|
Joseph Stiglitz - Limitació de les estratègies de desenvolupament. - Millora de la governació global. Canvis en les institucions internacionals. - Ampliació de l’autonomia econòmica dels països en desenvolupament; permetre’ls prendre les seves pròpies decisions.
Dani Rodrik - Bones notícies: alguns països en vies de desenvolupament “ho estan fent bé”, ja que estan experimentant un progrés econòmic important (Xina, Índia, Vietnam). - Males notícies: els casos que han tingut èxit no han seguit el Consens de Washington.
Propostes: 1) Ampliar i millorar el Consens de Washington. 2) Canviar l’enfocament d’una “llista de la compra” a un “sistema de diagnòstic”, ja que seria més sensible a les limitacions polítiques i administratives i permetria donar solucions adaptades a cada país. 3) El consens en les polítiques no és possible ni desitjable. Consens en les polítiques recomanades.
Paul Krugman - El concepte de països no desenvolupats neix de la idea de “països no industrialitzats”, motiu pel qual la solució adoptada ha estat una industrialització forçada sense tenir en compte les necessitats reals del país. - El Consens de Washington pretenia eliminar les distorsions que provocaven les polítiques econòmiques als mercats, de manera que es va proposar l’eliminació de les limitacions polítiques en el comerç, les finances o qualsevol altra activitat econòmica. - Però, com han mostrat els països asiàtics, aquesta no ha estat la millor solució per a aconseguir el creixement econòmic.
Guillermo de la Dehesa
- S’ha demostrat que les institucions internacionals i els mercats globals no són perfectes i presenten molts errors. - La identificació dels problemes i la seva solució és interminable. - La idea no és solucionar els problemes, ja que no és possible, sinó gestionar-los de la millor manera possible.
 |
|