Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > La representació de la diversitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La representació de la diversitat
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

L’inici de les ponències va estar marcat per una definició de conceptes i la tornada a teories comunicatives i filosòfiques sobre la idea d’identitat, diferència, diversitat i el seu reconeixement com a procés evolutiu.

Claudia Raussell, en el seu estudi «Comunicación y diversidad cultural: ¿una contradicción de términos?», comença amb una definició breu de cultura: «...conjunt de valors, normes i costums compartits per un grup de persones...»; definició que, sens dubte, des de l’inici, l’home ha compartit, a la recerca de nous coneixements i, per tant, evolució. Actualment, i davant del devessall de mitjans que permeten aquest intercanvi, sorgeix la tendència a homogeneïtzar i a diversificar les cultures, i Occident les adscriu a la denominació de cultures modernes i postmodernes. Valora que les primeres són poc evolutives, basades en la història i amb tendència a paternalitzar els seus costums, mentre que les postmodernes s’obren a noves representacions identitàries i les adapten al seu medi. Raussell insisteix que el problema no és la denominació i l’enjudiciament, sinó més aviat la manca de debat entorn de valors externs i dels models de societat que les cultures transmeten. Aquesta transmissió, avui afectada visiblement pels mitjans de comunicació de massa, es distorsiona precisament per la mala utilització d’aquests mitjans com a conseqüència d’un conjunt de factors, entre ells el poder econòmic i l’hegemonia dels grans grups comunicacionals, principalment televisius.

Basats en aquest tema, els estudis «La comunicación en el debate diferencia y diversidad cultural» i «¿Cómo representar el origen y la originalidad con respeto?», de Víctor Manuel Silva i Verónica Stoehrel, respectivament, mostren que un d’aquests mitjans, la televisió, crea una imatge diferenciada de l’altre que precisament no facilita inserir-lo en el nostre bagatge identitari com una font potencial d’intercanvi, sinó més aviat al contrari: marca la seva «diferència» en símbols i valors moralment reprotxables (com, per exemple, immigrant és sinònim de delinqüència, conflicte, màfia, terrorisme, etc.). Recorrem a jerarquitzar les cultures i no a moure’ns sota els conceptes de xarxes i imprevisibilitat de les cultures, que en definitiva ens ajudarien a crear formes heterogènies de pensar i de viure els conceptes de la diferència i la diversitat. Jordi Farré, en la seva exposició «The Unexplored Authenticity: From Mass Media to Self-Media», fins i tot reprèn el pensament filosòfic pragmàtic de John Dewey, de la dècada dels anys vint, de reconèixer les diferències per arribar a compartir-les i viure en comunitat.

Hi ha diferents maneres de representar la diversitat i que la diversitat també tingui l’opció de mostrar-se ella mateixa utilitzant els mitjans de comunicació de massa. Aquests són els casos que van presentar, des de la Unió Europea, amb la campanya d’inserció de l’euro, Ioanna Vovou -«Communication and European Identity. Public campaigns about Euro by European institutions and countries»- i, des de Colòmbia i l’estereotipada ciutat de Medellín com a sinònim de narcotràfic, Ángela Garcés -«Mediaciones culturales juveniles. Músicas e identidades en Medellín». Vovou mostra, mitjançant exemples audiovisuals, els diferents elements culturals i identitaris als quals havien apel·lat els diversos països que s’incorporaven a l’ús de la moneda única amb testimonis de l’europeu normal i corrent, objectes, famílies, etc., però amb l’objectiu comú de tranquil·litzar el ciutadà fent servir allò quotidià de cada país en particular, curiosament no mostrant interacció amb ciutadans d’altres països membres. Garcés mostra com un grup de joves de Medellín no educats «institucionalment» es fan part de la lluita contra la violència i el narcotràfic que els abat, per mitjà del hip-hop, invocant un reconeixement de la societat civil; la música recrea la identitat dels joves del carrer i els ofereix satisfacció psíquica i emocional, ja que no ho utilitzen com un element comercialitzable.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Cultural Competence
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
IF Incorporar la noció de certesa amb perspectiva en el cervell social
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.