|
Aquest diàleg estava vertebrat al voltant de la premissa «l'accés a la justícia és un dret fonamental de tots els homes i totes les dones». En aquest sentit, cadascun dels ponents ha anat exposant de quina manera es porta a la pràctica al seu país.
El Col·legi d'Advocats de Barcelona, basant-se en el principi d'igualtat de les persones davant la justícia, és l'organisme que s'encarrega de tramitar les peticions i assignar un advocat d'ofici a aquelles persones que no arribin a percebre dos salaris mínims, un cop valorades la càrrega familiar i la viabilitat de la demanda. Presenta quatre disciplines especialitzades: estrangeria, menors, dret penitenciari i violència domèstica.
A l’Uruguai hi ha dues vies per accedir a la justícia gratuïta: els defensors d'ofici (consultori jurídic dels estudiants d'últim curs de la facultat de dret) i els consultoris als barris. Aquests consultoris s'entenen com una extensió universitària dels estudiants de Dret, els quals es desplacen a les anomenades zones vermelles (barriades marginals amb una manera de funcionar pròpia) i a parròquies, biblioteques, menjadors... per assessorar i oferir els seus serveis a les persones que ho necessitin. Se'n poden beneficiar les persones amb uns ingressos mensuals que no excedeixin els 136 euros i que tinguin una demanda referent a alguna de les seves dues especialitzacions: el dret de família i el d’habitatge.
L'associació Legal Aid, de Geòrgia (EUA), treballa en tres àmbits: protecció dels drets dels menors no acompanyats i indocumentats, immigració i protecció dels treballadors agrícoles. A través de subvencions que rep del Govern, d'advocats i altres, i supervisada per l'Estat, que determina quins casos pot atendre, tramita les demandes de les persones que no tenen capacitat econòmica per contractar els serveis privats.
A l'Argentina, els motius pels quals els ciutadans no reclamen davant la justícia són la desconfiança en el sistema, el desconeixement, la congestió administrativa i la pobresa. Per salvar aquestes barreres d'accés existeixen diverses alternatives: la Universitat de Dret, el projecte Justicia para Todos, la Fundación Poder Ciudadano, la Defensoria del Poble i els col·legis d'advocats. També s'ha desenvolupat un sistema previ al jurídic com a mètode alternatiu de resolució en el qual, a través de la mediació i l'arbitratge, es busca un acord consensuat per les dues parts.
A Colòmbia existeixen dues vies per accedir a la justícia gratuïta. A través dels consultoris jurídics, estudiants dels dos últims anys de Dret atenen les demandes presentades per aquelles persones que viuen en extrema pobresa o a les quals les despeses dels serveis privats els representin la impossibilitat de satisfer les necessitats bàsiques de les persones que tenen al seu càrrec. A les zones rurals, existeix la Jurisdicció de Pau, on una persona escollida per la població exerceix de mediadora i dicta sentències referents a les demandes presentades amb la mateixa validesa que les d’un jutge de la República. Per presentar un cas davant del jutge de pau, cal que les dues parts hi estiguin d'acord i assumeixin la resolució.
 |
|