Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Dona, Pau i seguretat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dona, Pau i seguretat
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

El paper fonamental que ha de dur a terme la dona a l’hora de resoldre crisis és el tema d’aquesta sessió. Els ponents analitzen la situació de les dones durant i després del conflicte i les possibilitats que ofereix “una visió femenina del món”.

Cora Weiss, presidenta de l’Oficina Internacional de la Pau, amb una extensa trajectòria en temes de pau, parla de la resolució 1.325 de les Nacions Unides, en la qual es fa un crida perquè es protegeixi les dones en zones de conflicte i perquè participin en els processos d’establiment i manteniment de la pau. Weiss va participar activament en la pressió que es va fer perquè s’adoptessin una sèrie de disposicions sobre el paper de la dona, quan en el Consell de Seguretat de l’ONU existia una única representant femenina, Patricia Durrant, i apel·la a l’article 25 de la Carta de Nacions Unides sobre Pau i Seguretat (“Els membres de les Nacions Unides convenen a acceptar i complir les decisions del Consell de Seguretat d’acord amb aquesta Carta”), per denunciar l’escassa participació de la dona en la presa de decisions sobre afers de pau.

Proposa, a més que es creï un servei de traducció perquè “no hi hagi dona ni home en el món que no conegui les divuit disposicions d’aquesta resolució”. “Si no hi ha dones, no pot haver-hi pau.”

Tsjeard Bouta, membre del Parlament Europeu i de l’Institut de Relacions Internacionals dels Països Baixos, analitza la problemàtica pel que fa a l’article 13 de la resolució 1.325 de l’ONU, que parla de les necessitats diferents d’homes i dones en la reintegració després de conflictes armats.

Per ella, existeix un buit legal atès que les dones combatents no són tractades com a soldats que cal reinserir, i per tant no reben les ajudes pertinents. A més, moltes dones no s’acullen als programes de reintegració per no ser estigmatitzades i guarden silenci respecte a la seva condició, la qual cosa els duu a l’exili i a la marginació. En llocs com Moçambic o Timor Oriental, les ajudes es destinen només a dones amb armes, i no es té en compte la participació de les dones en el conflicte com a cuineres, infermeres, viudes de combatents, etc. S’estima que entre el 10% i el 30% dels exèrcits estan formats per dones, i que participen en guerres en 55 països.

Tsjeard Bouta proposa un desenvolupament de programes diferenciats, ampliar al màxim els programes perquè arribin a totes les situacions i, sobretot, que siguin dones les que elaborin aquests programes d’ajuda i reintegració.

“Les dones no han d’adoptar una estructura masculina en la resolució de conflictes. Hem d’adoptar una estructura diferent, una estructura no violenta”.

Amneh Bedran del Centre de Dones de Jerusalem és una dona palestina que treballa activament en la recuperació del diàleg entre Israel i Palestina.

En aquesta sessió defensa la idea que les dones conceben una política diferent pel que fa a la pacificació de zones en conflicte, i proposa que tinguin un paper fonamental en afers de seguretat i desarmament.

Sobre la condició de la dona a Palestina, analitza la seva difícil situació en una societat absolutament patriarcal que l’exposa a una fàcil exclusió social, i ofereix dades com que el 40% de les famílies palestines viu amb dos dòlars al dia; hi ha un percentatge d’atur en dones del 60% a Gaza i del 30% a Cisjordània. Existeixen ni més ni menys que noranta check points a la frontera entre Gaza i Cisjordania amb processos burocràtics interminables, la qual cosa suposa que moltes dones donen a llum i moren.

Les propostes d’Amneh Bedran es basen en una “suma de valors”: que existeixi "justícia i igualtat real entre iguals. Així seria possible la negociació en una taula”.

“Els palestins no formem part de la resolució 1.325. M’hauria encantat lluitar per ella en el meu país quan es va redactar, però la informació ens va arribar molt temps després.”

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió de clausura
 
RS Educació pel desarmament
 
RS Construint l’autèntica seguretat: desenvolupament i desarmament
 
RS Dones teixint la pau
 
RS Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.