|
Per fer front a la tendència del sector turístic d’homogeneïtzar culturalment les destinacions turístiques urbanes, i tenint en compte el patrimoni intel·lectual que han acumulat al llarg del temps, es proposa que les ciutats potenciïn la seva identitat –única i diferenciada– a partir del seu passat i el seu present.
El turisme tendeix a provocar una creixent uniformitat de les destinacions on es desenvolupa amb l’objectiu que l’experiència turística sigui el més propera possible per als turistes.
Com a conseqüència, d'una banda, les destinacions turístiques s'homogeneïtzen i perden la seva riquesa, minimitzant els seus propis trets culturals. D'altra banda, la experiència turística mateixa queda molt empobrida, ja que els visitants acaben desplaçant-se a un indret que s'ha transformat per a què sigui el més semblant possible al propi entorn cultural i comercial del país d'origen.
Davant aquestes pràctiques de macdonaldització del producte turístic exemplificades perfectament en els paquets turístics all included, es reclama un èmfasi sobre els patrimonis intangibles –socials, culturals y naturals– de les poblacions i fer d'aquests patrimonis objecte d'atenció turística.
Problemàtica:
Sovint aquest fet implica la substitució, fins i tot la desaparició, dels trets culturals autòctons per altres d’universals, fàcilment identificables per tothom.
|
Proposta:
Desenvolupar el concepte “ciutats creatives” a ciutats que no són capitals, que es caracteritzen per tenir una vocació tradicional definida pel seu passat i el seu present. Aquesta vocació tradicional i actual pot ser de molts tipus: literària, cinematogràfica, gastronòmica, musical, etc., i es converteix en el tret distintiu de la ciutat.
|
Bones pràctiques:
La UNESCO acompanya les ciutats en la cerca d’aquest tret diferencial, les ajuda a identificar-lo i també facilita la creació de sinèrgies.
|
 |
|
Envia a un amic
Imprimeix
AS Turisme responsable i dinamitzador
RS Cerimònia d’obertura Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible