Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 3.3 Treball decent
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 3.3 Treball decent
Diàleg de referencia: Cultures del treball

El treball decent és un dret dels individus que no sempre s'acompleix. Actualment, la precarietat laboral tant en les societats desenvolupades com en les menys desenvolupades és una realitat.

En primer lloc, el belga Phillipe Pochet, de l'Observatori Social Europeu, va reflexionar sobre el concepte de treball decent i va comentar que en el marc europeu era més adequat parlar de treball de qualitat tal com s'expressa en l'Estratègia Europea per a l'Ocupació. En aquesta estratègia també s'inclou que el treball de no-qualitat és conjuntural i, per tant, la formació és un trampolí per aconseguir una ocupació millor. En canvi, creure que el treball de no-qualitat és estructural significaria reestructurar les empreses i deslocalitzar la producció, creant perifèries amb ocupació de menys qualitat. Com a conclusió, va comentar que la qualitat de l'ocupació estava a l'agenda europea però que sovint es pressionava en favor de la quantitat. Pochet creu que cal reflexionar sobre aquest aspecte.

Contràriament al ponent anterior, la suïssa Corinne Vargha, de l'Organització Internacional del Treball, destaca la importància del concepte de treball decent. Comenta que «el repte és fer possible l'accés a un treball decent com a dret dels individus». Per fer-ho possible, la ponent proposa reformes institucionals per a un enfocament integral i un programa de polítiques integrades per reconciliar els interessos de les persones amb el món laboral. Va concloure la seva ponència destacant la «necessitat d'un consens global per crear una visió global i contribuir a crear treball decent». En aquesta mateixa línia, comenta que empreses i governs s'han d'implicar en el mercat global i s'han de tenir en compte els consumidors com a nous actors socials.

En tercer lloc, Anuradha Mohit, de la Comissió Nacional de Drets Humans de l’Índia, va exposar la seva experiència en la creació de treball decent. Segons Mohit, a l’Índia la Comissió Nacional de Drets Humans va impulsar el concepte de discriminació positiva que va generar força polèmica. Actualment considera que es creen oportunitats de treball, sobretot gràcies a les externalitzacions, però reconeix que el cost sovint és força alt, ja que es vulneren els drets socials de la nova classe obrera, una classe obrera sense condicions de treball decent. Per això, creu que «la solució no consisteix a aplicar polítiques que només tinguin en compte els interessos del mercat, sinó en polítiques que tinguin en compte també el component social i humà».

Concretament, se centra en la problemàtica dels discapacitats i afirma que «és més costós incloure els discapacitats en la protecció social que incloure'ls en l'ocupació». Per tant, significa que és més gran el cost d'exclusió que el cost d'inclusió.

Per acabar, Carlos Prieto, de la Universitat Complutense de Madrid, va reflexionar igual que els dos primers ponents sobre el concepte de treball digne, però en aquest cas el ponent va parlar de treball just perquè considerava més adequat parlar de justícia com a aspecte sociològic que de dignitat. Va concloure la seva ponència de la manera següent: «No hi pot haver treball professional just sense una activitat domèstica justa», amb referència a la incorporació de la dona al mercat de treball.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Globalització laboral insostenible
 
IF Equitat intergeneracional: garantir els estàndards de vida per a generacions futures
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
IF Esport i educació, coexistència imprescindible com a alternativa d’integració, desenvolupament i una cultura de la pau.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.