Resum sessió Judici a la violència
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

S’ha celebrat un judici contra la violència. Es presenten els càrrecs següents: assassinats, homicidis, lesions, coaccions, èxodes i malalties físiques i psíquiques contra les dones i contra tots els éssers humans.

Acusació

L’acusació presenta proves testificals sobre com afecta la violència en la salut i en altres aspectes de la vida.

Amb els seus al·legats, mostra que hi ha múltiples formes de violència, però la que jutgen avui és la violència exercida sobre les dones.

Fa referència a l’infanticidi de gènere com una plaga en el nostre món i ens dóna exemples que són un testimoni de l’opressió, la discriminació i l’exclusió de les dones pel simple fet de ser dones.

Núria Milà, com a testimoni de l’acusació, diu: «L’agressor no és víctima de la societat en què viu, ho és perquè vol.» No es tracta d’una malaltia, sinó d’una conducta.

La universalitat i l’atemporalitat són les armes que usen d’argument els qui avui dia encara defensen el patriarcat. Aquests elements, sumats a la ignorància, el desinterès, i, sobretot, a la impunitat, fan que la violència de gènere adquireixi una dimensió d’espectacle més que no pas de denúncia.

Defensa

Basa la seva defensa en el fet que hi ha defectes processals. El primer, que no s’està acusant l’autor dels fets; s’ha d’acusar els violents i no pas la violència. Si s’acusa la violència per si mateixa es perden els veritables culpables, que són els violents.

El segon defecte processal que al·lega és que l’acusació es basa en un sol tipus de violència, quan en realitat hi ha molts tipus de violència.

En la seva exposició parla de la paradoxa del fet que la violència de gènere ja fa temps que hauria d’haver estat jutjada, perquè ja fa molt temps que dura. També agafa d’argument el fet que hi hagi més espectacle que denúncia. Denuncia la ineficàcia de les normes; no calen més normes, sinó aplicar-les.

Demana l’absolució perquè falta l’autoria. Proposa la denúncia del patriarcat. Demana atenuant per la necessitat de violència en els moments que la por s’apodera d’algunes persones en certes situacions.

Jurat

El jurat, paritari, format per sis dones i sis homes, arriba a les conclusions següents:
- Tota persona lliure és culpable dels seus actes.
- La violència en general no es pot justificar, vingui d’on vingui.
- El sistema patriarcal genera violència.
- La violència la pateixen sobretot les dones, els nens i les nenes, i la gent gran.

Per tot això declaren culpable qualsevol tipus de violència exercida sobre les dones al si del patriarcat. Els qui defensen a vegades la violència també són culpables.

Públic

Pel que fa al públic, 456 persones la declaren culpable; 20 persones, innocent, i 97 persones s’abstenen.

Jutge

Condemna la violència i, explícitament, el patriarcat, i conclou que «les víctimes som tota la humanitat, homes i dones, tot imalgrat que en diferent grau».

La humanitat ha acceptat la supervivència de la dominació patriarcal. Si l’ésser humà és un ésser ètic, en acceptar el patriarcat perd la dignitat.

Recomanacions al gènere masculí:
- Aliar-se activament amb el gènere femení.
- Actuar contra la violència sexista.
- Fer del lloc de treball un espai lliure d’actituds sexistes.
- Portar la negociació democràtica a la vida familiar i de parella.
- Buscar models d’organització social i de convivència.
- Propiciar i respectar la lliure orientació sexual dels éssers humans.
Condemna tot el gènere masculí a la igualtat paritària i a la recerca de la fraternitat de tots els éssers humans.

Finalment, s’apunta que la violència és la violació fonamental dels drets de la persona. Aquesta violència afecta especialment dones amb discapacitat i dones migrades. Pel que fa a les primeres, a causa de la seva dependència física, encara són víctimes més propícies per als maltractaments dels qui les envolten. Per la seva part, les dones migrades, per la situació precària que tenen, es converteixen en víctimes ideals per a xarxes de prostitució.

Per lluitar contra això, cal atacar l’arrel d’aquest mal: és a dir, el patriarcat i el sistema econòmic. També és necessari millorar l’accés a l’educació, al treball, etc.

Cal sensibilitzar totes les dones de la problemàtica i fer-los comprendre que les dones discapacitades necessiten el suport de les altres víctimes, perquè és un problema de totes les dones.

Chantal Kambiwa, que actua com a presidenta del tribunal, clou la sessió amb comentaris sobre com minimitzar la violència en general: cal intentar millorar la relació nord-sud per tal d’evitar la venda d’armes, l’explotació desigual de recursos, les guerres, les víctimes innocents i les catàstrofes. S’ha de promoure el bon govern, lluitar contra la corrupció i donar suport als governs democràtics.

«Mentre els actes violents es continuïn duent-se a terme, no podem arribar a un progrés que ens dugui al desenvolupament i a la pau.»