Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

El vice-ministre de Relacions Internacionals del Ministeri de Cultura i Turisme d’ Indonèsia, Thamrin B. Bachri, ha començat l’exposició amb xifres sobre la realitat del seu país (17000 illes, 210 milions d’habitants, 500 grups ètnics) per fer-ne palesa la importància del turisme i d’una gestió adequada.

Bachri ha fet referència a la crisi dels últims anys provocada per la SARS, la guerra de l’Iraq, la grip del pollastre i l’11 de setembre i ha manifestat el seu optimisme, malgrat tot, presentant com a clau de futur el fet de «posar la filosofia del turisme a la base de les estratègies i polítiques nacionals».

Aquestes estratègies consisteixen, essencialment, en la descentralització de la presa de decisions per enfortir els governs locals, l’equilibri entre explotació i preservació, la forta vinculació entre cultura i turisme, i la creació de programes integrats i globals. «És crucial implicar la població en tot el procés: cap pla serà útil si no s’aplica», ha conclòs Bachri.

El president de l’Institut Internacional per la Pau a través del Turisme (IIPT), Louis d’Amore, ha explicat que la humanitat viu una triple crisi degut a les desigualtats socials, el desgast del medi ambient i la proliferació de les armes.

Ha il·lustrat la seva afirmació amb gran quantitat de dades. En l’àmbit de les desigualtats, per exemple, ha dit que la proporció de riquesa mitjana entre un ciutadà suís i un dels països pobres és de 400 a 1 quan fa només dos segles era de 5 a 1. Quant a la crisi ambiental, ha parlat d’un augment de població humana de 90 milions per any mentre que, d’altra banda, desapareixen 150 espècies animals o vegetals cada dia. Finalment, dins l’àmbit armamentístic, ha assegurat que dues terceres parts dels ingressos totals de la població del món provenen d’indústries militars fora de control i que d’ençà de la Segona Guerra Mundial han mort més de 32 milions de civils com a conseqüència de conflictes armats.

D’Amore ha recordat les paraules d’Einstein: «el destí de la humanitat serà el que honestament es mereixi», i ha afirmat que, més enllà d’un compromís global imprescindible, «el viatge pot ser la diplomàcia individual del ciutadà». En el mateix sentit, s’ha referit al turisme com a la indústria amb més oportunitats d’introduir i reforçar la cultura del respecte i la pau que elimini el problema de la por a “l’altre”. «El turisme pot trencar amb l’aïllament i unir la humanitat», ha dit.

El president de l’IIPT ha acabat sintetitzant la seva tesi i la de l’organisme que representa en una sola frase: «cada turista pot ser un ambaixador de la pau».

El president d’Amfort, Joan Passolas, ha parlat de la dicotomia inherent del turisme entre divulgar la cultura i malbaratar el patrimoni intangible. Passolas ha definit aquest patrimoni com «l’essència i el coneixement dels pobles, la seva creativitat i allò que els fa singulars» .

Passolas ha denunciat la criminalització injusta del turisme a partir dels efectes negatius de la globalització: «no s’ha de confondre globalització amb turisme», ha dit, i ha reclamat un enfortiment de les cultures com a mesura contra aquests efectes indesitjables. El president d’Amfort s’ha referit també a la diversitat lingüística demanant que Europa no discrimini les seves llengües i, en particular, que reconegui el català. «No hi poden haver cultures de primera i segona divisió», ha afirmat, formulant a continuació la necessitat d’un tractament sostenible de la cultura per tal de mantenir la diversitat. Passolas ha acabat la seva intervenció amb una dita africana: «per cada avi que mor, desapareix una biblioteca».

Ha iniciat el segon bloc de xerrades Arthur Pedersen, membre del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, desgranant les xifres actuals de Patrimoni Mundial (778 en total, 611 de les quals són patrimoni natural, 150 patrimoni cultural o immaterial i 23 mixtes). Pedersen ha explicat que “els llocs” s’elegeixen segons criteris d’autenticitat (en el cas cultural) i d’integritat (en el cas natural), i que ambdós tipus de criteris es combinen en els anomenats “paisatges culturals”.

El representant de Patrimoni Mundial ha demanat una major implicació dels empresaris advertint-los que «a curt termini el folklore pot produir més beneficis econòmics però a la llarga en produeix més la conservació de les cultures».

A continuació, Marien André Romero, de la Universitat de Barcelona, ha analitzat el problema de mesurar l’impacte turístic, és a dir, «l’acotació de l’impacte atribuïble al turisme». El principal obstacle, segons el seu parer, rau en el fet que la identitat d'un lloc (econòmica, social, política, cultural, ambiental, espiritual...) és global, no fragmentada i que «per més inventaris que fem, la suma de les parts mai no serà el tot». D’altra banda, els factors no són sempre numèrics.

Romero ha proposat un sistema de medició flexible i actiu basat en un seguit d’indicadors com benestar, ocupació, formació, seguretat, salut pública, identitat, diàleg, intercanvi, efecte Veblen (ostentació), binomi lleure/treball... L’estudi integrat dels indicadors s’ha de completar, segons ella, amb l’anàlisi d’altres mètodes (sociològics, antropològics, etnogràfics) i noves òptiques com el capital social o les mesures de satisfacció.

Finalment, Romero ha explicat que la gradació d’impactes va del més positiu, la reafirmació del lloc, al més negatiu, que en seria la banalització, i ha posat com a exemple d’impacte positiu el “paisatge cultural” de la Vall del Madriu, a Andorra, per la preservació de les pastures, la cultura de muntanya i el sistema comunal de propietat de la terra, vigent a la vall des del segle XIII.

La sessió d’avui al voltant del patrimoni intangible s’ha completat amb dos testimonis. Ema Tuki ha explicat com sent Rapa Nui la seva identitat des del doble vessant de dona i de mare, i com viu aquesta identitat a l’illa de Pasqua, conscient de pertànyer a un lloc fràgil i llunyà (a 3700 km de la costa occidental d’Amèrica). Per la seva banda, Juan Berenguer Vázquez, ha explicat en què consisteix la "ruta del Quixot" creada arran de la imminent celebració del 400è aniversari de la publicació de la novel·la de Cervantes (1605). Berenguer ha presentat els 2000 km d’itineraris ecoturístics per Castella- la Manxa com el corredor ecoturístic més llarg d’Europa i com un bon exemple de projecte turístic sostenible.

Les conclusions de la 2a sessió del Simposi sobre Diversitat, Pau i Turisme han anat a càrrec de Pere Esteve, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, que ha presidit la sessió. Esteve ha destacat la importància de l’educació i la consciència dels habitants locals en la cura del patrimoni intangible.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Cerimònia d’obertura Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
 
RS Turisme, cultura i tolerància
 
RS Sostenibilitat turística en el patrimoni natural
 
RS La responsabilitat social del turisme
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.