Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Fòrum Urbà Mundial
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Fòrum Urbà Mundial
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Es calcula que actualment més de la meitat de la població mundial viu als centres urbans i que, a mig termini, aquesta xifra augmentarà fins a les tres quartes parts. El Fòrum Urbà Mundial es va crear per tal d’analitzar i respondre les oportunitats i els reptes associats a aquest procés de creixement urbà, estimulat pel fenomen de la globalització, al segle XXI. Un procés que es caracteritza per la seva complexitat i implica qüestions tan rellevants com el paper de les ciutats com a cruïlla de cultures, com a espais d’inclusió o exclusió i, en definitiva, com a marc de construcció de societats obertes i plurals.

Organitzat per UN-HABITAT, l’Agència de les Nacions Unides per l’Habitatge dirigida per la tanzana Ana Tibaijuka, el segon Fòrum Urbà Mundial, celebrat del 13 al 17 de setembre, es va organitzar al voltant de tres grans tipus de sessions: diàlegs temàtics, diàlegs entre partners i diàlegs paral·lels o esdeveniments de xarxa. Pel que fa a la composició del panel, aquest estava format, majoritàriament, per funcionaris de les Nacions Unides, representants dels diferents nivells de l’administració pública internacional —governs locals, regionals, comunitaris— i per representants del sector privat.

A més, el Fòrum Urbà Mundial també va comptar amb una sessió en la qual, sota el títol “Sessió Barcelona”, es van presentar les conclusions de tots els Diàlegs celebrats durant el Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004, inclosos dins el bloc “La ciutat, entorn de convivència”.

Diàlegs temàtics

En les sessions d’aquest bloc, totes elles d’una durada mínima de mig dia, es va debatre sobre els següents aspectes: pobresa urbana, recursos urbans, sostenibilitat urbana, serveis urbans, desastres urbans i reconstrucció.

- Pobresa urbana

La sessió, que va ocupar un dia sencer del Diàleg, va servir perquè els nombrosos ponents que hi van prendre part discutissin sobre la situació dels suburbis urbans –en anglès coneguts com slums–, presents a la majoria de grans ciutats dels països en desenvolupament. Així doncs, els panelistes van anar presentant propostes, bones pràctiques i reflexions, amb l’objectiu d’eradicar els slums o bé millorar-ne les condicions. En aquest sentit, els ponents van coincidir a destacar la importància de recollir i difondre dades fiables –nombre, distribució geogràfica, condicions de vida, etc.– sobre els slums, donat que aquesta informació ajuda a mostrar la “pobresa urbana” en marcs com diàlegs nacionals i internacionals sobre desenvolupament. Tot i reconèixer les millores assolides en les condicions de vida dels habitants dels slums en els darrers anys, hi va haver consens sobre el fet que encara queda molt camí per recórrer. Igualment, es considera que qualsevol esforç per millorar les condicions dels slums ha de cercar solucions a escala local, i donar, en tot cas, un paper protagonista als habitants dels assentaments. S’ha d’evitar, doncs, que cap projecte o acció de millora tingui els habitants com a simples beneficiaris passius. En la mateixa línia i fruit de les múltiples experiències que es van presentar, els ponents també advoquen per deixar de banda els projectes pilot i les bones pràctiques per centrar-se en les bones polítiques. Pel que fa a les polítiques de rehabilitació dels habitatges, la seva prioritat ha de ser que els inquilins es quedin en el seu habitatge d’origen, i deixin el trasllat com a última opció. Finalment, els ponents van reclamar a la comunitat internacional que no comptabilitzi com a part del deute dels països en desenvolupament totes aquelles inversions que persegueixin el compliment dels Objectius del Mil·leni.

