Resum sessió Homes i dones: com sortim del patriarcat?
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Marcela Lagarde, antropòloga i diputada mexicana, exposa que les dones encara insisteixen a participar amb equitat en el discurs de la modernitat des de la traïció dels revolucionaris francesos, els primers a anomenar-se democràtics. Lagarde recorda la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que fou decapitada arran de l’escriptura de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana. Lagarde cita també Cèlia Amorós, afirmant que «la fraternitat és un pacte entre homes, és l'’exclusió de les dones en tant que ciutadanes» i proposa lluitar des de la modernitat per tal de canviar-ne el radicalisme: «Les dones volem un pacte per a la democràcia, el desenvolupament i el progrés.» Lagarde destaca la necessitat de les dones de dialogar entre si, prendre consciència de gènere i de biografia única, com també conèixer la lluita de les altres.

Reprenent el discurs de Luce Irigaray, Lagarde afirma que «cal trencar el mur patriarcal de la misogínia, la desconfiança entre dones» i proposa la nova pràctica de la sororitat entre dones, que defineix d’aquesta manera: «No és un fals “estimem-nos totes”, sinó un “reconeguem-nos com a legítimes interlocutores semblants que assumim la nostra diversitat com una riquesa”.»

Respecte a la violència de gènere, Lagarde postula que els homes no estan obligats a reproduir-la, sinó que si ho fan és perquè ho escullen, i recorda que fins i tot els que donen suport a la causa feminista estan plens de poders patriarcals. Marcela Lagarde conclou destacant tres sortides possibles del patriarcat creant una estètica, ètica i política feministes.

Ramón Márquez (Ramoncín), músic espanyol, inicia el seu discurs citant Voltaire: «Un home sempre té raó quan reconeix equivocar-se amb una dona.» I afirma que «la inseguretat davant de l'’altre és el que fa violents i masclistes els homes. Per cada pas que fa ella, ell sent que n'’ha de retrocedir un».

Ramoncín opina que «es neix persona, ni home ni dona» i destaca que actualment hi ha un nou arquetip masculí que té cura dels fills i col·labora en el manteniment de la llar.

Ramoncín creu que l’home encara no concep la dona com un fi en la millora de la seva relació amb el món i reformula: «Un home sempre té raó quan admet que la seva obcecació davant dels canvis impedeix el seu propi creixement», tot concloent que «quan siguem iguals haurem sortit finalment de la caverna».

Les intervencions del públic han aportat els matisos següents a la ponència: - Una membre del Colectivo de Mujeres Feministas Andaluzas destaca que la gran majoria de dones pobres (gitanes, prostitutes, immigrants, indocumentades, etc.) no té accés a la cultura i no pot participar d’aquestes reflexions estètiques, ètiques i polítiques.

- Una membre de la Unió Nacional de Dones Sahrauís ha destacat la importància de la política internacional i insta el govern espanyol a proposar la intervenció de l’ONU per tal d’obligar el Marroc a respectar els drets de les dones.

- Margarita Carranco, equatoriana, subratlla que la descodificació del patriarcat comença en la vida quotidiana per accedir després a l’espai públic.