Resum sessió Implicacions de la identitat cultural en la investigació i la comunicació genòmiques
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

Segons Massimiano Bucchi la transferència de la comunicació científica és contínua, però en nivells separats i paral·lels. És a dir, no hi ha interacció, no hi ha contacte entre el discurs científic del ciutadà (gens hereditaris, determinisme genètic) i el discurs científic professional. Cal, doncs assolir una relació creuada entre ambdós discursos (com una doble hèlix).

María Emilia Beyer Ruiz va afirmar que en la comunicació científica no hi ha integració real entre el discurs científic i el discurs científic del ciutadà.

La informació rebuda d’una comunicació científica no és avaluada a l’escola, ni als llibres, ni pels pares, perquè la ciència no forma part del nostre entorn immediat, no hi està integrada, només està als laboratoris.

Ara bé, Lesley Henderson va presentar el cas de l’esborrany final del genoma humà el juny del 2000 com a exemple del primer debat ètic. Es van crear dos discursos, un de conservador (Estats Units) i un altre de progressista (Regne Unit). En aquest cas Henderson va dir que les fonts (científics) i la comunicació es donaren alhora. Potser es tracta d’un cas de la relació creuada plantejada per Bucchi?

Peter Conrad va presentar un estudi sobre l’anàlisi de cinc diaris dels Estats Units des dels anys 70 fins al 1995 que mostra que el públic rep de forma fragmentada la informació i el coneixement científic. Aquest fet provoca la confusió del públic i distorsiona la visió de la genètica. Com a exemple, Conrad va explicar l’optimisme genètic en què s’emmarcaven les notícies referents al descobriment del gen de l’alcoholisme, el gen de l’esquizofrènia i el gen gay xq38. Va afirmar que la cultura de les notícies determina les actituds públiques i els criteris dels editors.

Segons Matiana González els projectes de comunicació científica impliquen al darrere una concepció determinada de la ciència. Després d’analitzar les notícies i articles sobre genètica d’El País durant un interval de diversos anys, González va mostrar que el discurs en la genètica no és homogeni, sinó que funciona d’acord amb els grups socials i els diferents significats possibles, fins i tot contradictoris, que se li puguin donar. De fet, circulen discursos hegemònics i prejudicis entorn al discurs del genoma.