Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació > La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
Diàleg de referencia: Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació

És necessària una major regulació i control social que faci possible la convivència entre eficàcia econòmica i servei públic en el sector de la comunicació.

L’ús actual de les infraestructures de xarxa i de distribució de continguts audiovisuals no garanteix els drets universals i constitucionals pel que fa a la comunicació i la informació.

Per tornar a disposar d’un millor servei públic es reclama des de diverses instàncies, a vegades amb urgència, més regulació en el sector i que hi hagi més controls socials per compensar els processos de liberalització i desregulació viscuts durant les últimes dues dècades.

La demanda de regulació es planteja tant en l’àmbit intern dels estats com a escala internacional, i inclou tant l’espai de la gestió pública com el de la privada. Aquesta demanda de regulació i control social s’articula bàsicament a partir de la demanda de més presència i independència política dels consells audiovisuals de regulació dels diferents països.

Problemàtica:
El dret a la comunicació i a la informació estan reconeguts com a drets universals i, per tant, cal que es protegeixin. Els mitjans de comunicació social, especialment els mitjans audiovisuals com ara la televisió, estan obligats pel gran poder d’influència en la conformació de valors i de cultura a exercir una funció de servei públic. En aquest sentit, entre altres demandes, de la comunicació audiovisual es reclama millor qualitat i diversitat de continguts, la possibilitat que hi puguin accedir les persones amb discapacitats físiques, la promoció de valors democràtics i de respecte a les minories socials o la promoció de la pluralitat cultural. Això no obstant, la subordinació de la producció audiovisual a consideracions mercantilistes, en què preval la rendibilitat econòmica en primer lloc i gairebé de manera exclusiva, ha fet que actualment hi hagi una distància creixent entre l’acompliment d’aquesta funció pública i els continguts que realment es produeixen i s’emeten des de la indústria audiovisual.

Proposta:
Més competències i independència política per a les entitats reguladores dels diferents països. Creació a Barcelona d’una plataforma mundial de reguladores del sector audiovisual per fomentar la cooperació i l’intercanvi d’experiències i opinions, així com perquè les diferentes entitats reguladores del món actuïn de manera conjunta. Assumpció de funcions públiques per part de la televisió de titularitat pública com a exemple d’actuació per a les emissores privades. Ús per part dels mitjans audiovisuals d’instruments, com ara la subtitulació o l’audiodescripció, per permetre que les persones amb discapacitats físiques tinguin accés als continguts. Incloure persones amb aquesta mena de discapacitats a les plantilles dels mitjans de comunicació. Incloure en els currículums educatius programes que ajudin a formar audiències crítiques amb el tipus de continguts que els ofereixen.

Postures:
La regulació de continguts i/o distribució és igual que la censura? Com desvincular un major intervencionisme de la independència política? Qui és responsable dels continguts que es produeixen i s’emeten? Les audiències no exerceixen la seva llibertat amb el poder d’elecció sobre el que veuen i consumeixen quan compren una entrada de cinema, lloguen un DVD o utilizen el comandament a distància? És possible el servei públic des d’una gestió privada dins del camp de l’audiovisual?

Bones pràctiques:
El Consell de l’Audivisual de Catalunya (CAC) porta a terme un control públic dels mitjans audiovisuals a Catalunya i vetlla pel compliment de la normativa vigent en matèria de continguts tant de programació com de publicitat. A més, el CAC té com a objetiu vetllar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual català. Fundat l’any 2000, el CAC ha estat proposat com a model per constituir un Consell Audiovisual d’àmbit estatal. La European Platform of Regulatory Authorities (EPRA) és una plataforma per intercanviar punts de vista entre diferents autoritats reguladores de l’audiovisual europees. L’EPRA neix com a instrument de col·laboració entre les entitats europees dedicades a la regulació. Actualment, un total de 48 autoritats reguladores de 38 països integren l’EPRA.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
AS Informació. Poder i ètica en el segle XXI
 
RS Mitjans de comunicació, conflicte i construcció de la pau
 
IF Informació contra espectacle informatiu.