|
El sociòleg Manuel Castells i la periodista Salima Ghezali van analitzar el panorama mundial de la informació i es van referir especialment a la situació dels mitjans de comunicació després dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York.
Manuel Castells va afirmar que actualment la «política es decideix als mitjans de comunicació», ja que «el que no és als mitjans no existeix».
Castells va dir que avui els mitjans es troben entre dos camins: defensar els valors de la professió o defensar els valors de les empreses. Per una banda han de vendre i, per l’altra, han d’influir sobre l'opinió pública segons la voluntat dels que manen. Però, al mateix temps, el periodista s’enfronta al dilema de mantenir l’ètica en la professió, la qual cosa el podria portar a xocar amb els interessos empresarials del mitjà i posaria en perill el seu lloc de treball.
Castells va afirmar que una pluralitat informativa és el camí que cal seguir, però que avui dia no és això el que passa, ja que els mitjans responen als poders polítics o als econòmics, que al seu torn estan molt vinculats als polítics.
En aquest sentit, va fer referència al que va passar després dels atemptats de l’11-S, quan els mitjans dels Estats Units van seguir una política de desinformació que va servir per ajudar el programa geopolític de George W. Bush per tal d’atacar l’Iraq. «Les guerres es guanyen o es perden als mitjans», va afirmar Castells. L’eix d’aquesta política desinformativa va ser un discurs basat en la por.
Castells va afirmar que aquesta política té un límit, el qual resideix en la pluralitat informativa, la resposta de la societat civil i les xarxes d’informació alternativa (com Internet).
La periodista algeriana Salima Ghezali va parlar de la delicada situació que viuen els mitjans del seu país, en el qual només poden sobreviure si responen als interessos polítics. Respecte d’aquest tema, que també va vincular a la situació dels mitjans de la resta del món, la periodista algeriana va fer «una crida als periodistes a posar fi a l’autocensura» per aconseguir una informació plural.
Problemàtica: Els mitjans de comunicació responen als interessos empresarials o polítics. Els atemptats de l’11-S van accentuar aquesta greu situació.
|
Proposta: Pluralitat informativa. Desenvolupament dels mitjans alternatius. Posar fi a l’autocensura. Despertar la consciència de la societat civil.
|
Postures: Manuel Castells i Salima Ghezali.
|
Conclusions: LEls mitjans de comunicació estan en conflicte constant amb l’ètica, ja que són empreses que cerquen rèdits econòmics i responen a interessos polítics. Els periodistes es troben davant d’un dilema: mantenir l’ètica professional o perdre la feina. La societat civil reclama una informació clara i transparent, i el sorgiment dels mitjans alternatius pot ajudar a posar fi a aquest sistema hegemònic.
|
 |
|