L’escriptora i investigadora del Centre d'Estudis de les societats subdesenvolupades de l’Índia, Madhu Kishwar, va demanar que "en l'educació hem de deixar de banda les pràctiques i els estereotips religiosos i anar a l'essència, a les filosofies de les religions, per aconseguir el diàleg". En la seva ponència va remarcar que les pors recíproques, l'existència de "guetos" i les tendències polítiques a la creació d'un monolitisme hostil són les característiques fonamentals de les societats amb problemes de convivència religiosa. Segons ella, hi ha almenys sis accions que s’han de tirar endavant per aconseguir el diàleg i l'educació interreligiosa. "En primer lloc, convèncer els creients que el seu Déu no és l'únic", va subratllar. També va remarcar que s’ha d’evitar l'odi en les prèdiques religioses, assolir un consens institucional i, alhora, mecanismes de reparació que impedeixin la violència religiosa, fomentar la convivència entre comunitats per evitar els guetos i impedir que la majoria religiosa imposi els seus interessos. Segons va explicar, la colonització britànica va crear a l'Índia un sentiment d'inferioritat religiosa en relació amb els colonitzadors i va provocar que les elits nacionals assumissin valors no autòctons, copiats dels anglesos. Posteriorment, durant l'època de la lluita per la independència, hi va haver una contrareacció i els valors ètnics i nacionalistes van dur a una radicalització de les actituds religioses, una situació que no s’havia donat mai fins aleshores en aquest país, on les nombroses religions havien conviscut en pau. En aquesta mateixa sessió, el doctor Al-Asady, del Ministeri d'Educació Superior i Investigació Científica de l'Iraq, va assegurar que "als països àrabs musulmans els règims polítics tenen tot el control social a les seves mans, per la qual cosa resulta molt difícil el diàleg i l'educació interreligiosa". "Ens coneixem només per les pràctiques religioses", va assenyalar.
 |
|