Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > L’ONU: una amenaça per a les nacions petites?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’ONU: una amenaça per a les nacions petites?
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

«En temps de crisi, la responsabilitat dels països grans respecte als petits hauria de créixer. I més si tenim en compte el sistema de presa de decisions de l’ONU, en què els cinc membres permanents del Consell de Seguretat (la Xina, França, els Estats Units, Rússia i el Regne Unit) tenen la paella pel mànec.» Amb aquestes paraules va iniciar Emil Kirjas, president de la Federació Internacional de Joves Liberals (IFLRY), la seva ponència sobre l’amenaça que representa per als pobles dels països petits un mal comportament dels països grans. La IFLRY va ser fundada el 1947 a Cambridge i engloba 85 altres organitzacions de joves de caràcter liberal. Aquestes organitzacions membres estan repartides per 50 països dels cinc continents, i tenen en la IFLRY el canal per posar-se en contacte de manera oficial amb altes institucions, com les Nacions Unides, el Consell Europeu o la Unió Europea. El principal problema, segons Kirjas, és que sembla que moltes de les nacions hagin oblidat el propòsit amb què va néixer l’ONU, ja que no respecten la Carta signada el 26 de juny de 1945. La Xina i els Estats Units són els exemples més clars de nacions amb molt de pes dins l’organització que no compleixen les normes: «La situació dels xinesos als entorns rurals o les tristament conegudes actuacions del govern Bush a escala mundial són una bona prova que l’esperit de les Nacions Unides no està sent respectat.» Com afecta això les nacions petites? «A més de veure’s frustrats per la dictadura dels països grans, és encara més greu que els governs dels estats petits prenguin exemple de les males pràctiques dels grans, ja que ningú es fixa en ells». Segons Kirjas, si els republicans dels Estats Units es van poder fer amb el poder fraudulentament, «ho tindrà encara més fàcil el govern d’un país on les eleccions no tinguin repercussió internacional». Durant el darrer congrés del Partit Demòcrata americà celebrat a Boston el passat mes de juliol, es va sentir per primer cop un discurs que defensava que el paper dels Estats Units no havia de ser dominant a les resolucions de les Nacions Unides. «Això és un pas endavant, però només són paraules. Hem d’agrair als Estats Units que sigui el país que ingressa més diners a l’organització, però no per això pot actuar unilateralment. Ningú, per molt poder que tingui, ho hauria de fer. » Per evitar-ho, Kirjas va proposar dues coses: – Instar les Nacions Unides a canviar el reglament de la presa de decisions del Consell de Seguretat, en què els cinc membres permanents poden fer i desfer a plaer.
– Mentalitzar-nos que la pressió dels ciutadans pot fer canviar les coses.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
IF Cultura de la participació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.