.

El PEN Club es va fundar el 1921 a Londres i aplega escriptors, poetes, periodistes i editors, professionals relacionats amb el món de la paraula escrita. L’any següent de la seva fundació, es crea ja el PEN català, amb Carles Riba, i participa en els objectius de defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors empresonats.

Aquesta reunió del PEN Club al Fòrum de les Cultures ha tingut la participació d’escriptors reconeguts arreu del món, molts dels quals han sofert la censura, l’opressió i fins i tot la presó, com Salman Rushdie , l’escriptora turca Emine Sevgi Özdamar , el poeta siri Faraj Bayrakdar , el dissident txec Jiri Grusa o la periodista russa Anna Politkòvskaia .

En la conferència inaugural, Salman Rushdie va recordar que avui més que mai cal defensar activament la llibertat d’expressió, perquè, a causa dels atemptats de l’11-S a Nova York , la censura i la repressió no són només patrimoni de països amb règims autoritaris, sinó també de democràcies occidentals com la dels Estats Units , la Gran Bretanya o Espanya . En aquest sentit, el president del PEN Club Internacional, Jiri Grusa , també va alertar que « el caràcter hegemònic del poder i els perills de la guerra són principis que tornen en aquest començament del nou segle ».

Els atemptats a la llibertat d'expressió exigeixen el compromís dels professionals amb la denúncia. Els conflictes continuen dia a dia, més enllà de l'interès que desperten als mitjans de comunicació, i amb ells les dificultats i els perills d'exercir la llibertat d'expressió. Anna Politkovskaya va denunciar, per exemple, les restriccions a la llibertat de premsa al seu país, va recordar que « el preu de la paraula a Txetxènia és la mort » i es va mostrar crítica amb el silenci d'Occident. D’altra banda, Faraj Bayrakdar , empresonat durant catorze anys a Síria , malgrat que denuncia la manipulació que fa el poder de les paraules i com qualifica de terrorista aquell que se li oposa ideològicament, ha afirmat que el suport rebut durant els seus anys d'empresonament li ha servit per « recuperar la fe en el poder de la paraula ».

Així doncs, la paraula és l’eina fonamental per al diàleg, el reconeixement i el respecte mutu i una via de superació dels conflictes contraposada al silenci i a l’oblit que sovint interessa el poder. El desconeixement acaba generant por i odi cap a l’altre, cap al desconegut. Aquesta preocupació va aparèixer durant totes les sessions del diàleg, en les quals també es va reflexionar sobre la vinculació de la paraula amb la memòria, la natura i la guerra, ben present en les activitats del PEN Club, orientades a la defensa de la llibertat d’expressió de les persones i les cultures amenaçades. Durant el diàleg, es va donar un reconeixement especial als escriptors empresonats o assassinats per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió o pel seu activisme, tasca en què el PEN Club treballa amb el seu Comitè d’Escriptors Empresonats. L'any 2000, arreu del món, patien persecucions un centenar de periodistes i escriptors, el 2004 aquesta xifra ha pujat fins als set-cents, en bona part per la reacció de molts estats democràtics davant els fets de l’11-S.

El rol d'activista dels escriptors i el seu compromís amb causes socials i ambientals també va ser objecte de debat i reflexió, sobretot pel que fa a l'abast del compromís i a la seva eficàcia. S’hi van plantejar qüestions com ara fins a quin punt els escriptors han de tenir un compromís amb el seu entorn o si el gènere periodístic té més capacitat d'influència que no pas el literari. El mateix caràcter del PEN Club, i de moltes experiències concretes dels ponents, van posar en evidència que, si bé la paraula sovint no té prou poder per aturar una guerra, la mobilització i la pressió dels escriptors és clau per fer visibles els governs en qüestions socials, polítiques i ambientals i per fer-hi pressió, sense que això signifiqui perdre la condició d’escriptors o d’homes de lletres.

El diàleg va servir també per difondre diversos informes i manifestos, fruit de les activitats desenvolupades per diverses comissions i seccions del PEN Club, com ara l’informe Antiterrorisme, escriptors i llibertat d’expressió , de la comissió d’escriptors empresonats, en què s’analitza com ha variat la definició d’allò que es considera terrorisme i com ha servit per justificar polítiques de retallada de la llibertat d’expressió a diversos estats, incloent-hi molts de democràtics, després de l’11-S, o el manifest Paraules i Futur , impulsat pel PEN Club català, i que reflexiona sobre el fet d'escriure en una llengua minoritària i amenaçada com el català.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La paraula és l’eina de la llibertat d’expressió
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
RS Diáleg interatiu: com deslegitimar la guerra?
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
AS Cap a un món sense violència