Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Educar i mobilitzar per una cultura de pau (sessió plenària)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Educar i mobilitzar per una cultura de pau (sessió plenària)
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

El respecte i l’afirmació. Conceptes clau en l’educació per la pau. Antoni Soler, vicepresident de la Fundació per la Pau, afirma que "emprar la violència envers l’altre és l’expressió màxima de la mala educació ". La no-violència aspira a mantenir la bona educació, fins i tot en situacions de conflicte.

En aquest sentit, la tasca de la cultura de la pau ha de perseguir l’erradicació de la violència del nostre cervell i la seva substitució per la igualtat radical. Aquest procés ha de realitzar-se mitjançant dos rebuigs radicals: el rebuig a la violència i el rebuig a la passivitat; aquesta última no és una alternativa a la primera i s’ha de refusar igualment. Si es vol, l’expressió d’aquestes actituds pot formular-se en positiu a través de dues afirmacions radicals: l’afirmació radical del respecte envers els altres (no-violència) i l’afirmació radical de l’esperit de rebel·lió davant la injustícia (no-passivitat). Segons Soler, ”el respecte sense rebel·lió ens fa passius. La rebel·lió sense respecte ens fa cruels."

El ponent conclou que no es poden buscar respostes només en l’educació escolar. Cal assumir responsabilitats des de tots els àmbits atès que, segons ell, tots som agents del canvi cap a una cultura de la pau.

Marta Santos Pais, directora de planificació de la UNICEF

Els infants, que acusen més que ningú els resultats d’un conflicte armat, entre d’altres coses perquè la seva formació com a persones queda completament afectada per les conseqüències del propi conflicte, tenen un potencial enorme per canviar el món perquè aspiren a la pau; és per això que han de desenvolupar un paper importantíssim en la reconstrucció de les seves societats durant els períodes de postguerra.

Per fer efectiu aquest potencial caldrà fomentar una educació de qualitat, estratègia fonamental per construir la pau, que sota cap concepte s’ha d’utilitzar com a arma per generar exclusió i discriminació. Segons Santos Pais, ”l’educació per la pau és un projecte a llarg termini i afecta tota la societat”.

La UNICEF ha posat en marxa projectes educatius a 20 països (mediació infantil, teatre, campanyes de convivència pacífica, etc.) que es duen a terme en conjunt amb els organismes de la societat civil. Algunes d’aquestes experiències són: a) programes per promoure la no-violència mitjançant el diàleg i la participació dels infants en l’aprenentatge dels drets dels infants i la resolució de conflictes (realitzat a Indonèsia); b) activitats de “tornada a l’escola”, l’objectiu de les quals és reconstruir l’entorn escolar perquè l’infant es senti segur (aplicat a Libèria, Afganistan, etc.); i c) programes de promoció de l’esport a les escoles, amb els quals es pretén ensenyar a gestionar la competició entre iguals (guanyar, perdre, arribar a una transacció, etc.).

J. Bautista, de la FERE, presenta una experiència que es duu a terme des de l’escola: el “programa de prevenció per tutories”, que destaca la importància de l’educació en valors per damunt de l’educació acadèmica. Per educar en la cultura de la pau no n’hi ha prou amb transmetre informació; caldrà ensenyar valors per poder administrar aquesta informació.

El problema de fons de les pedagogies és arribar a connectar amb els joves. Com s’hi pot sintonitzar? Des de la FERE es proposa, amb aquesta finalitat, la interdisciplinaritat entre la pedagogia semiòtica (música), la pedagogia social i la pedagogia significativa. Segons Bautista, ”l’alternativa a la violència no és la passivitat. Cal dir les coses amb vigor afirmatiu per defensar els drets i la dignitat.”

Gloria Ramírez, de l’Asociación Internacional de Educadores por la Paz (Mèxic), parla de la necessitat d’articular sinergies entre els agents que treballen per la pau i afirma que "és possible transformar aquest futur, però no n’hi ha prou amb sensibilitzar, cal començar a educar".

Mary King, University of Peace (Costa Rica)

La Universitat de la Pau és un organisme creat per mitjà d’una resolució de l’Assemblea General de l’ONU que té com a objectiu reduir els obstacles que s’oposen al camí cap a la pau. Què cal fer per superar aquests obstacles?

Segons King, és imprescindible que siguem realistes quan dissenyem estratègies. Com a educadors, acceptem que "els conflictes són naturals i inevitables". És l’educació, a tots els nivells de la societat, la que ha de preparar-nos per poder-los resoldre. University of Peace proposa com a línies d’actuació: 1) la transmissió de coneixements, 2) l’enfortiment de la capacitat acadèmica, 3) la formació d’educadors de diferents àmbits i 4) el reconeixement del potencial de les dones i els joves en l’actuació per la pau.

Cora Weiss, president de The Hague Appeal for Peace, EUA, afirma que “la cultura de la pau no està en l’ADN, és quelcom que hem d’aprendre”.

L’única forma d’erradicar la guerra és fer heroica la pau.

L’educació per la pau és un procés complet del qual formen part els drets humans, la justícia social i el respecte pel dret internacional per tal de garantir la dignitat, la igualtat i el respecte.

The Hague for Peace duu a terme programes per reduir l’ús d’armes a les escoles (Cambodja, Níger, Perú, etc.) i per desenvolupar capacitats i actituds entre la comunitat docent (com a les escoles públiques de San Juan de Lurigancho, Perú), pensats per generar un aprenentatge i conductes que reflecteixin una cultura de la pau.

Col·lectiu Caja Lúdica, Guatemala. Caja Lúdica és una experiència pilot en educació que aplica una metodologia lúdica. Proposa un viatge a un món sense violència a través de la imaginació i la creació artística.

Problemàtica:
La cultura de la pau no és una propietat inherent a l’ésser humà. Com hem de respondre davant el conflicte per arribar a una resolució? La violència no és una resposta, ni pot ser-ho la passivitat. Quines han de ser aleshores les directrius a seguir en una educació per la pau?

Proposta:
Una educació per la pau pot canviar el món. – Rebuig de la violència. Respecte pels altres. – Rebuig de la passivitat. Rebel·lió.

Postures:
- Els governs, que intenten emmascarar actituds violentes. - Els educadors per la pau i la població civil, el deure dels quals és desemmascarar aquestes actituds.

Bones pràctiques:
- Projectes educatius de la UNICEF - University of Peace, Costa Rica - Programes de The Hague for Peace a Cambodja, Perú, Níger. Col·lectiu Caja Lúdica, a Guatemala, que aplica una metodologia lúdica per fomentar la creativitat i la imaginació.

Conclusions:
Una educació de qualitat pot preparar la població perquè es converteixi en agent del canvi cap a una cultura de la pau mitjançant la formació en el maneig d’estratègies socials com el respecte i l’afirmació. Dones, joves i infants són col·lectius amb un gran potencial en l’actuació per la pau.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Educació pel desarmament
 
RS Dones teixint la pau
 
RS Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
 
RS Espai obert per a projectes de pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.