Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > La mediació en l’àmbit familiar
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La mediació en l’àmbit familiar
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

La creixent demanda de mediació en l’àmbit familiar, com a alternativa a la resolució d’aquest tipus de conflictes per la via judicial, i la necessitat de fomentar aquesta metodologia tant per part de les institucions com entre la població, van centrar aquestes sessions protagonitzades per l’experta nord-americana Thelma Butts i el canadenc Aldo Morrone.

Tots dos van coincidir a explicar que el paper del mediador és el de propiciar una negociació assistida entre totes dues parts, normalment un matrimoni amb fills en fase de separació, amb "empatia i serenitat” alhora que ha de mostrar-se “humil per ser eficaç”, ja que “el mediador no té les respostes per a la vida de les persones”, sinó que el seu paper ha de ser el d’“ajudar a trobar-les”.

En paraules d’aquest canadenc del Quebec, el mediador, a més, ha d’estudiar tot el context per veure també “les parts, o persones ocultes, que tenen relació o són causa indirecta del conflicte” per poder resoldre’l millor. Per a aquests experts, el futur de la mediació passa per una millor formació dels mediadors, l’educació des de l’escola en la cultura de la mediació per a la resolució dels conflictes, i el recolzament tant de les institucions, per proporcionar-la de manera gratuïta, com per part de l’estament judicial, de manera que les parts enfrontades es derivin cap a aquesta metodologia.

La pràctica de la mediació familiar s’acabarà imposant en el futur perquè “suposa un estalvi de recursos per als jutjats i millors resultats socials” que la resolució del conflicte per la via judicial, segons va apuntar Aldo Morrone.

En aquest sentit, la nord-americana va assenyalar que el millor és, fins i tot, que els jutges “obliguin” les parts a passar per una mediació abans d’arribar als tribunals, amb l’excepció d’una sèrie de casos molt concrets en què resulta contraproduent.

La discrepància entre tots dos experts va arribar amb aquestes contraindicacions. Es van comentar els casos en què una de les parts és clarament psicòtica, es va sota l'efecte de les drogues, es tracta d'un delicte de violència de gènere o hi ha una dependència moral autista, ja que aleshores s'estaria fent servir la mediació com a "escenari d'una relació patològica".

Aldo Morrone, per a aquests casos, va apuntar que “si es posa l’etiqueta a algú per un comportament passat no se’l pot ajudar a resoldre’l en el futur”, per la qual cosa cal que la mediació es dugui a terme igualment i es garanteixi la seguretat de tots, si és necessari, “amb un vigilant darrere la porta”. En aquest punt, Thelma Butts va matisar que poden mantenir-se reunions d’aquest tipus si es duen a terme sessions prèvies de preparació.

Les discrepàncies van tornar a sorgir pel que fa a la presència d’advocats a les sessions. La nord-americana s’hi va mostrar en contra, mentre que el quebequès, que treballa des de fa 20 anys al Centre de Mediació Familiar de la Cort Suprema de Montreal, ho va fer a favor, sempre que demostressin el respecte exigit a la metodologia de la mediació i no únicament a la defensa dels interessos del seu client.

Interrogada en relació amb això, l’experta nord-americana va apuntar que per tal de promoure a Espanya aquest tipus de mediació caldria consensuar primer les diferents legislacions existents de cada comunitat autònoma, i va posar com a exemple el model de la Uniform Mediation Act sobre la qual havien pogut opinar a través d’Internet més de 25.000 legisladors del seu país. També es va declarar partidària que els jutges “obliguin” les parts a l’assistència a aquestes sessions sense que això impliqui, evidentment, la seva renúncia a prosseguir amb la via judicial en cas de no arribar a un acord.

En aquest sentit, l’expert i psicòleg clínic Jordi Pérez Montiel va apuntar que a Espanya el marc legal no està prou definit, per la qual cosa, d’una banda, no s’hauria de caure en un excessiu reglamentarisme i, de l’altra, hauria de garantir-se jurídicament la confidencialitat de les sessions amb el mediador.

El seu col·lega Ignacio Bolaño, mediador expert de la Universitat Complutense de Madrid, va assenyalar, per la seva banda, que “cal educar els jutges en el fet que la mediació és més útil que la simple aplicació de les lleis sancionadores” i entendre que “a vegades les lleis d’una família són més poderoses que les lleis dels jutges i aquesta és na de les lleis de la mediació”.

Va afegir, per últim, que és qüestió de temps que “el boca a orella" al nostre país popularitzi aquesta pràctica i la seva aplicació transversal en tots els nivells socials dels conflictes quotidians, malgrat que la mateixa administració també hauria de ser una de les primeres interessades a promoure-la.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg amb Joseph P.Folger - Susan Hackley - Marinés Suares
 
RS Diàleg amb Humberto Maturana i Ximena Dávila
 
RS La formació integral de mediadors comunitaris i agents de pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.