Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI > Intervencions en salut
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Intervencions en salut
Diàleg de referencia: Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI

La primera ponència va anar a càrrec d’Elisabet Jané, membre de la Consultora HLSP, amb seu a Londres i Barcelona. Jané inicià la seva al·locució qüestionant els resultats de les actuacions de les organitzacions de cooperació internacional en matèria de salut en els països en vies de desenvolupament.

Jané va destacar la importància de les intervencions sanitàries per tres grans raons: proporcionen respostes efectives a dificultats concretes, representen una part molt important de la despesa de qualsevol país i, per acabar, són molt valorades per la població, especialment en situacions de percepció greus. Posteriorment, Jané va afirmar que la cooperació externa en salut ha fracassat en les seves actuacions per diferents motius. Per una banda, va assenyalar els factors determinants de la salut i, per l’altra, les característiques pròpies de la cooperació com les principals causes d’aquest fracàs.

Així, fenòmens i indicadors negatius com la fam, l’accés a aigua potable i de sanejament, la manca de llibertat, l’atur i la violència s’han aguditzat provocant l’empitjorament de la salut de les poblacions dels països en desenvolupament. Aquests determinants depenen a la vegada de tota una sèrie de factors conjunturals, anomenats “factors determinants de la salut”, que en condicionen l’evolució. Entre aquests hi ha les creixents desigualtats, els preus baixos de la producció, el proteccionisme comercial dels països rics, i la llibertat d’acció del capital financer.

Parlant de les característiques pròpies de la cooperació internacional en salut, Jané va enumerar diferents aspectes. En primer lloc, va assenyalar la multiplicitat de criteris (tipus de malaltia, grups d’intervenció, territori d’intervenció) de les distintes agències de cooperació que poden arribar a treballar en una mateixa zona. En segon lloc, els diferents components que conformen cada projecte: la infrastructura, les estratègies i les polítiques, entre d’altres. En tercer lloc, va subratllar el fet que cada agència desenvolupa els seus projectes de forma autònoma, no coordinada amb les altres per donar resposta a una situació concreta. En aquest sentit, Jané va afirmar que molts projectes vénen, sovint, determinats per la oferta de les agencies. Aquest fet fa que els mecanismes de planificació i avaluació de les agències siguin independents i que, en molts casos i en una mateixa zona, es puguin duplicar estudis sobre una malaltia determinada.

Tot i això, Jané va destacar la importància de les agencies de cooperació en actuacions de salut a països en desenvolupament atès que, en molts casos, els recursos que aquestes aporten a la despesa en salut pot arribar a suposar fins un 35% del pressupost del Ministeri de Salut local, com és el cas de Nicaragua.

En el seu torn, el pediatra anglès Albert Aynsley-Green va presentar el programa d’atenció als nens que el govern del seu país està desenvolupant. Aquest programa es caracteritza per tenir cura dels nens i adolescents des d’una perspectiva que va més enllà de la salut física, ja que se centra principalment en el seu entorn i en l’educació que reben. Aynsley-Green considera els nens com el recurs més important de qualsevol nació i, per aquest motiu, creu que és imprescindible invertir en l’atenció a la infantesa. Aynsley-Green va fer un recorregut per les condicions de la infantesa al llarg de la història assenyalant que amb el pas del temps ha millorat, però no suficientment. Va afegir que actualment els nens i adolescents pateixen grans mancances en el sentit que no són valorats i que, per tant, la paternitat tampoc. En aquest sentit, va il·lustrar aquest fet amb l’aparició d’un nou terme per designar les dones joves amb un alt nivell de formació i poder adquisitiu que no tenen nens: anti-baby party o partit de les antibebès. El pediatra opina que, en relació als nens, hi ha certa ambivalència per part de la societat adulta. D’aquesta manera, se’ls proporciona totes les atencions o se’ls demonitza.

Pel que fa a les actuacions dels governs, Aynsley-Green considera que manca compromís polític per entendre i donar resposta a les necessitats reals dels infants i també per posar la infantesa en el centre de les actuacions sanitàries.

El director del programa de salut TCE, Snorre Westgaard, va presentar l’experiència del desenvolupament del programa de salut a Zimbabwe. Aquest programa té com a objectiu combatre la SIDA i s’aplica a països desenvolupats que pateixen l’epidèmia. Westgaard va assenyalar diversos elements essencials d’una intervenció comunitària. Així, els aspectes més importants de l’actuació en salut són la idea inicial, l’estratègia, la tàctica, el pla d’actuació i la metodologia utilitzada per aplicar les mesures. Westgaard considera de gran importància la creació d’un moviment massiu al voltant de qualsevol intervenció en salut per tal d'aconseguir canvis de comportament, mobilitzar totes les persones i mantenir el compromís dels seus responsables. Pel que fa a la comunitat que rep la intervenció, l’aspecte més important és l’accessibilitat al test i als tractaments, que han de ser gratuïts per a tothom que ho necessiti.

