Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Ètica de les ciències, quina ciència per a quina societat?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ètica de les ciències, quina ciència per a quina societat?
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Abans de tot, cal destacar l’absència del filòsof italià Gianni Vattimo, a causa de la mort d’un familiar proper.

En la sessió es van posar de manifest quatre tipus d’ignoràncies: la de la diversitat, la de l’altre, la del futur i la de l’ètica. Tot i això, els ponents es van centrar més en la vessant ètica de la qüestió, que és l’element clau, central, de la resta d’ignoràncies esmentades.

Leonardo de Castro, Alphonse Pene i Margaret Somerville, tots tres relacionats directament amb la filosofia, van posar l’èmfasi en l’ètica, tant en la seva situació actual, com en la situació que hauria d’adoptar en un futur perquè el món sigui millor. Cadascú va apuntar cap a una línia de treball, però tots tres van convergir en el punt que cal una educació ètica, que es reactivi, una injecció vital; cal que la gent recordi que hi ha quelcom que s’anomena «ètica» i que sàpiguen què és, en què consisteix i que l’apliquin, l’usin, tant en la seva vida personal com en la laboral.

Germán Velásquez, representant de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va centrar el seu discurs en els drets humans i en la manca de medicaments al Tercer Món i les malalties que hi ha i que podrien guarir-se amb simples pastilles que aquí són medicaments molt bàsics.

Problemàtica:
La ignorància de la diversitat, de l’altre, del futur i de l’ètica.

Proposta:
Segons De Castro, és fonamental reconèixer la necessitat d’un terreny comú universal, de l’alfabetització de l’ètica en tota la ciència, i promoure de manera bel·ligerant les igualtats entre homes i dones. També creu que la filosofia per a nens és una bona opció, així no s’ha d’esperar a la universitat per prendre contacte amb l’ètica. Alphonse Pene apunta vers la bioètica com a possible solució per a una modificació cap a la contribució universal per tal d’accelerar l’arribada de nous mons, crear un home nou i superar l’home del liberalisme. D’aquesta manera, l‘ètica esdevindrà més que una ciència, serà saviesa plural i multidisciplinària. La funció que Pene creu que ha de tenir l’ètica es veu clarament en l’afirmació següent: «L’ètica ha de tractar aquests desafiaments que ens han llançat, en la recerca de les normes que es puguin imposar a tots, que puguin ser universals i que respectin la diversitat». Per a Somerville, el repte és una ètica universal, compartida com a base subjacent d’un món global. Per assolir-la, primer hem de reconèixer la nostra ignorància i la naturalesa que té, ja que la bona consciència és necessària però no suficient, es necessita investigació ètica. L’ètica hauria de formar part de la formació bàsica dels científics.

Postures:
Segons Leonardo de Castro, director del Programa d’ensenyament bioètic de la Universitat de Filipines, la ignorància de l’altre es veu, per exemple, en els casos de donació d’òrgans: el donant no ignora l’altre, però el que rep l’òrgan, donaria una part del seu cos per salvar la vida a algú altre? Permetria que el seu fill arrisqués la vida per salvar algú? Per desgàcia, en molts casos respondrien negativament, i aquests són casos d’ignorància de l’altre. De Castro també ens parla de la importància de la ignorància de la ignorància que, com el seu nom indica, acostuma a passar desapercebuda. Aquesta acostuma a ser la de científics que no són conscients que l’ètica està en els seus temes i llocs de treball, que creuen que el seu treball és purament científic. En canvi, Alphonse Pene, professor de filosofia de la Universitat de Kinshasa, afirma que la ignorància de la ignorància no és el tema clau, sinó que el problema rau en què no tenim el mateix concepte d’ètica. Avui en dia, hi ha moltes ètiques, «vivim en un context d’ètiques fragmentades: hi ha tantes ètiques com individus», afirmava el dimecres passat. Aquest fet comporta la subordinació d’unes ètiques respecte les altres, arribant a la dominant: l’ètica del liberalisme individual que garanteix contra la natura i amb ella mateixa l’autonomia. Creien que l’autonomia és una llei creada per l’home, fet que ens planteja un conflicte entre la concepció de l’home i d’allò real. Així l’ètica arriba al conflicte amb la ciència, que fins fa poc estava al servei de l’ésser humà i ara ha esdevingut condició prèvia i fi únic de la vida.

Margaret Somerville carrega contra les ciències de la raó pura, és a dir, contra les ciències pures que tenen un plantejament reduccionista i fanàtic que afirma que només hi ha una via de coneixement: el cientisme. Al mateix temps que nega qualsevol altra possibilitat, condueix cap a una ètica basada en veritat-fals, en blanc-negre.

D’altra banda, Germán Velásquez denuncia l’incompliment d’alguns articles dels drets humans, ja que, per exemple, en 32 països hi ha més del 50 % de la població que no té accés regular als medicaments, quan en un article s’afirma: «El gaudi del nivell més alt de salut possible és un dels drets fonamentals de tot ésser humà...».

Bones pràctiques:
De Castro explica que a Àsia té lloc un comitè d’ètica anual.

Conclusions:
Les conclusions són molt optimistes, tots conclouen que és possible la renovació de l’ètica; una ètica universal de qualitat i respectada. Això sí, amb molt treball al darrere.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS És ètic el nostre cervell?
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.