Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Diferents experiències en l’educació per a la participació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diferents experiències en l’educació per a la participació
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

L’educació per a la participació ha de començar per l’escola, s’ha d’incorporar a l’àmbit de l’ensenyament i s’ha d’explicar als joves de quines temàtiques consta, com ara què són els partits polítics, per què anar o no anar a una manifestació, etc. «L’escola és un factor clau de reivindicació de valors personals i ciutadans», assenyala Vicente Anglada, expresident del Consell de la Joventut de València i regidor de l’Ajuntament de València. «Cal transformar les aules i la societat», concreta.

L’Ajuntament de Paterna (València) és pioner en aquest àmbit en realitzar un programa d’educació per a la participació que afavoreix la implicació dels joves en el seu futur. El projecte, amb finançament a càrrec del mateix Ajuntament, és una experiència que va començar fa tres anys amb els alumnes de quart d’ESO i primer de batxillerat dins de l’assignatura opcional a la de religió o a la d’ètica, i s’imparteix durant sis mesos o un any. Primer es va aplicar a l’institut públic de la localitat i ara també es treballa amb el concertat. El programa, que compta amb la promoció del Consell de la Joventut de València, s’ha donat a conèixer en altres zones d’Espanya i sembla que aquest any es durà a terme a Los Realejos (Tenerife).

Es partia de la base que «els joves no participen espontàniament. No veuen aquesta necessitat perquè ja ho tenen tot cobert», comenta Gema Frías, expermanent del Consell Nacional de la Joventut de València en temes de participació i associació i educadora de joventut i participació a l’Ajuntament de Paterna (València). Es van realitzar enquestes entre els joves de la població i van donar com a resultat que més d’un 60% estava d’acord a rebre informació sobre feina, educació o com ser voluntari, mentre que més d’un 30% pensava que no li era necessari per manca de temps.

La metodologia que s’aplica a les classes és l’animació sociocultural basada en una pedagogia participativa. Els alumnes són els protagonistes del mateix aprenentatge i aprenen divertint-se. «És destacada la importància de la comunicació i la coordinació aprenent des del joc», apunta Frías. L’evolució que segueixen les classes és la següent: coneixement del món que envolta els joves, investigació sobre un tema, planificació mitjançant informes de treball, acció i avaluació (d’ells mateixos, dels seus projectes, i també tenen un examen teòric).

L’apartat de l’acció, d’aportar al problema una solució real, és molt important, ja que els joves veuen concretar el seu projecte. Per exemple, tal com explica Gema Frías, en una ocasió un grup de treball va inserir una falca publicitària a la Cadena Dial que informava sobre els maltractaments a les dones i donava el número de telèfon gratuït al qual es podia trucar.

Els vint participants en aquesta conferència es van mostrar molt interessats en aquest projecte, que representa una activació de la societat civil. Els joves reunits van manifestar que la participació és una condició fonamental per al canvi social: «en el moment en què t’impliques, ja estàs ajudant», assenyala Mercedes Sánchez, de la Corunya. Alhora és un mitjà: «és una eina que permet aconseguir objectius i es troba entre les persones i el fi», destaca Ana Rodríguez, de l’illa d’El Hierro a les Canàries.

La participació és una responsabilitat ciutadana «ja que la participació és la base de molts drets fonamentals i, on hi ha drets, hi ha deures», afirma José Antonio Rubio, de Madrid. Una altra de les seves característiques és tenir una dimensió positiva de la llibertat i una forma de legitimar la democràcia. A més, la participació és un valor en ella mateixa i un dret fonamental.

«Nosaltres volem ser ciutadans actius i crítics», concreta Vicente Anglada. No es tracta de ser espectadors de la democràcia, sinó que la societat civil estigui activa perquè la democràcia segueixi viva. La participació dels joves en diferents àmbits de la vida social va ser posada en dubte. Els participants d’Hispanoamèrica van assenyalar que molts joves estan desil·lusionats perquè, tot i que ho desitgen, saben que no poden canviar les coses. «Existeix un desinterès per incorporar-se a les associacions, per fer-se-les seves. No es busca el compromís quan els nivells de corrupció són molt alts», comenta Jorge Ballesteros, del Ministeri d’Educació Pública de Costa Rica. Mentrestant, els joves espanyols reconeixien que ells no estaven educats per participar, que estaven acomodats en el món del futbol o d’Operación Triunfo.

Encara que existeix aquesta realitat, també hi ha un conjunt de joves participatius que, mitjançant associacions o organitzacions, busquen que l’educació arribi a tothom. «La batalla de les ONG és trencar la barrera de la pobresa mitjançant l’educació. L’educació salva vides, augmenta i distribueix la riquesa i augmenta la participació», diu Carles Sarrió, gerent del Consell de la Joventut de la Generalitat Valenciana. La distribució de la despesa educativa en el món, segons xifres d’Intermón Oxfam, reflecteix unes diferències abismals en les proporcions: països industrialitzats, 84%; Hispanoamèrica, 4%; estats àrabs, 2%; Est asiàtic, 4%; sud de l’Àsia, 4% i l’Àfrica subsahariana, 1%.

La Conferència Mundial sobre l’Educació per a Tothom, celebrada el 1990, va posar com a prioritat l’alfabetització de tots els infants del planeta per a l’any 2000. La realitat ha posposat aquesta iniciativa fins al 2015, encara que alguns experts ja estan dubtant que s’arribi al resultat desitjat. Actualment, al món hi ha 872 milions d’adults analfabets.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS La laïcitat, entesa cultural
 
IF Cultura de la participació
 
RS La promoció del servei voluntari juvenil (República Dominicana)
 
IF Joves desesperançats
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.