Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Turisme, cultura i tolerància
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Turisme, cultura i tolerància
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

Turisme Cultural vs. Turisme Sol i Platja

Es planteja en primer terme aquesta aparent dicotomia entre els dos tipus de turisme. És un lloc comú parlar del turisme de sol i platja com un model de desenvolupament esgotat i insostenible. Les raons d’aquest esgotament són, entre d’altres:

· Major competència de destinacions més barates que ofereixen el mateix ( Croàcia, Turquia, etc.) · Destrucció del medi ambient: i urbanització excessiva
· Manca d’aigua, que comporta de desertificació i salinització
· Canvis socioculturals que generen la necessitat de productes turístics nous
· Economies locals febles i poc flexibles degut al monocultiu turístic
· Excessiva estacionalitat i caiguda de la despesa mitjana per turista
· Creació de llocs de treball exclusivament de baixa qualificació


El turisme cultural, per contra, es presenta com una alternativa sostenible des del punt de vista social, medi ambiental i econòmic. Cal matisar, però, que el model de turisme cultural no és una alternativa en si mateix al turisme de sol i platja, ja que el turisme cultural és un model que encara està per desenvolupar i la seva estructuració és molt incipient. De fet, el turisme cultural necessita més inversió en capacitació, investigació i comunicació, així com el ferm compromís de tots els nivells d’administracions públiques.

Cal trencar una llança a favor del turisme de sol i platja, el qual no és pot criminalitzar sense més ni més. En molts llocs no existeix encara una alternativa de desenvolupament local viable. Tot i que cal utilitzar eines com la regulació i la planificació per caminar cap a la sostenibilitat del model, la dicotomia plantejada al principi és falsa perquè els dos tipus de turisme són complementaris i, per tant, es poden crear sinèrgies i col·laboracions.



Turisme i Tolerància

El turisme cultural està basat en l’existència d’un patrimoni cultural present en totes les societats. Entenem patrimoni en el seu sentit més ampli, que comprèn els bens immobles arquitectònics, els bens materials mòbils i el patrimoni immaterial composat per les manifestacions de cultura tradicional i popular.

L’altre factor important en el turisme cultural és l’existència d’un diàleg entre les cultures. El diàleg neix d’una ètica intercultural basada en la tolerància de les identitats i no en el xoc de cultures o xoc de civilitzacions, com diu Huntington. L’extrem contrari del turisme cultural ètic és la destrucció del patrimoni cultural de l’enemic per esborrar la seva identitat. Per exemple, la destrucció de la mesquita de Môstar a la guerra de Bòsnia. Aquest exemple extrem mostra com el turisme cultural ètic és una eina de primer ordre per afermar un diàleg entre cultures que permeti fomentar valors de tolerància i pau.

El turisme cultural atrau normalment a persones motivades especialment i que en certa manera ja saben el que van a trobar. Cal tenir en compte, però, que quantitativament és més gran el nombre de visitants motivats ocasionalment que de forma esporàdica fan turisme cultural. És en aquest darrer segment de visitants on el turisme cultural troba la seva major audiència potencial per difondre els valors de tolerància, pau i diàleg intercultural.

Turisme, Cultura i Patrimoni

L’estudi del patrimoni i el turisme cultural han d’anar junts per aconseguir experiències reeixides de desenvolupament local. Per això els plans estratègics de desenvolupament local han de contemplar no només la gestió del patrimoni sinó també la creació de productes turístics culturals.

El turisme cultural s’ha de basar en una gestió territorial del patrimoni material i immaterial. Aquest tipus de turisme precisa un canvi a partir de la cultura objectual, que ha dominat els estudis sobre el patrimoni fins ara. El canvi que proposa aquest nou tipus de turisme ha de desembocar en uns productes turístics en els quals prevalgui el factor territorial enfront de l’aspecte purament objectual. En aquest enfocament territorial els objectes patrimonials estan contextualitzats en el seu entorn.

Els recursos que conformen el context físic i cultural d’un territori són la base del patrimoni. Mitjançant la interpretació adequada, aquests recursos esdevenen un producte patrimonial subjecte d’estudi i també d’explotació turística. De tota manera, un producte turístic no és exactament el mateix que un producte patrimonial. Per convertir un objecte patrimonial en un producte turístic cal establir estructurar un circuit d’itineraris que contextualitzin i presentin el patrimoni de forma assequible i entenedora. L’altre característica del producte turístic enfront del objecte patrimonial és la prestació de serveis al públic visitant. Aquesta prestació de serveis es pot fer des del sector públic o utilitzant alguna mena de col·laboració amb el sector privat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS El repte de la innovació
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 
RS Sessió de cloenda de simposis
 
RS Cerimònia d’obertura Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.