Resum sessió El poder de la pau interior
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El concepte budista de la pau interior i de la seva projecció cap a l'exterior per a poder compartir-la amb els altres (el concepte de compassió) són dues idees fonamentals si es vol assolir un món de pau i tolerància, ja que es considera que tots els sers humans tenen la mateixa capacitat per a arribar a aquest estat neutre. Les preocupacions s'entenen, en aquest context, com una cosa transitòria. Com a conseqüència de tot això, la violència es fa innecessària.

Per explicar què és la pau interior i parlar del poder que exerceix en la vida del ser humà, la filosofia budista diu que aquest tipus de pau és un camí intern que s’ha d’aconseguir abans de projectar-se cap a fora, és a dir, abans d'actuar d'una manera compassiva (actitud que és, a més, l'única via per a saber com arribar a un estat de pau a tot el món). Els tres temes fonamentals del pensament budista són la pau, la compassió i la saviesa, i el mateix Buda va arribar a dir que el ser humà no ha de “cometre ni una sola acció negativa”, ha de “cultivar un tresor de virtut i domesticar la seva ment”. Les accions malsanes no són compatibles amb aquesta pau interior i aquest assossec de la ment. La ment ha de ser com l'aigua que no s'agita, perquè, com diu Sogyal Rimpoche, “si no remeneu l'aigua, s'aclareix”. Les actituds negatives, els sentiments de tristesa i el sofriment s’han d'entendre com una cosa transitòria que no altera la ment de l'home que està en possessió d'aquesta pau interior. El fet d’assolir aquest estat de serenitat es relaciona directament amb l'estat de nirvana, una actitud en la qual s'abandonen les accions negatives i s’adopten només les positives (sovint es fa una analogia amb el terme il·luminació), ja que en realitat “el cel i l'infern són a la nostra ment”. Per tant, d’acord amb aquest concepte, el nirvana és una interiorització cap a la nostra ment, mentre que un altre estat diferent, el samsara, és la ment girada enfora. L'objectiu de la meditació es resumeix en la frase següent de Pascal: “Les dificultats de l'home consisteixen en la seva incapacitat per a seure sol en una habitació”. Completant aquesta idea, el Dalai Lama diu que “la finalitat de la meditació és tornar a ser un mateix”. Per tant, l'autoconeixement i la pau interior són dos requisits previs i fonamentals per a poder projectar aquestes idees cap a l'exterior, per a actuar d'una manera compassiva.

La compassió és una mena d’“empatia entre uns i altres entrant en el dolor dels altres”. Totes les persones són iguals, per tant, una persona ha de veure una altra persona com el seu “altre jo”: la ment humana és comuna a tots; per això l'entrenament cap a la pau interior no només es pot ensenyar, sinó que s’ha d’ensenyar (d'aquí ve la relació amb la cèlebre frase que tant s'usa avui dia: “pensar globalment, actuar localment”). “Si ens oblidem de nosaltres mateixos i ajudem els altres, ens ajudem a nosaltres mateixos inconscientment, aquest és el missatge de totes les religions”. El pensament budista s’ha d’estendre al món a través de servidors actius de la pau educats en la religió budista que transmetin constantment aquest missatge de pau, siguin advocats, enginyers, economistes, polítics o artistes. Evidentment, no n'hi ha prou amb la meditació, el que cal fer és practicar i actuar constantment, no tancar-se en una mera meditació.