Resum sessió Estratègies per protegir la infància de la guerra
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

En aquesta sessió es van poder escoltar algunes de les situacions més esgarrifoses i crues del Diàleg, atès que eren nens i nenes de totes les edats les víctimes i protagonistes.

Rachel Brett, representant associada de l’ONU a Ginebra, va fer una anàlisi esquemàtica del problema que suposa en diversos conflictes bèl·lics actuals en el continent africà el reclutament de menors com a soldats, esclaves sexuals i auxiliars explotats en general per diverses faccions armades en lluita. Aquesta experta va fer notar també que alguns d’ells s’allistaven “per escapar de la pobresa o d’una situació d’abusos ja existents a la llar familiar”, si bé la majoria eren com el cas d’un nen de Sierra Leone “que afirmava convençut que ell havia estat voluntari, perquè a un amic seu, que no ho havia volgut, li van disparar al cap”.

El nigerià George Myakora, de l’austríaca SOS Kinderdorf, va explicar la dramàtica situació dels camps de refugiats d’Uganda, país en el qual la seva ONG ha construït llogarets d’acollida per a menors, però d’on en són igualment segrestats tant bon punt tornen als seus indrets d’origen, pels rebels que estan en guerra contra el Govern des de fa més d’una dècada, sense que el suport dels Estats Units dintre de la seva estratègia global contra el terrorisme “hagi servit de res”.

Marta Santos Pais, directora de Planificació d’UNICEF, que va es va mostrar a favor d’un procés de reconciliació nacional com el que es va dur a terme a Sud-àfrica i en el qual els nens haurien de tenir una part activa en la redacció del pla d’acció per al futur.

Per la seva part, Lenhart Falk de l’ONG Save the Children Alliance, va centrar la seva intervenció també en aquest conflicte i va advocar també per donar un protagonisme més gran als nens en el procés de pau per a la regió, ja que “per la meva experiència com a psicòleg, sé que això serviria perquè nens que han fet de tot –soldats, conductors, botxins, estrategs, infermers...–, recuperessin l’autoestima i poguessin integrar-se de nou en la societat”.

“A més, ells han estat amb els guerrillers i saben com pensen. Algunes de les nenes em van explicar que es van haver de ficar al llit amb els comandants rebels i que estaven disposades a col·laborar perquè els seus fills no haguessin de passar pel mateix.”