Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Drets culturals i desenvolupament humà
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg (10/10/2004)Síntesi diàleg
Drets culturals i desenvolupament humà
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

El Diàleg sobre drets culturals i desenvolupament humà, celebrat entre els dies 23 i 27 d'agost al Centre de Convencions Internacional de Barcelona del Fòrum Universal de les Cultures, ha deixat un missatge clar: la diversitat cultural és una eina essencial i indispensable per al desenvolupament humà. Cal passar del debat a l'acció, i en aquest camp hi han de participar tots els actors: artistes, governs, institucions internacionals i la societat civil en el seu conjunt.

La diversitat cultural com a eina indispensable per al desenvolupament humà. La multiculturalitat com a política per reconèixer les diferències, defensar la diversitat i fomentar la llibertat cultural per tal que tots els individus es puguin comunicar en la seva pròpia llengua, practicar la seva religió i, en definitiva, poder elegir lliurement el que volen ser. El Diàleg sobre drets culturals i desenvolupament humà celebrat en el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona del 23 al 27 d'agost va reunir 70 ponents, entre els quals figuraven acadèmics, professionals, artistes i funcionaris d'arreu del món, per debatre sobre la importància essencial del dret a participar en la vida cultural, la identificació d'indicadors culturals que puguin mesurar la contribució de les cultures en el desenvolupament humà, i la creació d'un pla d'acció en què la cultura trenqui els discursos habituals i passi a tenir un paper més actiu en les polítiques de govern.

La cultura com a indicador de desenvolupament

En els debats i les discussions sobre el desenvolupament s'havien deixat de banda el respecte, la dignitat i la llibertat cultural. El Diàleg sobre drets culturals i desenvolupament humà va servir per posar en primer pla la cultura i el desenvolupament. En aquest sentit, Sakiko Fukuda-Parr va presentar l'Informe de desenvolupament humà 2004, publicat pel programa de Nacions Unides per al desenvolupament. S'hi subratlla la importància de la llibertat cultural per aconseguir el desenvolupament humà. «Els drets culturals eren els cosins pobres dels altres drets. Però els drets culturals són essencials per a una vida plena i lliure", va afirmar Fukuda-Parr, i va afegir que al món hi ha 900 milions de persones que pertanyen a grups que tenen restringides les seves llibertats individuals. Al seu torn, Yvonne Donders, de la divisió de Drets Humans de la UNESCO va afirmar que tradicionalment als drets culturals no els han prestat atenció com a part fonamental del desenvolupament humà, «però són vitals per a la integració i el creixement, ja que formen part de la dignitat personal, perquè creen sentiments de pertinença i identitat ».

La diversitat cultural està vinculada a una sèrie d'elements clau per al desenvolupament, ja que aporta pluralisme, cohesió social, creixement i desenvolupament sostenible, diàleg cultural i seguretat jurídica. Els poders públics han de tenir la seguretat jurídica que les polítiques no quedin subjectes a desmantellaments ni denúncies. En aquest sentit, Fernández Gómez-Riesco va remarcar que cal dotar-se d'un marc regulador com a eina jurídica, perquè el mercat mundial en béns i serveis culturals és tan imperfecte que demana intervenció i elements correctors. «Demostrar que la cultura i la política van estretament lligades i que no hi ha projecte polític vàlid si no hi ha una visió cultural és fonamental», va afirmar.

En aquesta mateixa línia, Katerina Stenou, directora de la divisió de Polítiques Culturals i Diàlegs Interculturals de la UNESCO, va subratllar que la diversitat cultural permetrà d'establir nous projectes de vida i garantir el respecte dels drets humans. En aquest sentit, els ponents van condemnar l'inescaient ús lingüístic del terme diversitat cultural amb la finalitat d'atemptar contra les drets humans.

El doctor en filologia Rafael Rodríguez Ponga va afirmar que els quatre desafiaments de la diversitat cultural han de ser: la identitat cultural, les llengües universals, el dret a la igualtat i la cultura com a actor en el desenvolupament.

«La integració és compatible amb la conservació de les pròpies llengües i cultures», va afirmar.

Per tal de poder establir el grau d'influència de la diversitat cultural en el desenvolupament humà és indispensable la creació d'indicadors. En l'actualitat, els indicadors del creixement es basen en la lògica del mercat i les conseqüències d'aquestes pautes produeixen una societat cada vegada més fragmentada. L'Informe del PNUD és un gran pas per aconseguir el canvi.

Per a Patrice Meyer-Bisch, coordinador de l'Institut Interdisciplinaire d´Éthique et des Droits de l´Homme (IIEDH), els indicadors de les polítiques culturals no han de ser solament xifres (nombre de llibres venuts, quantitat de gent llicenciada), sinó indicadors d'efectivitat del dret cultural, que permetin la participació de tothom. Per la seva banda, el director de la Xarxa per a la Pau i el Desenvolupament, Johan Galtung, ha explicat que «no accepta la cultura com a contribució al creixement econòmic» i que «l'estat i el mercat capitalistes maten cada dia 125.000 persones».

Pel que fa als indicadors, la filòsofa grega Corina Suteu va afirmar que «fan falta mètodes d'investigació per al desenvolupament de les polítiques culturals, cal fer comprensible el valor democràtic d'aquestes polítiques, cal debatre-les i també valorar-les en funció de les mesures aplicades. La política cultural permet més cohesió social, un aprenentatge millor de la gestió de conflictes».

Desenvolupament cultural, un compromís polític i social

En aquest sentit i apuntant a plans d'acció concreta i al paper que pertoca a cada actor, Alfons Martinell, director general de Cooperació Cultural i Científica del Ministeri d'Afers Estrangers, va remarcar la importància del fet que el sector cultural s'impliqués, d'una manera decidida, en els grans reptes que ha d'afrontar la humanitat: la lluita contra la pobresa, la inseguretat i la resolució de conflictes. «La cultura ha de sortir dels seus discursos habituals i comprometre's amb les polítiques més actives», va dir Martinell, i tot seguit va afegir que el desenvolupament humà no ha de significar una despesa, sinó una inversió.

Pel que fa als camins que cal seguir per al desenvolupament cultural, el doctor en filosofia Jesús Martín Barbero va recalcar la importància d'«una nova institucionalització de la cultura». Per a moltes persones, la cultura és l'àmbit des del qual es veuen inclosos o exclosos de la societat, per això cal reinventar la democràcia a fi que sigui possible una qualitat de vida en què els ciutadans es facin càrrec de les diferències. Barbero va proposar «una cooperació internacional per a la qual es necessiten noves institucions que potenciïn la capacitat de produir i crear cultura a partir del medi social».

La demanda més repetida durant les sessions va ser que els debats culturals arribin a conclusions polítiques. «S'han d'eliminar els límits sectorials per poder unir cultura amb economia i política", va sostenir a tall de síntesi l'assessor del Diàleg Robert Palmer. La política s'ha de basar en els valors culturals, ja que a partir del dret cultural es podrà aconseguir un desenvolupament humà millor. El professor de la Universitat de Harvard Stephen Marks va dir que els «drets culturals són els que ens permeten d'establir els lligams cognitius de la societat, per això tenim l'obligació moral d'incorporar-los als drets humans», i va reflexionar sobre la tensió que existeix entre el règim de comerç internacional i el de béns culturals. Marks va fer una crida als estats perquè representin els interessos del poble i moderin el desequilibri. L'estat, a més, ha d'assegurar i potenciar l'accés a la cultura de tots els ciutadans, protegir-los enfront de la violació dels drets culturals, aplicar normes i lleis que assegurin el compliment dels drets i informar la societat dels béns disponibles i promoure'n la difusió.

Per a Raymond Weber, director de Lux-Developement, agència per al desenvolupament i la cooperació del govern de Luxemburg, els estats han de situar la política cultural al mateix nivell que les altres i s'ha de canviar la lògica europea basada en l'economia i el comerç, en què la cultura és vista com a pèrdua i queda marginada. La Unió Europea necessita una política cultural en el context de la globalització, sense ignorar el seu context cultural i els seus valors, per tal que sigui més que un espai polític i econòmic, va puntualitzar Weber.

