Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutat i ciutadans del segle XXI > Urbanisme i poder
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Urbanisme i poder
Diàleg de referencia: Ciutat i ciutadans del segle XXI

En aquesta sessió els conferenciants dialoguen i es pregunten el nou paper dels urbanistes i dels poders públics en un entorn de canvis globals, tant econòmics, polítics, socials com culturals. Nuno Portas, arquitecte portuguès, s'encarrega de fer la corresponent introducció de la sessió. Argumenta que, en els darrers anys, "les institucions s'han mantingut amb les habituals inadequacions" del que ell considera una manca d'adaptació dels poders públics respecte aquest canvis globals i els efectes que ocasionen a les ciutats: aglomeracions, ciutats culturalment diversificades i una ecologia en perill.

Tant Nuno Portas com la resta de conferenciants coincideixen a remarcar la necessitat d'un compromís ferm entre els actors incipients al nou segle i els poders polítics. Aquests últims han de ser els motors de noves dinàmiques de negociació que permetin evitar l'erosió entre investigadors, polítics i tècnics sobre els temes que més preocupen, a la recerca del desitjat consens.

Michael Cohen, expert en desenvolupament de les ciutats, considera que un dels greus problemes que provoquen una manca de consens sorgeix de la preocupació de conèixer quins són els canvis necessaris a la ciutat, i qui els pot finançar. S'insisteix força en la necessitat de portar els nostres esforços cap a sectors de població amb greus problemes de privació de recursos (els grans barris perifèrics). La naturalesa d'aquestes mancances es demostra en l'atracció del centre urbà, com a àrea on els ciutadans privats de serveis i recursos cerquen allò que els manca als seus barris.

Quant al problema del finançament, Cohen el considera menor si realment els poders públics saben trobar nous instruments per esbrinar "quines ciutats del futur volen les persones". En cas contrari, no serà possible conciliar el repte de gestionar el conflicte entre aquells que tenen recursos i aquells que els busquen perquè no els tenen.

Neil Smith, antropòleg escocès, critica el tipus de ciutat que ha creat el neoliberalisme. En la seva exposició, considera que la ciutat s'ha convertit en un centre de producció i control social. Com a centre de producció social, les ciutats són ara els centres des d'on es controla l'economia global. Pel que fa al control social, Smith exemplifica el cas de Nova York posterior a l'atemptat de l'onze de setembre. El seu argument parteix d'un protagonisme del neoliberalisme com a causant d'un major control de les persones, control dels pobres i dels immigrants, centrant-se en l'exercici policial.

El control social s'ha globalitzat de la mateixa manera que ho han fet els centres de decisió econòmica. Les ciutats s'han vist transformades per un sentiment de "por a allò desconegut", i el sistema es protegeix aplicant la seva capacitat controladora. Per tant, Smith no creu que sigui necessari un consens en un marc de neoliberalisme, sinó que les ciutats han de ser capaces de progressar seguint alternatives a la ciutat neoliberal, sense que això impliqui rebutjar el consens com a bona pràctica.

L'urbanista italià Maurizio Marcelloni, critica fortament el poder polític, assumint que està defugint la seva responsabilitat. Considera que "la política no vol assumir més la ciutat com a lloc de conflicte, i tem el conflicte perquè hi ha subjectes nous que abans no hi eren". Aquest fet, segons Marcelloni, es reflexa en els nous plans urbanístics de les ciutats europees, ja que no hi ha una coordinació entre aquests i els projectes que s'impulsen. El que caldria fer, exemplificant el cas de Roma, és aconseguir una adaptació dels plans a mesura que els projectes es consoliden. D'aquesta manera la ciutat podria ser dinàmica.

Un segon gran problema a les grans ciutats és la pèrdua de relacions formals entre la ciutat i la seva àrea d'influència (regió i municipalitats del seu entorn). L'objectiu dels propers anys ha de ser doble: en primer lloc, la transferència de responsabilitats cap als ciutadants i, en segon lloc, tractar de generar plans urbanístics en concordança amb el seu entorn geogràfic d'influència, essent capaços de tenir uns plans que sàpiguen adaptar-se als diversos projectes.

L'exalcalde de Curitiba (Brasil), Jaime Lerner, aposta per una visió molt optimista sobre la possibilitat de resoldre els problemes als quals la ciutat s'enfronta. Considera que hi ha dues qualitats necessàries: voluntat política i visió solidària entre els agents polítics. Quan existeixen totes dues, cal organitzar una equació de corresponsabilitat, i és optimista perquè creu que en tots els problemes hi ha una equació possible que porta a l'èxit.

El seu model de ciutat, basat en el desenvolupament de Curitiba, és una ciutat capaç de conciliar vida laboral i familiar. La clau per no generar un conflicte entre la feina i el fet de viure és evitar que tots dos aspectes no competeixin per l'espai de l'altre. En segon lloc, Lerner es mostra partidari de la integració de l'economia submergida al sector formal. I en tercer lloc, cal actuar amb rapidesa, sense permetre que apareguin possibles resistències com la burocràcia o problemes d'índole política.

En conclusió, les nostres ciutats poden resoldre molts problemes. No hi ha cap gran obstacle econòmic que ho eviti, però són necessàries voluntats i capacitat de permetre anar en una direcció on es trobin les fites que es desitgen: la solidaritat, el treball, la sostenibilitat i la mobilitat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Governs locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.