Recursos

En la seva intervenció el cap del Departament de Salut Internacional de l’Institut Karolinska, el suec Staffan Bergström, va plantejar per una banda els principals problemes que afecten la gestió dels recursos humans en intervencions de salut i, per l’altra, les estratègies per gestionar aquests recursos. Pel que fa als problemes, Bergström va assenyalar la manca d’oferta de professionals i la demanda creixent com a principals reptes a resoldre. En aquest sentit, les principals causes de la manca de professionals són la fuga de cervells de països en desenvolupament cap a països desenvolupats i l’elevat percentatge de professionals que moren de la SIDA. La demanda creixent es deu a l’agreujament de la salut de les poblacions dels països en desenvolupament i la voluntat d’assolir els Objectius del Mil·leni. Bergström considera que les mancances es poden resoldre amb la formació de professionals de nivell mitjà, no metges, que s’ocupin de dur a terme intervencions de baixa dificultat a països en desenvolupament, cosa que ajudaria considerablement a la reducció de la mortalitat.

Joaquin Lejeune, cap del Servei d’Electromedicina de l’Hospital Universitari Virgen de la Macarena a Sevilla, va abordar la problemàtica d’identificar la tecnologia adient per a cada necessitat. Lejeune va assenyalar que, sovint, la tecnologia que s’adquireix, tant en equips nous com en equips de segona mà, no es regeix per les necessitats reals del centre de salut ni es té en compte la disponibilitat de recursos per fer front a les despeses posteriors que impliquen els equips. Així, a l’Amèrica Llatina, un 50% dels equips electromèdics no funcionen i, a l’Àfrica subsahariana, el 47% dels equips ja no es poden utilitzar.

En la majoria dels casos, aquests fets es deuen a la manca d’un servei tècnic que garanteixi el subministrament de peces de recanvi o mà d’obra preparada per encarregar-se del manteniment dels equips. Lejeune ho atribueix a una manca de realisme a l’hora d’adquirir o acceptar les donacions d’equips, i proposa dues solucions per gestionar la tecnologia sanitària. Per una banda, destaca la importància d’una bona organització a l’hora d’adquirir l’equip, de fer-ne ús i de millorar-ne els controls. Per altra banda, destaca una formació adient del personal per treure el màxim rendiment de les prestacions de l’equip. Finalment, Lejeune va proposar que els països receptors de donacions d’equips electromèdics elaborin una llista de necessitats de tecnologia per tal que les donacions s’hi ajustin.

Col·laboracions públiques i privades per a les intervencions en salut

El vice-president d’Uganda, Gilbert Bukenya, considera la manca de recursos com a principal impediment per què els països en desenvolupament puguin dur a terme polítiques sanitàries extensives a tota la població. Entre els principals recursos que manquen, Bukenya destaca els professionals capacitats i la tecnologia. Per fer front a aquesta manca de recursos, proposa als països en desenvolupament dues formes de generar recursos. En primer lloc, va parlar dels recursos interns dels països, tot i que els considera limitats, atesa la poca capacitat dels seus governs de recaptar impostos o instaurar sistemes de seguretat social sostenibles. Bukenya considera que la major part dels recursos han de procedir de l’exterior, de països amb renda alta i d’organismes de finançament internacionals com el Global Fund, o els préstecs del Banc Mundial. De la mateixa manera que altres ponents de la jornada, Bukenya va recalcar la importància dels recursos humans i va denunciar la poca formació a què poden accedir. Tot i això, Bukenya va advertir del risc que suposen les donacions externes, en el sentit que poden distorsionar les prioritats sectorials nacionals i fomenten estructures de coordinació verticals.

Eric Buch, assessor en matèria de salut del New Partnership for African Developement (NEPAD), va presentar els objectius i les activitats que aquesta organització du a terme al continent africà. Aquest programa actua com a marc estratègic per a la renovació global d’Àfrica i té quatre objectius principals: eradicar la pobresa; col·locar els països africans, individualment i col·lectivament, dins un creixement i un desenvolupament sostenibles; aturar la marginalització del continent africà en el procés de globalització; i accelerar l’empoderament de les dones. Buch va continuar exposant les prioritats que regeixen les intervencions del NEPAD. La primera és la prioritat d’establir les condicions d’un desenvolupament sostenible assegurant, entre d’altres, la pau i la seguretat, el bon govern, la cooperació regional i la construcció de capacitació. La segona prioritat fa referència als canvis de polítiques i a una major inversió en l’agricultura, el desenvolupament humà mitjançant la salut, l’educació, la ciència i la tecnologia, les infrastructures, incloses les tecnologies de la informació (TI). La tercera prioritat, va explicar Buch, passa, per una banda, per una optimització dels recursos interns dels països i, per l’altra, per la captació d’inversions externes. Buch va concloure destacant la rellevància de les iniciatives d’escala reduïda en l’àmbit sanitari.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.