- Recursos urbans

Els principals temes que van centrar aquest Diàleg van ser, per una banda, l’assequibilitat, la mitigació de riscos i el sistema de finançament d’hipoteques per a la pobresa urbana i, per l’altra, el desenvolupament d’estratègies de partenariat entre el sector públic i el sector privat que tinguin les persones com a principal recurs. Una part de la sessió va estar dedicada a demostrar que els pobres urbans tenen una bona història a l’hora de sol·licitar i retornar crèdits a entitats de microfinançament. Per tant, els sistemes de banca al detall i de finançament d’habitatge han de tenir en compte aquest fet i desenvolupar productes adaptats a aquest tipus de client. Tot i això, els ponents van admetre l’existència de riscos a l’hora de finançar els pobres. El que cal, segons els experts, és desenvolupar un mecanisme de crèdit en el qual totes les parts comparteixin els riscos i, d’aquesta manera, redueixin el cost del préstec per al finançament de l’habitatge. En aquest sentit, molts dels ponents consideren que els sectors financers dels països en desenvolupament disposen de suficient liquiditat, que els permetria desenvolupar solucions innovadores i creatives per utilitzar els recursos per a la pobresa urbana. El principal impediment perquè iniciatives com aquesta es duguin a terme és, segons la majoria dels ponents, la manca de compromís polític a escala nacional per garantir la propietat, el subministrament d’infrastructures adequades per part dels governs municipals i els mecanismes de garantia de crèdit i risc compartit per tal que els interessos dels préstecs no suposin una barrera per als pobres. De la sessió també se'n va despendre que les persones pobres són igualment un recurs important per millorar els suburbis i s’han de convertir en un partner fonamental en qualsevol projecte de millora dels seus barris.

- Sostenibilitat urbana

El principal tema sobre el que es va debatre va ser com la cultura del partenariat pot ajudar perquè el desenvolupament sostenible urbà es converteixi en una realitat significativa i també com aquest pot contribuir a desenvolupar una visió assolible mitjançant més recursos i accions, així com una millor implementació i impacte. També es va discutir sobre la urbanització sostenible com a procés que implica reptes i respostes, que pot millorar la governança urbana. Així doncs, van ser nombrosos els ponents que van destacar que, sovint, el problema de la sostenibilitat urbana rau a centrar-se massa en el medi ambient i no tant en els aspectes més polítics i socials. Per tot això, els ponents van coincidir a destacar una iniciativa com l’Agenda Local 21, ja que es pot convertir en un mecanisme per incrementar els partenariats en tots els àmbits. Tot i això, també van assenyalar que la tasca de desenvolupar partenariats requereix habilitats, comprensió i una actitud cooperant en tots els sectors. Pel que fa als aspectes de la sostenibilitat urbana més relacionats amb el medi ambient, els entesos creuen que, dins la ciutat, els ecopressupostos poden suposar un instrument vital perquè les autoritats locals puguin gestionar el medi ambient com a recurs per al desenvolupament sostenible de forma transparent. En aquesta línia, es va destacar el fet que els alcaldes haurien de participar en els processos d’elaboració de pressupostos a escala estatal. Finalment, tenint en compte que tot intent de limitar el creixement de les anomenades megaciutats fracassarà, el repte rau a gestionar les ciutats d’acord amb els interessos dels seus habitants i de la Terra en general.

- Serveis urbans

L’objectiu d’aquesta sessió era debatre sobre la participació i el paper del sector privat a l’hora de subministrar aigua potable i sanejament als pobres de les ciutats. Concretament, es va discutir sobre com el sector privat podia ser més sensible a les necessitats dels pobres. D’acord amb tot això, els ponents van reconèixer que la participació del sector privat en el sector de l’aigua potable i de sanejament ha passat, en els darrers anys, de la privatització total a una varietat més flexible de partenariats entre el sector públic i el sector privat. No obstant això, els experts van assenyalar que, al contrari del que habitualment es pensa quan es parla de sector privat, aquest no sempre fa referència a companyies multinacionals, sinó que també inclou petites empreses locals, subministradors de petita escala i organitzacions de la mateixa comunitat. Amb tot, els especialistes, tant del sector públic com del privat, van coincidir a destacar que la participació del sector privat només pot ser eficaç si en el context on desenvolupa la seva activitat hi ha un marc de governança favorable als pobres. Finalment, diverses ponències de la sessió van donar testimoni de la importància d’aspectes com la transparència, l’accés a informació, la llibertat d’escollir, la confiança i la democràcia a l’hora de conformar un marc de governança que faciliti que les necessitats dels pobres en matèria d’aigua potable i de sanejament estiguin cobertes.

