Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Sostenibilitat urbana
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Sostenibilitat urbana
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

És necessari trencar la dicotomia entre desenvolupament i sostenibilitat.



És a les ciutats on més desenvolupament econòmic es produeix. Però, sense respecte al medi ambient i a la identitat cultural de cada zona, aquest desenvolupament no és sostenible, és a dir, no resulta viable a llarg termini. Per això la gestió municipal ha de fer compatibles el bon funcionament econòmic de la ciutat i la preservació del seu patrimoni intangible i natural.


Durant els últims anys moltes ciutats s'han vist afectades per processos d'aristocratització o aburgesament ¿en anglès, gentrification. Es tracta d'un fenomen pel qual els habitants històrics d'una ciutat o centre històric són substituïts per d'altres de més poder adquisitiu. Les causes de l'aburgesament acostumen a ser l'embelliment o revalorització econòmica de zones degut a grans esdeveniments en els quals sovint es deixa de banda la perspectiva social, històrica i cultural. Per evitar aquest procés, cal que la planificació urbanística es faci des d'un enfocament integral que inclogui qüestions com l'habitatge, el medi ambient, la seguretat, el transport o el comerç.


A banda, avui dia les ciutats són cruïlles de cultures molt diverses que interactuen entre elles. Hem de saber aprofitar aquesta possibilitat d'interacció per a crear riquesa cultural i garantir el respecte a la diversitat.

La sostenibilitat urbana també ens remet a la tendència de creixement desmesurat de les grans metròpolis. Aquesta concentració de població urbana no afavoreix el paper de la ciutat com a creadora de riquesa integrada, sinó que promou les bosses de població pobres i socialment excloses.

Problemàtica:
La sostenibilitat urbana és multidimensional. D’una banda, les ciutats creixen sense mesura i es tornen en acumulacions de persones que sovint no troben cap altra opció que malviure-hi. D’altra banda, el patrimoni intangible i natural de les ciutats es veu cada vegada més amenaçat per la globalització i per la recerca de productivitat econòmica a qualsevol preu.

Proposta:
Cal crear una nova ètica de la ciutat a favor de les persones, és a dir, humanitzar les ciutats i fer-les acollidores de valors i creativitat (Chiabong Hahm). És imprescindible tenir un coneixement local profund abans de fer qualsevol intervenció urbanística. Així, és fonamental la territorialització —o adaptació a un territori— de tota política de ciutats. Cal que la planificació urbana es basi en la creació de riquesa sostenible a través de la revalorització del patrimoni històric, cultural i natural d’una ciutat (Alfonso Vergara). La proposta de l’arquitecte lleidatà Josep Mª Llop Torné és impulsar el desenvolupament d’assentaments mitjans i petits i evitar, d’aquesta manera, la concentració en grans metròpolis insostenibles. Hem d’entendre que els residents són els autèntics actius que cal incloure en els processos de revitalització urbana, perquè són precisament ells qui fan que una ciutat sigui viva (Yves Cabannes). Cal protegir la identitat del territori i efectuar un control sobre els agents immobiliaris per fer que s’adaptin a la realitat sociocultural de cada zona. Perquè això sigui possible, les ciutats necessiten més capacitats o competències (Jordi Borja). Hem de saber valorar i potenciar els elements patrimonials de cada ciutat. Els habitants d’una ciutat s’han d’involucrar en les polítiques urbanístiques com a vertaders agents de protecció i millora del seu patrimoni. Per tant, el suport de la població és essencial perquè els projectes de revitalització urbana resultin reeixits.

Postures:
Hahm, director de la divisió de ciències socials, recerca i política de la UNESCO. Alfonso Vergara, president d’IsoCaRP i de la Fundació Metrópoli. Yves Cabannes, subdirector del Centre per a estudis sobre desenvolupament urbà. Klaus Töpfer, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA). Jordi Borja, geògraf urbanista, assessor del Projecte Educatiu de la ciutat de Barcelona. Josep Mª Llop i Torné, representant de la Unió internacional d’arquitectes. Kemer B. Norkin, cap del departament analític de l’ajuntament de Moscou. Bola Tinubu, alcalde de Lagos.

Bones pràctiques:
Ciutats com Pequín, Seül, Moscou, Quito, Màlaga o Barcelona il·lustren processos de reconstrucció i revitalització de centres històrics. Treballar en xarxes de ciutats com Ciutats i governs locals units (UCLG), a escala regional i també internacional, pot ajudar a trobar solucions a aquests problemes comuns. El ministeri de les ciutats, del Brasil, és un bon exemple d’òrgan de govern encarregat de promoure aquesta interrelació.

Conclusions:
Cal repensar la cultura urbanística per assegurar que les ciutats siguin pròsperes i alhora es potenciï el seu tarannà i patrimoni històric. Així doncs, hem de ser capaços de governar el desenvolupament urbà per afavorir l’activitat econòmica de la ciutat, tot assegurant la qualitat de vida dels que hi viuen.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Sostenibilitat urbana
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Bona pràctica espanyola / Bilbao / Fòrum de Barcelona
 
AS Turisme responsable i dinamitzador