Idea Força Transversalitat literària
Diàleg de referencia: Diversitat i identitats en els llenguatges narratius

La literatura travessa tots els sectors i les fronteres i és una font inesgotable per a la diversitat. La història de la humanitat està solcada de relats i narracions que han afavorit el coneixement i el desenvolupament. En l’actualitat, la globalització tendeix a la uniformitat dels llenguatges i la transversalitat obre un espai per a la diversitat, ja que des de l’àmbit local es pot arribar al global.

La literatura no té fronteres i la seva transversalitat permet travessar tots els sectors. L’escriptor hongarès Peter Esterhazy va manifestar que el llenguatge i la literatura són fonts de vida, i que el llenguatge literari no aspira a la comprensió, sinó al coneixement. Per això, és més important conèixer el món a través de les llengües que dels fets.

Aquesta transversalitat de la literatura és el que permet la diversitat, ja que una obra serveix per conèixer i per donar-se a conèixer. Davant del perill que implica la globalització i la seva uniformitat de llenguatges, és la literatura la que permet obrir l’espai per a la diversitat i arribar des de l’àmbit local al global. L’escriptor català Eduardo Mendoza va afirmar, en aquest sentit, que «la literatura és la diversitat. La transversalitat en la literatura ens permet conèixer-nos i entendre’ns entre nosaltres».

La diversitat cultural de la literatura no ha de tenir por de la integració. El mestissatge literari, que es dóna especialment en la literatura llatinoamericana, és un clar exemple de l’enriquiment cultural i literari. L’escriptor Carlos Fuentes es va referir a la transversalitat i al mestissatge en assenyalar les dues grans tradicions d’influència: la de la Manxa (de ficció, còmica, i basada en la inexperiència), i la de Waterloo (realista, social, basada en l’experiència). L’escriptor Juan Goytisolo va sostenir que «la literatura és una pol·linització que es mou per autopistes de vent» i es transporta a través del temps i de l’espai.

Els nous mitjans de comunicació permeten, d’una banda, aquesta pol·linització de la literatura, però, de l’altra, poden contribuir a la uniformitat i trencar amb la diversitat.