- Desatres urbans i reconstrucció

El punt de partida de la sessió era l’anàlisi dels orígens dels conflictes i dels desastres naturals actuals, tenint en compte que, cada vegada més, els orígens d’aquests fenòmens són més canviants. Aquest fet implica incorporar una nova visió de les solucions tradicionals a l’hora de subministrar assistència. Es va destacar la necessitat de descentralitzar la responsabilitat de prevenir i proveir ajuda en cas de desastre natural o conflicte. Aquest fet és considerat essencial per assegurar una reducció dels riscs i una vulnerabilitat sostenible, equilibrada i adient. Pels experts, la construcció d’una cultura de la prevenció implica l’adopció d’un punt de vista multidimensional que comprengui en el procés tots els sectors i agents implicats, tant a escala local com a escala estatal. Altres aspectes que contribueixen a una seguretat ciutadana sostenible són la recollida d’informació fiable de la ciutat, traslladar el debat de la reducció dels desastres en àrees més desfavorides dins la xarxa d’autoritats locals i, per últim, coordinar un fons ciutadà d’ajuda juntament amb el govern local i la societat civil. En tots els casos, els experts consideren imprescindible entendre que qualsevol crisi, particularment si es tracta d’un conflicte armat, provoca desplaçaments i que calen estratègies sostenibles –desenvolupades a partir dels drets a refugi, pertinença i protecció dels més vulnerables– per donar resposta immediata.

Diàlegs entre partners

Les sessions d’aquest bloc, totes elles d’una durada mínima de mig dia, van estar dedicades a analitzar les cultures urbanes, les realitats urbanes, la governança urbana i el renaixement urbà.

- Cultures urbanes

La cultura indica, segons la definició d’UN-HABITAT, la capacitat d’una societat per sobreviure i adaptar-se al canvi. D’acord amb aquesta definició, dins les ciutats, la cultura representa les idees, les pràctiques, els llocs i els símbols del que s’anomena economia simbòlica. En aquest sentit, la cultura s’utilitza cada vegada més per donar forma a les estratègies de desenvolupament urbà per fer front, per una banda, al fenomen uniformitzant que suposa la globalització i, per l’altra, a les tensions locals. Així doncs, segons els experts, els valors i l’ètica són determinants fonamentals de la cultura i, com a tals, haurien de ser inclosos en qualsevol debat sobre globalització i cultura urbana. Igualment, la cultura s’hauria de contemplar com a camp d’acció i com a activitat proactiva en la qual els valors i l’ètica es transformen en acció dins les ciutats. En cap cas, van assenyalar els ponents, s’han de posar límits a la diversitat de les ciutats: alhora que se subratllen els factors que uneixen culturalment els habitants d’una ciutat, la governança urbana ha de reconèixer la diversitat en totes les seves expressions. En aquesta línia, els panelistes són de l’opinió que la participació en la governança local és un reflex de la diversitat a les ciutats i, per tant, hauria de ser utilitzada al màxim possible com a forma d’augmentar la urbanització. Continuant amb la diversitat, es considera que si la planificació urbana s’adreça a la diversitat urbana a les ciutats, els professionals que la duen a terme haurien de ser més inclusius i multidisciplinaris. De la mateixa manera, van assenyalar la majoria de ponents, mentre hi ha el risc que la cultura s’estanqui dins les ciutats, s’ha de reconèixer que la cultura té un valor econòmic i aquest valor és important a l’hora de construir ciutats. Pel que fa a la relació entre cultura i política, es considera que totes dues estan connectades i són inseparables. Així, donat que la cultura implica emocions de pertinença i història, no s’ha d’intentar en cap cas despolititzar-la.

- Realitats urbanes

El Diàleg estava organitzat amb l’objectiu de compartir l’experiència d’implementar sis projectes diferents, tots ells caracteritzats pel seu destacat compromís amb la justícia social i una millor governança. Dels sis casos –Marroc, Brasil, Xina, Sud-àfrica, Filipines i Espanya–, se'n desprèn que són instruments necessaris de planificació innovadors i metodologies basades en la participació de tots els actors involucrats per gestionar els reptes del creixement urbà. Amb tot, els ponents van destacar la importància que, d’una banda, els instruments i les metodologies vagin sempre acompanyades de formulacions participatives i de la implementació de polítiques concretes i, de l’altra, de sistemes de seguiment i d’anàlisi continuats. Igualment, totes les responsabilitats institucionals i els vincles entre agents han d’estar ben definits. Finalment, abans d’arribar a la fase d’implementació, és necessari haver format les persones involucrades en el procés, així com haver desenvolupat eines d’implementació i sotmetre-les a una revisió continuada per tal de copsar en tot moment les realitats canviants.

- Governança urbana

La sessió de governança urbana va fer de la inclusió social el tema principal. Es va parlar sobre els seus aspectes positius i negatius, els àmbits d’actuació i els límits i, finalment, sobre com la inclusió pot contribuir a la governança local. Segons els ponents, hi ha el perill que la paraula inclusió sigui sovint utilitzada com un concepte sense contingut per part dels polítics per tal d’aconseguir els seus propis objectius. En aquest sentit, els conferenciants van assenyalar que la inclusió no ha d’implicar en cap cas l’abdicació de responsabilitats per part de les estructures formals de governança. Amb tot, els experts van assenyalar que l’aspecte més important és aconseguir que les comunitats més desfavorides participin en processos de presa de decisió, i van coincidir a afirmar que aquesta hauria de ser la prioritat de tots els nivells de l’Administració pública, de les organitzacions de la societat civil i de la comunitat de donants. Els experts van concloure afirmant que la transparència dels processos de presa de decisió és un factor clau per fomentar la inclusió.

- Renaixement urbà

La sessió es va estructurar a partir del vincle directe que hi ha entre el renaixement urbà, entès com un procés de millora de la qualitat de vida als municipis i ciutats, i la promoció de la descentralització com una forma d’aconseguir aquests objectius en el context de la globalització. A partir d’aquí, es va afirmar que tota descentralització efectiva té el potencial d’ajudar els països i involucrar les comunitats, incloent la pobresa urbana, cap a un desenvolupament sostenible en l’establiment d’una societat justa. Es va fer una crida als nivells intermedis de l’Administració pública (comunitats autònomes, regions, comtats, departaments, províncies) per tal que examinin i valorin la possibilitat de donar suport a les ciutats utilitzant fons procedents d’institucions internacionals com a complement als fons destinats dels pressupostos estatals. De la mateixa manera, es va posar èmfasi en les necessitats i prioritats dels ciutadans locals en detriment de reactivar les ciutats i les autoritats locals. D’acord a aquesta prioritat, els ponents van indicar que el procés de reforçar les autoritats locals també hauria de tenir en compte les necessitats del dia a dia dels ciutadans.

Diàlegs paral·lels / Esdeveniments de xarxa

Englobats dins de sis grans temàtiques (la gestió de la ciutat, finances, habitatge i infrastructures, la sostenibilitat, la inclusivitat de riscos), els gairebé noranta Diàlegs paral·lels tenien com a objectiu complementar les sessions principals del Fòrum Urbà Mundial –diàlegs temàtics i diàlegs entre partners– i donar a conèixer i contrastar experiències, projectes i bones pràctiques. D’entre la totalitat de sessions, en van destacar les següents:

- Partenariats públic-privat (PPP)

La Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides va presentar els seus resultats sobre el paper dels PPP en la regeneració urbana. Aquests actuen com una tècnica de base financera que posa en comú els millors aspectes del sector públic i els del sector privat. D’aquesta manera han contribuït a la renovació de ciutats, millorant-ne l’accés dels ciutadans als serveis i generant oportunitats de feina.

