|
Alessandro Stillo, de l'Associació Internacional per a la Biennal de Joves Artistes d'Europa i la Mediterrània i del Fòrum Europeu per a les Arts i l'Herència (Itàlia), descriu la seva experiència glocal de treball comunitari en dues xarxes euromediterrànies i exposa que tota xarxa requereix, per ordre d'importància, «el respecte de les institucions que decideixen les polítiques culturals, locals on actuar, infraestructura tecnològica i, en darrer terme, diners». Per a Stillo, l'objectiu d'una xarxa és la comunicació i la creació de consens d'una manera democràtica, com també la proposta de millora de les polítiques culturals.
Stillo explica que el mercat de l'art no és gaire gran i proposa que els joves artistes haurien de conrear altres aspectes menys creatius i més tècnics per aconseguir inserir-se al mercat laboral.
Risto Ruohonen, ministre de Cultura de Finlàndia i president de la Federació Internacional de Consells d'Arts i Agències Culturals (IFACCA), destaca que molts països no donen gaire suport als artistes forasters i afirma que «la frontera és un punt d'unió, no un extrem». Ruohonen descriu IFACCA com «una xarxa dinàmica on compartir coneixement per enriquir la diversitat artisticocultural» i afegeix que compartir la informació és més important que tenir diners. El ministre reivindica «més transparència governamental sobre indicadors culturals; viabilitat financera per a les organitzacions artístiques; donar poder a la societat civil; millores en la gestió de les arts; i la necessitat de fomentar l'educació artística en els joves».
Bones pràctiques: EFAH (Fòrum Europeu per a les Arts i l'Herència): xarxa de xarxes BIENNAL (Associació Internacional per a la Biennal de Joves Artistes d'Europa i la Mediterrània): xarxa d'institucions IFACCA (Federació Internacional de Consells d'Arts i Agències Culturals): xarxa d'entitats governamentals.
|
 |
|