Per tal de crear aquestes polítiques culturals cal tenir la voluntat de construir aquest espai i fer-hi participar tots els agents i sectors a l'hora de fer una política cultural que reinventi les actuals. «Cal fer polítiques culturals participatives: la societat de l'aprenentatge, en què tots els membres siguin conscients del seu paper com a individus i com a col·lectius», va assenyalar Corina Suteu.

Un altre dels punts tractats en el Diàleg va ser la influència de la globalització i els mitjans de comunicació en la vida cultural. En aquest sentit, es va fer una crida a una mobilització de la societat civil per eliminar els prejudicis i mantenir la identitat cultural però basant-se en la diversitat.

L'escriptora egípcia Nawal El Saadawi, presidenta de l'Associació de Solidaritat de les Dones Àrabs, va sostenir que «el més important és desvetllar la ment, perquè una ment coberta per un vel és molt més perillosa que una simple tela davant la cara». I va recalcar que cal respectar les diferències i desvelar i revelar el que hi ha darrere seu. «Avui no es pot ser altra cosa que multicultural, i no es tracta de minories o majories, sinó d'una societat en què tothom compti, en què tothom tingui un lloc on viure», va afirmar Sydney Bartley, director del Ministeri d'Educació i Cultura de Jamaica, el qual va presentar una ponència matisada pel cant i les citacions a referents literaris europeus, africans i caribenys. En aquest sentit, el cineasta bolivià Humberto Mancilla va assegurar que «el poder vol que continuem sent minoria i, en realitat, a Bolívia el 70% de la població s'autodefineix com a indígena, majoritàriament quítxua, aimara i guaraní. Hem de lluitar per mantenir viva la cultura i apostar per la diversitat».

El Diàleg també va abordar la sida, a través de la ponència d'Alinah Segobye de Bostwana, o la mutilació genital femenina, a través del Diàleg que va fer l'escriptora Nawal El Saadawi i la pel·lícula d'Agustín Hatar.

Altres qüestions de què es va parlar: la importància del turisme cultural en el desenvolupament humà, el dret a l'habitatge i a l'aigua.

La importància de la creació de xarxes, de treballs conjuntament articulats a escala no sols local, sinó mundial, ha estat una de les propostes més concretes per al desenvolupament cultural
. En aquest sentit, la Fundació Interarts va promoure la primera aliança cultural de llarg abast sobre drets culturals i desenvolupament humà. L'aparició d'aquest moviment, que tindrà continuïtat aquest any i l'any que ve en altres congressos arreu del món, pren forma concreta gràcies al primer portal mundial a Internet que vincularà els drets culturals i el desenvolupament humà. Aquest és el primer pas d'un Observatori de Drets Culturals que està dissenyant la Fundació Interarts, organitzadora del Diàleg.

A més, l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI), l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF), la Comunitat de Països de la Llengua Portuguesa (CPLP) i la Unió Llatina (UL) van presentar, en el marc d'aquest Diàleg, la nova plataforma virtual Fòrum Permanent sobre el Pluralisme Cultural, que impulsarà el debat sobre la forma en què la diversitat cultural ha d'actuar en el marc d'un món globalitzat. Inclou cinc temes de debat permanent: pensar en la globalització, les polítiques públiques i culturals, les relacions entre l'economia i la cultura, la comunicació i la cultura i la globalització cultural.

El Diàleg sobre drets culturals i desenvolupament humà, organitzat per la Fundació Interarts, UNESCO, Aeci i el Fòrum Universal de les Cultures va deixar ben clar, a través de quatre dies de sessions paral·leles i tallers, la importància que té el desenvolupament cultural per al desenvolupament humà. I va mostrar que cal passar del debat a l'acció, i en aquest camp hi han de participar tots els actors: artistes, governs, institucions internacionals i la societat civil en el seu conjunt.

Durant els quatre dies, els ponents van oferir el seu reconeixement a la memòria del difunt Eduard Delgado, fundador de la Fundació Interarts i un dels artífexs del Diàleg.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
AS Turisme responsable i dinamitzador