- Xarxes globals per al desenvolupament de capacitats dels governs locals

Els ponents d’aquesta sessió, tots ells procedents de governs locals, van coincidir a assenyalar que les xarxes són una valuosa forma de desenvolupar relacions entre professionals, ja que els permet obtenir valor diferenciat per a les seves comunitats. En qualsevol cas, per tal que un funcionament en xarxa tingui èxit s’han de complir els requeriments següents: els objectius de la xarxa han de ser clars, els membres han d’estar compromesos i involucrats i, per últim, les xarxes han d’evitar la temptació de voler “fer-ho tot”.

- Espai urbà i polítiques de seguretat

Els investigadors van destinar aquest Diàleg a analitzar els vincles entre espai urbà i seguretat urbana, per la qual cosa van intercanviar i discutir sobre bones pràctiques i van presentar metodologies de recerca. A partir dels diferents estudis presentats, que examinaven l’impacte del crim en àrees urbanes, els participants van concloure el Diàleg recalcant la importància de facilitar i compartir els resultats dels seus treballs per tal que els polítics puguin elaborar les estratègies més adients.

- Defensa civil o cívica: el paper dels governs locals i nacionals en la construcció de la pau

La sessió va servir perquè representants de zones que han passat i passen per conflictes armats –Filipines, l’Iraq i Palestina– discutissin sobre el paper de les autoritats locals en aquestes situacions. Tots ells van assenyalar que la recuperació i el desenvolupament depenen en gran part de la descentralització.

- Habitatge de lloguer: una opció essencial per als pobres urbans

Els diferents ponents que componien el panel van alertar del fet que hi ha pocs països al món que tinguin polítiques orientades a fomentar l’habitatge de lloguer. A partir d’aquest fet, els ponents es van dedicar a plantejar-se els motius d’aquest fracàs. Els participants van acabar concloent que l’habitatge de lloguer hauria de ser prioritari en les agendes dels governs locals i nacionals com a mecanisme d’eradicació de la pobresa urbana.

Sessió Barcelona – Conclusions Diàlegs Fòrum Barcelona 2004 bloc temàtic “La ciutat, entorn de convivència”

A banda de presentar les conclusions dels Diàlegs del bloc temàtic “La ciutat, entorn de convivència”, celebrats amb anterioritat en el marc del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004, aquesta sessió va servir per analitzar les principals qüestions relatives als nous reptes urbans i la necessitat d’analitzar el futur d’un món eminentment urbà. Així, els experts consideren que, amb l’objectiu de facilitar la prestació i l’accés als serveis, les ciutats han de ser compactes, i evitar la dispersió de la seva extensió. Per assolir aquests objectius, els experts van destacar la necessitat que l’activitat de tres grups d’alt impacte –científics, polítics, mitjans de comunicació– estigui ben coordinada. En relació a la sostenibilitat del futur urbà, es va identificar el turisme com el peatge que s’ha de pagar per conservar el patrimoni cultural i històric. En aquest sentit, s’aposta per promoure el turisme sostenible com a eina de desenvolupament.

També es va concloure que el segle XXI serà el de les àrees metropolitanes, enteses com a espais de participació local i de desenvolupament d’estratègies globals. Així, el concepte de súper-municipalitat implica descentralització a la vegada que proveeix autonomia, identitat i individualitat a les ciutats. Per tot això el repte pels professionals rau a entendre què vol la gent i traslladar-ho a plans sostenibles. Per assolir-ho, van recalcar els ponents, hi haurà la necessitat de comptar amb una mescla d’experts, coneixement i ciutadans. És necessari subministrar informació a la gent donat que en la informació és on rau el poder. Així, si els ciutadans estan ben informats poden aturar qualsevol projecte que s’allunyi de la seva visió de ciutat. Finalment, i com a resposta a la qüestió “Donat que el futur queda fora de l’abast dels càrrecs electes, ¿com es pot assegurar que aquests –amb una comprensió temporal limitada– puguin pensar o concebre solucions a llarg termini?”, es va proposar l’estudi de processos pels quals no s’hagin de “produir els mateixos errors” en relació als valors que es transmeten als infants, encara que sigui en les necessitats quotidianes més bàsiques com ara la sanitat, l’educació i la protecció.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS Governs locals
 
RS Desastres urbans
 
RS Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial