Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Gestió de la diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Gestió de la diversitat cultural
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

El concepte de diversitat cultural, que necessàriament es va modificant amb el temps, apareix vinculat a les idees d’educació, identitat, desenvolupament i democràcia (entesa com a seguretat i tolerància); conceptes, d’altra banda, que han estat titllats d’obsolets tal com els entén la UNESCO.

En aquest context, la UNESCO, en sistematitzar el rol dels mitjans de comunicació en el seu plantejament, tendeix a promoure l’adopció de polítiques públiques encaminades a fomentar el pluralisme en els mitjans, a protegir els drets d’autor i la difusió de les produccions autòctones en l’àmbit de les indústries culturals i, finalment, a lluitar contra la bretxa digital mitjançant la transferència de tecnologia.

Cal destacar que la UNESCO ha obert, en el seu si, el procés d’elaboració d’una convenció sobre la diversitat cultural. El 2005 està previst de lliurar l’avantprojecte. El principal problema d’aquesta convenció rau a definir el marge dels diferents països per aprovar polítiques pròpies en relació amb la diversitat cultural. Hi hem d’afegir la incertesa que planteja la reincorporació dels Estats Units a la UNESCO i el paper que hi jugarà.

Si la lluita contra la bretxa digital és un dels objectius de la UNESCO, mitjançant l’experiència de la implantació del programa e-México es comprova la dificultat d’acostar les noves tecnologies a determinats grups, malgrat realitzar una potent transferència tecnològica. El programa e-México es presenta en la presa de possessió del president Vicente Fox com una eina per abatre la bretxa digital i situar Mèxic entre els països més desenvolupats. Es van crear els anomenats centres comunicacionals socials, des d’on es podia accedir a Internet sota la supervisió de tècnics que formaven les persones interessades. Tal com assenyala Delia María Crovi, el programa no va funcionar com s’esperava. L’accés a Internet no era una necessitat per a les persones a qui anava dirigit el programa i, per tant, no va despertar un interès especial. Això es tradueix en una desvinculació real entre els usuaris finals i els creadors del programa, que no van tenir en compte les identitats específiques dels primers.

D’altra banda, Xosé Pereira assegura que Internet i, d’una manera especial, les comunitats virtuals són un potent motor per mantenir les identitats de cultures perifèriques. En concret, la comunitat culturagalega.org és una eina que facilita a les noves generacions l’accés a la cultura de Galícia. Pereira assenyala les diferents estratègies per aconseguir la divulgació de les cultures perifèriques mitjançant Internet. En primer lloc, cal crear eines que connectin els productors de cultura amb la divulgació. Internet també permet crear textos amb més profunditat. L’hipertext es presta a ampliar i contrastar informacions.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Acció per la pau
 
IF Macdonalització del paquet turístic
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Pobles indígenes: qui som i què farem?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.