Resum sessió Reduint l’impacte de les catàstrofes naturals. El paper dels comunicadors del temps
Diàleg de referencia: Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació

Gerhard Gerz (Munich Reinsurance Company): Anàlisi de les conseqüències humanes, ambientals i econòmiques de les catàstrofes climàtiques i elaboració d’informes sobre el futur. Gerz va aportar diverses dades, entre les quals, que «des de 1980 fins al 2003 s’han produït 13.700 desastres climatològics amb un saldo de 784.000 víctimes». Aquests canvis mediambientals, més la urbanització exagerada en llocs de risc, van augmentar el potencial de pèrdues. Pel que fa a l’actitud dels polítics, «es necessiten no un, sinó dos i fins i tot tres desastres a l’any perquè els polítics comencin a prendre consciència dels problemes i canviïn el seu comportament».

Reid Basher (Conseller d’ISDR): es va referir a les catàstrofes produïdes pels canvis meteorològics, especialment en els països en vies de desenvolupament. Va definir el concepte de catàstrofe amb la circumstància que «una comunitat humana és vulnerable als fenòmens climàtics que li vénen a sobre. Això passa amb major freqüència en els països en vies de desenvolupament». A més, va ressaltar el paper dels comunicadors, que «han de tenir ben clara la informació per comunicar de manera simple i perquè la gent pugui saber com actuar». També va exigir un compromís més gran dels governs per dur a terme accions concretes que serveixin per reduir riscos.

Kevin O’Loughlin (Bushfire Research Center, Austràlia): Va destacar la importància en la comunicació de la informació meteorològica. «S’ha de comunicar de manera clara i no només en qüestions climatològiques, sinó cada dia». La seva ponència es va basar en els incendis produïts a Austràlia l’any 2002 i en la imperiosa necessitat que existeixi una perfecta coordinació entre els serveis de meteorologia, els comunicadors i el públic.

José Rubiera (Servei Meteorològic de Cuba): Va destacar l’important paper dels comunicadors perquè el públic sàpiga com actuar en qüestions climàtiques extremes com els huracans. Com a exemple, va il·lustrar el treball dut a terme a Cuba quan va passar l’huracà Mitch, de categoria quatre, que va causar danys materials però poques víctimes (sis). És fonamental l’educació meteorològica del públic i la coordinació entre serveis de meteorologia, comunicadors i receptors.

Paper important dels mitjans de comunicació amb avisos, informacions, publicitat i reportatges. Treballar el missatge d’incertesa.

Harry Otten (Meteo Consult, Holanda): Imperiosa necessitat de coordinació entre els serveis públics i privats per a l’emissió d’una predicció clara. Va criticar l’interès comercial en els serveis públics de meteorologia com una trava perquè existeixi una cooperació amb els serveis privats. També va posar èmfasi en la quantitat de serveis públics que hi ha a Europa.

John Zillman (expresident de la WMO): Concepte de bé públic en els serveis nacionals de meteorologia, amb l’objectiu de reduir l’impacte dels desastres climatològics. Va destacar la necessitat d’una bona inversió en infraestructura per millorar la qualitat i va defensar la teoria que una entitat pública pugui fer prestacions comercials a determinats clients.