Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Respostes polítiques a les migracions irregulars i al tràfic de persones
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Respostes polítiques a les migracions irregulars i al tràfic de persones
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

En aquesta sessió s'han debatut les possibles causes del tràfic de persones i les respostes que han donat els estats fins al moment per lluitar contra aquest tipus de delinqüència, cada cop més comú als països amb taxes tant d'immigració com d’emigració força elevades.

El primer ponent ha estat Krerkphong Pukprayura, membre de la Royal Thai Police. Ha exposat el Procés de Bali, un conjunt de mesures i respostes polítiques al tràfic de persones. Aquest ponent ha apuntat que el procés implica una legislació model adaptada per lluitar contra la immigració irregular i les màfies que sorgeixen aprofitant la desesperació dels qui volen viure en un món millor. Pukprayura pensa que per lluitar contra el tràfic de persones cal establir més control sobre les xarxes comercials i augmentar la cooperació regional.

Una de les intervencions més destacades ha estat la d'Eliseo Aja, professor de la Universitat de Barcelona. Aja ha centrat la seva exposició en l’experiència de l'Estat espanyol en temes d’immigració i ha criticat durament les diferents legislacions que s’han dut a terme en aquest àmbit. Segons Aja, el nombre d’immigrants a Espanya en situació irregular és entre 600.000 i 800.000 persones. Moltes d'aquestes deuen la seva situació als canvis constants de la legislació espanyola sobre immigració i als diversos processos de regulació. El ponent també ha destacat que «el 80% dels immigrants en situació irregular a Espanya són els que entren amb visat de turista». Eliseo Aja ha assenyalat tres de les causes principals que permeten que a Espanya hi hagi tants immigrants sense papers: el retard burocràtic i la pèrdua del lloc de treball en el moment de sol·licitar els papers, accentuat pel context socioeconòmic; dificultats per obtenir el visat en el lloc d’origen; i l’economia submergida, que fomenta la situació irregular dels immigrants. A fi d’evitar aquestes situacions il·legals i d’ambigüitat cal «establir una via de regularització individual, fonamentalment per als qui tenen un treball, com a mètode d’arribar a la plena regulació».

El següent ponent ha estat el membre de l'International Centre for Migration Policy Development Viena, Gottfried Zürcher. Ha centrat el seu discurs en les mesures que s'han d'adoptar per lluitar contra el tràfic de persones. Segons Zürcher, cal establir més control fronterer, ja que aquest tipus de delictes poden acabar fins i tot violant la sobirania i seguretat d’un estat. Per això, és necessària una preparació prèvia per tal que la cooperació entre estats sigui real i factible. Cal també un contacte inicial per experimentar els interessos de l’altre. Aquest sistema significa establir anys de relacions amb la finalitat de construir confiança entre els interlocutors. Només així la cooperació en el camp de la immigració és possible.

Un altre ponent ha parlat de la immigració vista des de Sud-àfrica, país receptor d’immigració però també d’emigrants. El seu representant ha estat Barry P. Gilder, director general d’Interior de Sud-àfrica. Segons Gilder, «Sud-àfrica és un país de trànsit; la gent ve per després passar als EUA». L'única manera de superar els desequilibris causats per l’apartheid és el desenvolupament. Per això, l’estat ha revisat tota la seva política de visats i fomenta entre els ciutadans l’adquisició del passaport. Un dels seus programes més importants ha estat el Programa d’Amnistia, que ha permès que molts individus sense papers obtinguessin el permís de residència.

L'última ponent ha estat Maria Ochoa-Llidó, membre del Consell d’Europa. Ochoa-Llidó ha manifestat que «la immigració es indispensable per sostenir l’estat de benestar europeu». Aquesta immigració, però, ha de ser regular i no irregular. Ochoa ha remarcat que «l'immigrant no és il·legal, sinó que ho és la situació en què es troba», i als països dels estats membres els ha criticat el fet que no acceptin que són receptors d’aquesta immigració. Ochoa-Llidó ha proposat abordar el tema de la immigració des de tots els àmbits possibles i fomentar la cooperació tecnològica bilateral, que només pot funcionar amb estructures eficaces, i el respecte dels drets humans.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Remeses i desenvolupament econòmic bilateral
 
IF Migracions, suport de l'equilibri demogràfic.
 
IF Macroestructura de la migració intel·lectual
 
RS Desenvolupament de vincles comunitaris
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.