Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

Bernard Comrie ha presentat un macro estudi comparatiu entre diverses llengües sobre les possibilitat d'una gramàtica del llenguatge capaç d'explicar-nos com diferents llengües troben diferents solucions per als mateixos problemes.

Aquest fenomen també es trasllada en l'àmbit d'una mateixa llengua amb el que anomena microàrees de variació dialectal . Posa l'exemple dels diferents usos dels pronoms en els contes populars de Hornai respecte l'anglès. De manera semblant, l'ús dels pronoms al Sokona (Àfrica) és ambigu, mentre que la llengua Sermon evita l'ambigüitat que en resultaria en anglès. D'altres llengües com el Dyrbal són tan descriptives com l'anglès i d'altres, com el japonès, tenen construccions similars com és la reducció / simplificació dels pronoms relatius.

D'aquesta manera, la diversitat lingüística es presenta com a clau per entendre la diversitat humana i en conseqüència imprescindible per a la convivència lingüística .

Nancy Hornberger ha presentat el cas del quetxua que conviu amb l'espanyol en forma de bilingüisme. Per tal que el bilingüisme no sigui nociu per a la llengua minoritària, cal que es mantinguin les pautes culturals i que els parlants s'expressin i participin amb la seva llengua. Introdueix el principi d'ecologia del llenguatge com a metàfora per manifestar la fragilitat que sol patir la llengua minoritària en aquests casos i la importància de mantenir l'entorn lingüístic en equilibri. Cita els casos de política multilingüe als Andes (quetxua), Paraguay (guaraní), Nova Zelanda (maori) que iniciaren la seva recuperació entre les dècades dels 80-90. Explica el cas de Basilia, una nena quetxua que a l'escola no parla quetxua però a casa sí. Aquest desajustament és fruit de la manca d'una presència activa per part del quetxua en relació a la bialfabetització.

Aquesta situació es resol en el moment en què es forma la veu de l'estudiant com a vehicle de bialfabetització. En efecte, es forneix el context d'aprenentatge perquè hi hagi la possibilitat de bilingüisme i capacitat d'expressió, tot assignant poder i valoració als aspectes menystinguts de la llengua minoritària. Per identificar correctament tots els factors que permeten un bilingüisme efectiu i equitatiu cal un model heurístic d'anàlisi d'una llengua.

D'aquesta manera s'aconsegueix que el pla lingüístic sigui alhora el pla d'identitat . Cita al professor Crystal per reiterar que és millor la revitalització d'una llengua que no el manteniment . La revitalització és un procés natural de la pròpia llengua que es basa en l'ús de la llengua en tots els àmbits possibles, per exemple la música pop. Aquesta dinàmica de revitalització l'anomena dialoguisme.

Per finalitzar posa l'exemple de casos de bilingüisme negatiu. El 1992 es comença a ensenyar Guaraní a secundària però els professors no tenien prou nivell en alguna de les dues llengües per motius de recursos i organització. Alhora els pares no tenien consciència d'identitat lingüística i s'oposaren a aquesta iniciativa. Hi ha casos on la llengua s'usa com a instrument d'opressió com als Estats Units d'Amèrica respecte a les minories indígenes. I no tan sols pels indígenes sinó també pels els immigrants xinesos. Explica el cas d'una nena xinesa que amb tres anys no parla a l'escola.

Problemàtica:
Una llengua minoritària no sol ser tractada com a llengua per part de les institucions. Tanmateix soluciona de manera particular els mateixos problemes en que s'enfronta qualsevol llengua en la seva evolució. En els casos que existeix una política lingüística que reconeix més d'una llengua, a la pràctica manquen recursos i aplicació per a les minoritàries. Així doncs, en la majoria de casos, la llengua minoritària perd l'autoestima dels parlants que en fan perillar així la seva supervivència.

Proposta:
Crear un model heurístic d'anàlisi d'una llengua per identificar correctament tots els factors que permeten un bilingüisme efectiu i equitatiu (Nancy Hornberger).

Postures:
Consensuades.

Bones pràctiques:
Formar la veu de l'estudiant com a vehicle de bialfavetització. El cas del quetxua als Andes (Nancy Hornberger). Microàrees de variació dialectal : diferents usos dels pronoms en els contes populars de Hornai respecte l'anglès (Bernard Comrie).

Conclusions:
Cal aprendre dels mecanismes naturals de revitalització de les llengües per afrontar de manera més efectiva el problema de les minories. Calen estudis exhaustius sobre el context lingüístic de cada llengua en perill, ja que cada cas és pràcticament únic i particular. Cal motivar un context favorable al dialoguisme per part de les institucions.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Models de política i planificació lingüístiques
 
RS Balanç de la investigació sociolingüística actual
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
IF Distància entre polítiques lingüístiques i realitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.