Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 37è Congrés de la CIESM. Escoltar el mar > L'activitat humana està globalitzant el Mediterrani
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
L'activitat humana està globalitzant el Mediterrani
Diàleg de referencia: 37è Congrés de la CIESM. Escoltar el mar

La biodiversitat, la fisonomia i la costa del Mediterrani estan canviant amb extrema rapidesa arran de les accions humanes i dels fenòmens meteorològics que generen, com el canvi climàtic. Cada cop més, les característiques del Mediterrani s’assemblen a les d’altres mars. L’entrada de noves espècies a través de vaixells comercials, les intervencions turístiques a la costa o les piscifactories són alguns exemples d’activitat humana que afecten i globalitzen el Mediterrani. En el 37è Congrés de la CIESM «Escoltar el Mar», dins dels diàlegs del Fòrum, els científics han mostrat els límits que no s'han de traspassar per permetre un desenvolupament sostenible del Mediterrani.

La sensibilització de la població, les mesures per regular certs excessos i la dotació de més recursos per a la investigació són les principals mesures que han proposat els científics agrupats a la Comissió Internacional per a l’Exploració Científica del Mar Mediterrani (CIESM), fundada el 1919 a Mònaco i presidida pel príncep Albert de Mònaco. De totes maneres, els mateixos membres del CIESM, reunits durant el 37è Congrés de la CIESM. «Escoltar el mar», integrat als diàlegs del Fòrum Barcelona 2004, han deixat clar que els científics poden marcar els límits i mostrar els indicadors que ajudin a no superar aquests límits.

Per tant, en el diàleg «Escoltar el Mar» del CIESM no s’ha fet política, sinó que s’han presentat investigacions del mar Mediterrani des de diferents disciplines per aclarir el seu estat actual i les raons d’aquest diagnòstic.

Canvis des de diferents disciplines

L’activitat humana és la que ha generat l’acceleració dels canvis al mar Mediterrani. Les diferents disciplines que estudien el mar, com la geologia marina, la microbiologia o la biogeoquímica, així ho demostren. També l’arqueologia marina permet indicar els canvis que hi ha hagut. La investigadora israeliana, Bella Galil, ha afirmat que «encara avui es pot consumir el mateix peix que fa 10.000 anys, però darrerament a la dieta dels mediterranis hi predominen peixos importats o noves espècies de piscifactories».

L’entrada de noves espècies de flora i fauna al Mediterrani és un dels aspectes propis dels canvis d’aquest mar. Aquestes espècies entren en un 80% de manera natural des de l’Atlàntic, el Mar Roig o el Canal de Suez, atretes per l’augment de la temperatura del Mediterrani que, fruit del canvi climàtic, ara, és similar a la del seu hàbitat original. La resta són introduïdes voluntàriament a través de piscifactories, o involuntàriament pels vaixells comercials que circulen pel Mediterrani -atrapades als bucs del vaixell, o als dipòsits d’aigua marina que han d’omplir als ports d’origen i que buiden quan arriben als ports de destí.

Aquest fenomen fa que el mar Mediterrani pugui arribar a ser igual a altres mars. Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és que algunes d’aquestes espècies han arribat a eliminar parcialment la biodiversitat en alguns ecosistemes costaners, mentre que en d’altres l’han enriquit.

El desenvolupament urbanístic, el turisme i la pesca són activitats que també modifiquen l’ecosistema de la costa. El professor de la Universitat de Lecce, a Itàlia, Ferdinando Boero, recorda que «a l’home li agrada la costa, però és un amor perillós, perquè és el motiu de la seva erosió». Alguns estudis han demostrat que, per exemple, la neteja d’algues a determinades platges per motius d’estètica i comoditat turística ha suprimit la funció protectora que tenien respecte a la sorra, cosa que ha provocat que el mar es mengés les platges.

Efectes a la biodiversitat

Els fluxos d’organismes químics a les aigües del Mediterrani també han variat. De fet, noves investigacions demostren que components químics externs a la naturalesa marina afecten la fauna i flora del mar i, en darrer terme, poden ser nocius per a la salut pública.

El professor de la Universitat de Nova York, Nicholas Fisher, afegeix que «hi ha nous components químics a l’ambient marí que provenen de productes farmacèutics, sobretot d’antibiòtics per a les piscifactories i també per als humans. En aquest darrer cas, les depuradores d’aigua encara no estan preparades per separar els bacteris dels antibiòtics que arriben provinents de les aigües dels habitatges. Els rius i la mateixa atmosfera són igualment vehicles transportadors d’organismes químics.

En aquest camp de la biogeoquímica, l’ús dels musclos com a indicadors grau de pol·lució marina, com a sentinelles del mar, és una de les noves tendències d’investigació. Els musclos expliquen molt bé els elements contaminants perquè poden sobreviure a qualsevol tipus de situació adversa.

L’objectiu del CIESM és elaborar un mapa de contaminació de tot el Mediterrani utilitzant aquests indicadors.

El fons marí ha estat un altre àmbit dels canvis al Mediterrani tractats en el 37è Congrés de la CIESM. La biodiversitat del fons és vulnerable, i, en gran mesura, en depèn el funcionament i l’eficiència de l’ecosistema en aquests espais.

Aquesta biodiversitat també està afectada pels canvis de temperatura generats per la nova evolució climàtica. Amb aquest diagnòstic, el membre de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), Francesc Sardà, ha exposat que «s’ha de prohibir la pesca per sota dels 1.000 metres. La biodiversitat i l’ecosistema són massa vulnerables per resistir els canvis provocats per l’activitat pesquera a aquestes profunditats».

Sensibilització i mesures

L’únic moment del diàleg en què s’han fet propostes polítiques ha estat durant l’anàlisi de les mesures per a la protecció de les aigües internacionals, a alta mar. Giuseppe Notarbartolo, de l’Institut Thetys de Milà, ha explicat que «cal buscar consens en la llei de protecció de la Mediterrània entre la ciència i la política. Els governs han d’estar disposats a protegir i crear instruments legals».

Actualment, Mònaco és l’únic país que té pactades per llei les seves fronteres marines. En molts països només hi ha drets de sobirania per a l’explotació i exploració dels recursos naturals, però no per a la protecció.

La conclusió global de tot el Congrés constata que el Mediterrani també viu un procés de globalització. El seu patrimoni i la seva riquesa s’estan adaptant i, en determinats casos, patint noves incorporacions generades per l’activitat humana. Aquestes noves incorporacions poden fer que el Mediterrani arribi a ser igual a altres mars. Els mateixos científics reunits al Fòrum han manifestat postures obertes sobre si les noves espècies externes són positives o no són, sobre si el canvi és un procés que s’ha d’acceptar com una evolució i enriquiment o com una destrucció, sobre si cal actuar per conservar o només quan hi ha risc de conseqüències negatives.

El que ha quedat clar és que els científics demanen sensibilització de la població i dels organismes reguladors per mantenir l’equilibri entre l’evolució humana i la de l’ecosistema marí al Mediterrani. Els científics poden indicar què pot trencar els límits d’un desenvolupament sostenible. És llavors quan han d’actuar els polítics.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
IF Externalització dels costos ecològics
 
RS El repte de la innovació
 
RS Turisme, cultura i tolerància
 
AS L’aigua: vida i seguretat