Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Refugiats, agents actius de la reconstrucció
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Refugiats, agents actius de la reconstrucció
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

La promoció de la participació social dels refugiats com a protagonistes actius dels processos de reconstrucció en postconflicte.

La participació de la societat civil i dels líders locals en la creació d’espais on es construeixi el consens social és fonamental per legitimar els processos de pau i per enfortir l’enfocament de participació “ascendent”. Així doncs, cal promoure la participació social dels refugiats com a protagonistes actius dels processos de reconstrucció postconflicte.

Problemàtica:
La manca de protagonisme dels refugiats en els processos de reconstrucció en postconflicte. L'exportació d'idees occidentalitzades en les mesures d'ajuda a la població refugiada. La necessitat d'oferir una alternativa a les persones que viuen de la guerra perquè deixin de viure de la violència.

Postures:
Jean-François Durieux (assessor principal i director de la unitat Convention Plus, ACNUR, Ginebra, Suïssa) : «És fonamental convertir els refugiats en agents actius de desenvolupament i han de ser protagonistes del procés de pau. Volem que la seva veu sigui escoltada, han de parlar per ells mateixos. L'exili no pot ser una pausa en el procés, sinó una part integrant d'aquest.» John Darby (professor d'estudis ètnics comparatius, Institut Kroc, Universitat de Notre Dame, Irlanda): «Els processos de pau han d'incloure els implicats. I el paper dels líders és fonamental. Cal tenir en compte les necessitats de les víctimes i la reinserció dels militants. Un acord de pau no s'acaba amb l'acord de pau.» Elisabeth Lira destaca la importància de no tractar com a malalts les víctimes dels conflictes. Carlos Beguiritain opina que no s'han d'estigmatitzar les víctimes dels conflictes ni tractar-los com a captaires, «sinó dotar-los d'una memòria que els ajudi a reconstruir-se». Aquest ponent considera fonamental reflexionar sobre on es posa l'èmfasi en la reparació de les víctimes. Segons ell, «no es tracta sols d'ocupar-se de les conseqüències, de posar tiretes, sinó d'anar a les causes a fi d'evitar que es repeteixin». També denuncia que a l'hora de proporcionar ajuda als refugiats «sovint hi aportem idees occidentalitzades, i la primera cosa que cal fer és entendre la cultura autòctona de les víctimes, perquè, si no, el que podria ser una ajuda es pot convertir en una amenaça». Per a Rosa Lía Chauca és fonamental no veure les persones afectades pels conflictes com a víctimes, sinó mostrar també els recursos i les accions que han dut a terme i la seva alegria de viure. I afegeix: «És important posar en qüestió el que hem entès per desenvolupament i pensar en una altra forma de desenvolupament, el que està relacionat amb les persones.» Teresa Mendes (presidenta del Consell Portuguès per als Refugiats, Portugal) opina que cal evitar la repatriació precipitada dels refugiats. També considera que «és fonamental augmentar l'autoestima de les persones que han viscut els conflictes». Vicent Martínez (director de la Càtedra UNESCO per a la Filosofia de la Pau, Universitat Jaume I de Castelló) afirma que «hem d'estar atents al sofriment humà i transformar-lo». Mariano Aguirre (expert en relacions internacionals): «Cal oferir una alternativa a les persones que viuen de la guerra, si no, continuaran vivint de la violència. Ruud Lubbers (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, Ginebra, Suïssa): «Els europeus necessitem ser humans. Hem d'acollir els refugiats i no insultar-los dient-los que no són refugiats. A Europa ho hem de fer més bé. Tenim una constitució, però de què ens serveis si no hi ha drets humans?

Conclusions:
Les agències humanitàries internacionals, com també les organitzacions no governamentals internacionals, haurien de redefinir les seves funcions per tenir en compte els refugiats i fer-los protagonistes dels processos de pau; també s'haurien d'adaptar a les característiques socials i culturals concretes de les societats a què presten assistència durant o després del conflicte.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Pau duradora
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Conseqüències psicològiques del conflicte
 
IF Tots podem contribuir a la pau mundial
 
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans